JOSEP M. SOSTRES: PLOMES ESTILOGRÀFIQUES
«Una col·lecció així
es gaudeix amb la passió»
27-7-2010
JOSEP M. SOSTRES: PLOMES ESTILOGRÀFIQUES

.Probablement té la millor col·lecció de plomes estilogràfiques de Catalunya. Almenys així li fan saber els antiquaris de la Catedral de Barcelona on encara va cada dijous a veure si troba alguna ploma que li falti, cosa rara.
L’advocat que va ser director de recursos humans a dues multinacionals i a l’hospital Sant Joan de Déu, Josep M. Sostres Comas, 82, té unes 2.000 plomes estilogràfiques en vitrines, calaixos i calaixets en una habitació de casa seva, a la Rambla, reservada per elles.


Dues mil plomes són moltes.
El número no té importància. Té importància la qualitat.


Fàci’m-ho entendre.
La història de la ploma, l’acabat, la raresa, el mecanisme, el material. Les primeres que van sortir, per exemple, són absolutament lletges, però de gran valor.


Me n’ensenya una?
A veure si la trobarem... (comença a obrir calaixets plans de plomes) la més antiga la vaig veure l’altre dia per aquí... (vinga remenar) em faria suma ràbia no trobar-la.


Té tant que no sap el que té?
Si que sé el que tinc sí... el que passa és que l’ordre no és precisament una de les meves virtuts. Aquí! veu?
Aquesta és de 1890, la més antiga que tinc. Oi que és lletja?


Sembla un retolador
És de baquelita i a dins té un mecanisme de xuclar la tinta molt ingeniós, com una xeringa, però diferent.


Què ha de tenir una ploma per ser bonica?
El cel·luloide que va arribar el 1925 i permet sortir fer-les de colors.


Com aquesta groga de la vitrina?
Aquesta Parker és de 1925 i semblava tan cridanera que ningú la comprava. Se’n van fer poques i avui van molt buscades. Es cotitzen a unes 100.000 pessetes (600 euros).


És la més valuosa de la seva col·lecció?
No. La més valuosa és aquesta Waterman de 1925 amb gran plumí d’or (l’ensenya).


D’on l’ha tret?
La vaig anar a comprar a un senyor de Barcelona que l’anunciava a una revista. Està per estrenar i en vaig pagar 40.000 pessetes.


Quant se’n pagaria avui?
Potser unes 200.000 (1.200 euros). Mira tot l’espai que hi ha entre el clip i la resta del caputxó. Saps per què era?


Per què?
Perquè sobre-sortís molt pel damunt de la butxaca del pit i tothom veiés que tu portaves ploma.


Era un signe de distinció?
Totalment. Segons estadístiques nordamericanes, als anys 20 a Estats Units hi havia més plomes que no gent que sapigués escriure.


Vol dir que els analfabets portaven ploma per presumir?
Exacte (riu), era bastant freqüent. La ploma era signe d’un estatus.


Encara en compra?
Molt poques. Sóc pensionista. Però de tant en tant en venc alguna de les «repes».


Per internet?
No! No hi entenc res jo d’internet.


D’on li ve la dèria?
De quan el meu pare me’n va regalar una als 13 anys. El segon dia se’m va enganxar a una cortina de ganxet, em va caure de punta i el meu pare la va haver de portar a arreglar a Barcelona.


Quant val la seva col·lecció?
Ni idea. Jo l’he comprat per disfrutar-la no per vèndre-la.


Com es gaudeix una col·lecció així?
Amb la passió.


I això què vol dir?
Escric amb algunes d’aquestes plomes. Però sobretot passo hores aquí, en aquesta habitació, remenant plomes, ordenant-les, classificant-les, buscant una... i de tant en tant parlant amb algú que hi entengui.


La Montblanc és la reina?
Hi ha col·leccionistes només de Montblanc i jo he comprat algunes edicions limitades d’aquestes que han sortit ara: Agatha Christie, Oscar Wilde... Però què vol que li digui, massa incrustacions, ornaments.


No és la reina?
No. El Rolls Royce de les plomes és... aquesta! La Patrícia, la que feia servir el meu pare. Una ploma perfecta. Però amb un defecte: es va fer el 1929 i en ple crack de Wall Street la gent no estava per comprar plomes. Es va fer una tirada curta i... el de sempre


Déu salvi la Patrícia

I PORCEL·LANA I RELLOTGES I...
La seva dona també és col·leccionista. Té més de 200 figures de porcel·lana.
I ell mateix, a més de plomes, té una bona biblioteca i uns 60 rellotges automàtics que també li tenen el cor robat.
«Però per dir que ets col·leccionista d’alguna cosa, matisa Josep M. Sostres, hi has d’entendre a fons i en plomes jo hi entenc a fons: història, mecanismes, qualitats... en les altres coses no tant».