DAVID BABIÀ , DANSA ADAPTADA
«El tango en cadira de rodes és espectacular»
22-7-2010
DAVID BABIÀ , DANSA ADAPTADA

Vol muntar a Sabadell un grup de dansa per gent en cadira de rodes. Però li costa «perquè massa disminuïts es tanquen a casa».
David Babià Alsina, 38, de nick Llampi (llampitrons@gmail.com), solter i sense compromís, va en cotxe, fa vida «bastant normal», és delineant industrial a Barberà i viu a Ca n’Oriac amb els seus pares.


Accident de cotxe?
No. De naixement: espina bífida. No he caminat mai. S’ha intentat però de moment no hi ha manera.


«De moment» vol dir que hi ha esperança?
Per mi no (riu). Els metges estarien encantats de fer-me servir de conillets d’índies, però jo no.


El cartell que has penjat al Trastévere del carrer Alfons XIII, diu «¿Vas en silla de ruedas? ¿Te gusta bailar? Búscame: 690 268 856».

N’he penjat uns quants per altres bars de Sabadell, però no han tingut gaire èxit.


Muntar un curs de dansa per disminuïts és una manera de buscar nòvia?
D’entrada la idea no era aquesta.


Com va començar tot?
Vaig veure una noia de Manresa que ballava country a la Matinal de Country del Parc Catalunya, i se’m va encendre la bombeta.


Hi vas contactar?
Vaig parlar amb ella i em va convidar a fer country adaptat a Manresa però em queda lluny i amb els meus horaris de feina no m’anava bé.


Solució: fer cursos a Sabadell.
Cursos de dansa adaptada, sí. Jo a casa tinc piles de discos de blues, rock i country i a mi m’agrada ballar.


On balles?
A la discoteca, a una festa familiar, a un casament...


On se n’aprèn?
He contactat amb tres professores: la Marta Martorell de country, la Noemí Castells de balls tribals, una professora de Bollywood i la Mònica Escribà que té dues escoles de dansa amb el seu nom.


Sap donar classes de dansa adaptada?
Ella ensenya tota mena de balls de saló i jo m’he ofert a ensenyar-li com funciona una cadira de rodes perquè ho adapti.


I amb això n’hi ha prou?
Està disposada a fer-ho encara que jo sigui el seu únic alumne.


Però com es pot ballar sense cames?
Molt fàcil, només es tracta d’adaptar els passos del ball als moviments de la cadira. Imites com pots els passos amb la cadira.


Què és pot fer amb una cadira?
Pujar les rodes petites del davant (ho fa), pujar les grosses del darrere amb un saltiró (ho fa), donar mitja volta a l’esquerra o a la dreta (ho fa), girar el pit a un costat i el coll a una altra (ho fa)... moltes coses.


I tot això amb ritme i amb gràcia.
I amb el barret de country que tinc a casa (riu).


La noia de Manresa quedava bé entre balladors a peu dret?
Seguia el ritme perfectament. No va perdre el pas ni un moment. I es divertia molt.


No es fa amb gran patiment?
Que va! Es fa amb gran alegria. Total vitalitat. Tot i que això ja depèn de la lesió de cadascú i el grau de discapacitat.


Es pot ballar amb cadira elèctrica?
Ho he plantejat i és possible, però no és tan vistós.


També es pot ballar tango, vals i txa-txa-txà?
Sí precisament ahir vaig veure a la tele la competició mundial de ball esportiu adaptat que es va fer a Sitges l’abril.


Què es veu?
Tot eren parelles mixtes, és a dir, un en cadira de rodes i l’altre dret normal, fox-trot, boleros i tangos.


Hi ha parelles de dues cadires?
També. És una altra modalitat.


No m’imagino un tango en cadira.
Doncs el YouTube n’és ple. I la noia llençant-se a sobre el noi en cadira és molt espectacular. La parella espanyola, que eren catalans, van quedar sisens.


Altres països van més avançats en ball adaptat?
Molt més, a França i sobretot a països de l’Est hi ha professors especialitzats en ball adaptat.


Per què no s’apunta més gent?
Els mateixos discapacitats són els primers reticents a creure en aquesta historia.


Show must go on

HARLEY, INTERNET I R&R
Una de les seves passions són las Harley Davidson, «a les que no puc pujar ni de paquet perquè no tinc força a les cames».
Però la seva gran dèria és el blues, el rock (Elvis Presley) i el country (Garth Brooks).
Darrerament es connecta a les xarxes socials «on el primer que dic sempre és que vaig en cadira de rodes. Això allunya a la majoria de noies, però almenys les que es queden saben la veritat de mi».