Jordi Sabater, primatòleg

"Aviat serem jutjats severament per com tractem als primats"
28 / 11 / 1996




Jordi Sabater va ser el descobridor de Floquet de Neu

" Estar en un lloc en què no hi hagi homes, com dormir una nit a la selva, és el més bonic que et pot passar a la vida".

El descobridor de Floquet de Neu, eminentment prímatoleg, catedràtic emèrit de Psicologia, doctor "honoris causa" per les universitats autònomes de Madrid i Barcelona, president de l'Asociación Primatológica Española i un dels científics espanyols més citats internacionalment, Jordi Sabater Pi, 72, serà aquest vespre, a les 8, a l'Acadèmia de Belles Arts, per parlar de "La història natural dels goril.les".
Ahir, al seu àtic de Barcelona, les primeres preguntes les va fer ell.
-Escolti, això de l'Acadèmia de Belles arts és cèntric?
-Molt cèntric , sí.
-Ah! Perquè la setmana passada hem van fer anar a un barri que en diuen Serra Camaró. Em vaig gastar una fortuna en taxi i, un cop allà, no hi havia ni auditori i només catorze persones escoltant. Que no ho promociona l'ajuntament això de la Universitat Oberta o què? I un altre dia, a la Creu de Barberà, tres quarts del mateix.
-Se l'ha reconegut més a l'estranger que a espanya?
-Em diuen autodidacta perquè fins als 40 anys no vaig anar a la Universitat. Però jo he creat metodologia i se'm reconeix com un pioner en el món en primatologia.
-No se li perdona haver estat 30 anys a l'Africa?
-Es clar, Els altres investigadors són de laboratori, però jo vaig començar amb el "matxete" a la mà. Sóc un cintífic atípic.
- L'han humiliat?
-Sí. Quan treballava al Zoo, un veterinari em va dir vostè calli, que no té títol. Avui aquest senyor és superamable amb mi i jo mai li he retret. No val la pena.
-Per què està a la facultat de Psicologia i no a la de Biologia?
-Perqiè, fa 25 anys, Biològiques ni sabia el que era etologia de la conducta animal, però Psicologia no va posar pegues en obrir un departament de psicobiologia.
-Una altra bufetada?
-N'he rebut unes cuantes, sí. Però al final jo he triomfat i ells no.
-I vosté sap el que és dormir sol al ras en plena selva i ells no.
-Es la més gran felicitat que pot experimentar l'home.
-Si no et passa una serp pel damunt o se t'acosta un lleó.
-Res, home, res! No pasa mai res. És més perillós circular per Barcelona que dormir a la selva. Estar sol a la selva, en plena nit, és estar en comunió total amb l'entorn. sents els insectes, els crits dels animals nocturns... Estar en un lloc que no hi hagi homes és el més bonic que et pot passar a la vida. Sents la naturalesa amb tota la seva petència i tu et sents diminut. És tornar a les fonts.
-S'està posant místic.
-És una sensació espiritual, sí. La terra, les plantes, el vent, tot et porta a un estat d'"arrobamiento". Com estar en èxtasi.
-La ciència l'ha portat a Déu?
-No. Jo no dic això. Jo necessito a la natura, no a la religió.
-Podem parlar de Floquet?
-Si és necessari....però m'estimaria més parlar dels primats superiors en general, que són els nostres parents més propers. Només fa quatre milions d'anys, res, nosaltres érem ells!
-No els tractem precisament com a cosins germans.
-No. I jo estic segur que, molt aviat, serem jutjats d'una manera severíssima pel tracte que els estem donant.Un goril.la no és un cavall. Un ximpanzè no és un gos. És un parent nostre.
-Vol dir que veurem el tracte que ara donem als goril.les com ara veiem l'esclavitud?
-Exactament, I si encara en queda algun els tindrem en els boscos altament protegits, no als zoos.
-Drets Universals del Primat?
-Ja s'hi està treballant. S'està fent un codi dels primats superiors. Jo mateix he enviat un esbós a l'ONU.
-Quin ha estat el seu màxim grau de comunicació amb un primat?
-Cap. jo no pretenc comunicar-m'hi sinó estudiar-los. Si parlés amb ells, estaria viciant el seu comportament i el meu estudi ja no tindria cap valor. Comunicar-s'hi és modificar la seva conducta. No s'ha de fer mai.
-Doncs la Diane Fossey---?
-Jo la vaig conèixer. El 1972 em va convidar a fer un treball amb ella i hi ha un estudi signat per tots dos al Journal Zoologic Society. Però aquestes dones no són científiques. Posen noms als goril.les, hi parlen...
-Donsc a ella li han fet una pel.lícula ("Goril.las en la niebla") i a vostè no.
-Home (riu) perquè jo no sóc americà. També vaig ser becari del National Geographic, com ella, però els espanyols en el món de la ciència comptem el mateix que els grecs, els portuguesos o els marroquins. Res! A mi ara em citen a tot el món, però m'ha costat molt, eh? Molt! I a més, amb les dones que tracten goril.les sempre hi ha aquell component eròtic que agrada tant.
-Què en pensa de les polèmiques a l'Institut de Paleontològia de Sabadell.
-Miri, jo vaig conèixer molt el Dr. Crusafont, vam ser molt amics perquè ell també era un científic atípic. Com jo, també va estudiar de gran i també és conegut internacionalment.
-I sobre l'Home d'Orce?
-Si us plau, no em posi en un compromís. Conec molt Gilbert i Moyà, sóc amic de tots dos i...miri, tot i no ser paleo-antropòleg, jo ting la meva opinió,,però me la reservo.
-Pitjor per la ciència