URIEL BERTRAN, PRÒFUG D’ERC
«Els polítics del Parlament de Catalunya
tenen por a la democràcia»
31-7-2010
Els polĂ­tics del Parlament de Catalunya tenen por a la democrĂ cia

L’acte de Solidaritat Catalana per la Independència va omplir a vessar la tarda de dijous la Sala d’Actes del Casal Pere Quart de Sabadell.
El protagonitzava l’ex-diputat d’ERC que ha deixat el partit per cansament, l’economista de Badalona i professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, Uriel Bertran i Arrué, 34.

.
De debò ha renunciat per principis al seu sou com a diputat?
Sí. Jo en política sempre ho he fet tot per ideologia.


Però un escó al Parlament de Catalunya són uns bons ingressos estables per la seva família.
Sóc professor d’Economia a la Universitat de Barcelona. Tothom sap que el pas per la política professional és efímer i puntual.


Tothom no. La majoria fan el que sigui per seguir escalfant la cadira.
Allà ells amb la seva consciència.


ERC ja no li val?
Ja no és l’instrument que necessita el país. Per problemes de coherència i credibilitat els partits tradicionals són incapaços de crear una gran força independentista.


La gota que va fer vessar el seu got va ser el rebuig del Parlament a la ILP pel referèndum?
Sí. Alfons López Tena, ex-CDC, i jo mateix havíem fet tots els esforços en impulsar aquesta Iniciativa Legislativa Popular perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre independència en la propera legislatura.


Però?
Però la mesa del Parlament i només tres dies després de la gran manifestació del 10 de juliol amb un milió de persones cridant independència pels carrers de Barcelona, va votar en contra de la ILP.


Per primera vegada a la història tots els partits polítics del Parlament es van posar d’acord en una cosa i va ser aquesta?
Sí es va rebutjar per unanimitat absoluta.


Accepten a tràmit la ILP dels toros i rebutgen la del referèndum?
Així és. Van dir que el Parlament de Catalunya no té competències per convocar un referèndum.


És cert?
Nosaltres aquest argument el rebutgem. Pensem que el Parlament de Catalunya ha votat el dret a l’autodeterminació en tres ocasions diferents, per tant sí que té competències.


LLavors?
Els ha manat la por, la por a saltar la paret, la por a superar aquest bloqueig mental que ens imposa l’estat espanyol, la por a la democràcia.


Arribats a aquest punt, què?
S’imposa una força política amb valentia, amb coratge i sense por.


Com per exemple, Solidaritat Catalana, clar.
Sí perquè tenim dues prioritats: Primera, només entrarem en un govern de la Generalitat per votar la independència en la legislatura 2010-2014. Si no, no hi entrarem.


I segona?
Mai no donarem suport a cap govern en el que hi participin forces polítiques d’obediència espanyola.


En vuit anys ERC ha fet algun pas, ni que sigui petit, cap a la independència?
Ha difós el discurs independentista i jo com a militant, hi he contribuït tant com he pogut. Però no ha sabut passar del discurs a la pràctica. L’ha bloquejat la por.


Però a què té por un polític?
Por a perdre poder. Són partits polítics que s’han petrificat. No s’adonen que ha arribat el moment de l’acció.


A la coalició Solidaritat Catalana hi ha vostè mateix, López Tena i el partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana. No té Laporta una imatge massa frívola i fatxenda?


És una imatge desfigurada que li han donat els mitjans de forma interessada.
Laporta en serà el líder?
El líder es decidirá en llistes obertes en una assemblea del proper setembre amb els mil adherits. Jo treballo amb ell de forma molt còmode.


Hi haurà el Reagrupament de Carretero?
Esperem que sí. Hi ha converses en aquest sentit.


Només faltava una altra plataforma que encara augmenti més la confusió i la divisió. Tant difícil és unir l’independentisme?
Unir és més difícil que separar, però hi estem treballant intensament.


Tornarem a vèncer

NI EXERCIT NI REI
En la seva joventut, Uriel Bertran es va declarar insubmís, és a dir, es va negar a fer un Servei Militar que, tot sigui dit, ja anava a menys.
Com a antimilitarista, avui somia amb una Catalunya independent sense exèrcit «però que col·labori econòmicament en l’exèrcit europeu».
Imatges idíl·liques, com la d’una Catalunya sense súbdits en que ningú no haurà de pagar despeses d’una monarquia.