"Aviat serem jutjats
severament per com tractem als primats"
28 / 11 / 1996
 |
Jordi Sabater va ser el descobridor de Floquet de Neu " Estar en un lloc en què no hi hagi homes, com dormir una nit a la selva, és el més bonic que et pot passar a la vida". |
El descobridor de Floquet de Neu,
eminentment prímatoleg, catedràtic emèrit de Psicologia,
doctor "honoris causa" per les universitats autònomes de Madrid
i Barcelona, president de l'Asociación Primatológica Española
i un dels científics espanyols més citats internacionalment, Jordi
Sabater Pi, 72, serà aquest vespre, a les 8, a l'Acadèmia de
Belles Arts, per parlar de "La història natural dels goril.les".
Ahir, al seu àtic de Barcelona, les primeres preguntes les va fer ell.
-Escolti, això de l'Acadèmia de Belles arts és cèntric?
-Molt
cèntric , sí.
-Ah! Perquè la setmana passada hem
van fer anar a un barri que en diuen Serra Camaró. Em vaig gastar una
fortuna en taxi i, un cop allà, no hi havia ni auditori i només
catorze persones escoltant. Que no ho promociona l'ajuntament això de la
Universitat Oberta o què? I un altre dia, a la Creu de Barberà,
tres quarts del mateix.
-Se l'ha reconegut més a l'estranger que
a espanya?
-Em diuen autodidacta perquè fins als 40 anys no vaig
anar a la Universitat. Però jo he creat metodologia i se'm reconeix com
un pioner en el món en primatologia.
-No se li perdona haver
estat 30 anys a l'Africa?
-Es clar, Els altres investigadors són
de laboratori, però jo vaig començar amb el "matxete" a
la mà. Sóc un cintífic atípic.
- L'han
humiliat?
-Sí. Quan treballava al Zoo, un veterinari em va dir
vostè calli, que no té títol. Avui aquest senyor és
superamable amb mi i jo mai li he retret. No val la pena.
-Per què
està a la facultat de Psicologia i no a la de Biologia?
-Perqiè,
fa 25 anys, Biològiques ni sabia el que era etologia de la conducta
animal, però Psicologia no va posar pegues en obrir un departament de
psicobiologia.
-Una altra bufetada?
-N'he rebut unes cuantes,
sí. Però al final jo he triomfat i ells no.
-I vosté
sap el que és dormir sol al ras en plena selva i ells no.
-Es la
més gran felicitat que pot experimentar l'home.
-Si no et passa
una serp pel damunt o se t'acosta un lleó.
-Res, home, res! No
pasa mai res. És més perillós circular per Barcelona que
dormir a la selva. Estar sol a la selva, en plena nit, és estar en comunió
total amb l'entorn. sents els insectes, els crits dels animals nocturns... Estar
en un lloc que no hi hagi homes és el més bonic que et pot passar
a la vida. Sents la naturalesa amb tota la seva petència i tu et sents
diminut. És tornar a les fonts.
-S'està posant místic.
-És una sensació espiritual, sí. La terra, les plantes, el
vent, tot et porta a un estat d'"arrobamiento". Com estar en èxtasi.
-La ciència l'ha portat a Déu?
-No. Jo no dic
això. Jo necessito a la natura, no a la religió.
-Podem
parlar de Floquet?
-Si és necessari....però m'estimaria més
parlar dels primats superiors en general, que són els nostres parents més
propers. Només fa quatre milions d'anys, res, nosaltres érem ells!
-No
els tractem precisament com a cosins germans.
-No. I jo estic segur
que, molt aviat, serem jutjats d'una manera severíssima pel tracte que
els estem donant.Un goril.la no és un cavall. Un ximpanzè no és
un gos. És un parent nostre.
-Vol dir que veurem el tracte que
ara donem als goril.les com ara veiem l'esclavitud?
-Exactament, I si
encara en queda algun els tindrem en els boscos altament protegits, no als zoos.
-Drets
Universals del Primat?
-Ja s'hi està treballant. S'està
fent un codi dels primats superiors. Jo mateix he enviat un esbós a
l'ONU.
-Quin ha estat el seu màxim grau de comunicació
amb un primat?
-Cap. jo no pretenc comunicar-m'hi sinó
estudiar-los. Si parlés amb ells, estaria viciant el seu comportament i
el meu estudi ja no tindria cap valor. Comunicar-s'hi és modificar la
seva conducta. No s'ha de fer mai.
-Doncs la Diane Fossey---?
-Jo la vaig conèixer. El 1972 em va convidar a fer un treball amb ella i
hi ha un estudi signat per tots dos al Journal Zoologic Society. Però
aquestes dones no són científiques. Posen noms als goril.les, hi
parlen...
-Donsc a ella li han fet una pel.lícula ("Goril.las
en la niebla") i a vostè no.
-Home (riu) perquè jo
no sóc americà. També vaig ser becari del National
Geographic, com ella, però els espanyols en el món de la ciència
comptem el mateix que els grecs, els portuguesos o els marroquins. Res! A mi ara
em citen a tot el món, però m'ha costat molt, eh? Molt! I a més,
amb les dones que tracten goril.les sempre hi ha aquell component eròtic
que agrada tant.
-Què en pensa de les polèmiques a
l'Institut de Paleontològia de Sabadell.
-Miri, jo vaig conèixer
molt el Dr. Crusafont, vam ser molt amics perquè ell també era un
científic atípic. Com jo, també va estudiar de gran i també
és conegut internacionalment.
-I sobre l'Home d'Orce?
-Si us plau, no em posi en un compromís. Conec molt Gilbert i Moyà,
sóc amic de tots dos i...miri, tot i no ser paleo-antropòleg, jo
ting la meva opinió,,però me la reservo.
-Pitjor per la
ciència