El "Cara a cara" ha descobert sabadellencs que van estar presents en la massacre de Tianan-men, el desastre de Txernòbil, la guerra de Libèria, el cop d'Estat de Moscou, l'última revolta d'Algèria, la guerra entre Iran i Iraq, la caiguda del mur de Berlín, o l´huracà Hortènsia entre molts d'altres esdeveniments. Sempre hi ha hagut algú de Sabadell que "era allà", fos on fos i fos quina fos la notícia.
Els sabadellencs tenen fama de cosmopolites i, en això, el "Cara a cara" ha estat fidel a l'esperit ciutadà.Víctor Colomer, de fet, també en té molt de cosmopolita. Tal com demostra en la seva secció, li interessen els temes d'abast universal, des dels descobriments científics fins als països més llunyans, en especial si donen per a tractar qëstions estranyes i sorprenents.

Històries del veïnat

El "Cara a cara" ha demostrat també que els "scoops" de més impacte es solen produir a Sabadell, amb gent que no sembla gens particular. Del veïnat, en efecte, ha tret històries com la de la senyora de Ca n'Oriac que venera Grace Kelly en un altar, i li posa ciris i tot, o la de la funcionària del jutjat que va passar un cap d'any amb Julio Iglesias a Nova York.
La senyora del carrer Calasanç Duran a qui li va caure una caldera a peu del llit,després d´haver travessat el terra de tres pisos, i va sortir-ne indemne, o el noi d'un bar de la Creu Alta que no parava de tenir accidents perquè, segons reconeixia ell mateix "tengo el gafe muy fuerte", formen part de la successió d'"històries de la vida" que ha contat el "Cara a cara".

Amb la intenció aguda que el distingeix, i que no arriba pas als extrems que pregona una certa malvolença local, Víctor Colomer ha tret punxa als aspectes més banals de la vida quotidiana, com els dimarts que cauen en tretze, la singular relació entre Sant Pere Regalat i la pluja, els problemes dels nascuts en un 29 de febrer o la tècnica de fer una truita de patates.
No hi ha temes ximples ni temes importants, només hi ha coses vives que poden interessar al lector, es podria deduir d'un repàs a la història de la secció. La vitalitat del "Cara a cara" resulta evident. I ben poques coses poden entrebancar-la. Només ha topat amb algún problema a l'hora de tractar temes de sexe i religió, però tampoc no han estat conflictes greus.
Hi va haver subscriptors del Diari de Sabadell, de molts anys, que es van donar de baixa a causa d'un recordat "Cara a cara" titulat "José, para caballeros". Un altre, dedicat a la correcta aplicació dels preservatius, i fet en plena campanya publicitària del "Póntelo, pónselo", no va arribar mai a la impremta. Va ser l'únic dia, en tots aquests anys, que no es publicà l'entrevista.

Tot un invent

De vulgar i de banal, però, el "Cara a cara" no n'és gens. Els escèptics al respecte poden trobar a l'hemeroteca de la secció infinitat d'entrevistats relacionats amb la cultura i les arts que, d'altra banda, es van trobar ben cómodes a la secció. Tres premis Nobel, el Dalai Lama, la Mare Teresa i Pérez Esquivel han passat per la secció. I, del munt de temes que ha tocat,Víctor Colomer sent un afecte especial per tot el que siguin invents i inventors. Ha fet piles d'entrevistes sobre invents, des d'un aparell per no roncar fins a la banyera amb porta, però no n'ha vist mai cap que canviés la vida de la gent. Així i tot, manté l'esperança de trobar-ne un que triomfi. En els anys vinents, pot ser que l'aconsegueixi.