Joel Laguna, ciclista de Brevet
«Si necessito dormir una mica
em fico en un caixer automàtic»
20-7-2010
Joel Laguna, ciclista de Brevet

..ESón etapes de ciclisme de gran fons. Una bona brevet és, per exemple, fer 800 kms sense baixar de la bici. Això és el que fa el cuiner a l’atur de Ca n’Oriac i membre del Club Escapa, Joel Laguna Belver, 32. Ara es prepara per la 1.001 Miglia italiana, uns 1.600 quilòmetres quasi sense dormir.

D’això sé n’apren al Club Escapa?
No, allà fan com a màxim 400 kms. i ja es cansen.


I tu?
Jo d’aquí a 15 dies en faré 1.000 a Saragossa. I a l’agost 1.600 a Itàlia.


Però això és futur.
Fins ara la tirada que he fet més llarga ha estat de 820 kms.: anar i tornar de València per carreteres secundàries. Menys de 50 hores.


Sense parar?
Les primeres 15 hores sense baixar de la bici ni per fer un pipí. La resta vas parant cada cop més pel cansament acumulat.


I menjar?
Porto barretes energètiques i si vull fruita entro un moment en un súper i compro quatre plàtans o un entrepà.


I dormir?
Si necessito dormir una mica em fico en un caixer automàtic. No em posaré a buscar una pensió.


Com un sense sostre?
Igual (riu). Els caixers estan bé perquè tenen calefacció i a l’hivern quan descanses et baixa molt la temperatura del cos. Però a l’aire lliure no descanses: humitat, vent, fred...


Amb la bici dins el caixer?
Sí, clar.


Què diu la gent?
Res. Ja veuen que no sóc un sense sostre. Treuen els seus diners i se’n van. El problema va ser a Valls que era Festa Major i em van tenir tota la nit de gresca.


I no et deixaven dormir!
No passa res. Només dormo tres o quatre hores i torno a pujar a la bici.


Quants cops has dormit en caixer automàtic?
Uns 30. És molt còmode.


Quan de temps pots estar sense baixa de la bici?
M’estic preparant per fer 24 hores sense baixar de la bici. Menjar, un descans de quatre hores i tornar a pujar.
Tornem a parlar de futur.


Doncs parlem de fets: els 607 kms. de Barcelona-Perpinyà que vaig fer el maig. Estava organitzada per la Federació Catalana de Ciclisme.


Qui va guanyar?
Ningú. En les brevet mai no guanya ningú. Quan arribes no et donen nik una samarreta. Però no pots anar ni més ràpid ni més lent de l’estipulat. La mitja és de 30 kms. per hora.


Podries fer el Tour?
No, m’ofegaria. Jo no puc anar tan ràpid.


Podria el nou líder Contador fer una brevet?
Tampoc. El guanyaria jo. A ell el desqualificarien de seguida per córrer massa. Ells fan mitjanes de 45 kms. per hora.


Ara sí. Parlem d’Itàlia?
Sortim de Milà el 16 d’agost i ens donen sis dies per fer 1.600 kms. i tornar a Milà.


En quan temps ho faràs tu?
M’estic preparant per fer- ho en 95 hores descansos inclosos. Però no sé si podré.


Menjar i dormir?
Al teu aire. Ells ni t’ho organitzen ni et diuen com ho has de fer, però et posen quatre pavellons d’esports per si vols aprofitar-los per menjar o dormir.


Com et controlen?
A una brevet normal et busques la vida i segelles a una botiga, un súper, una església, una oficina de turisme, un ajuntament...


I aquí?
A la 1001 Miglia hi ha controls oficials i et segellen ells.


I després de Milà?
L’any que ve faré la mítica Paris-Brest: 1.200 kms. La brevet que tot ciclista vol tenir al seu currículum.


Al cos sempre se li pot demanar més?
Sí, però només si abans has educat la ment.


Es pot fer trampa?
Sí, hi ha gent que agafa el tren, però és absurd, no guanyes res.


Mai no t’has perdut?
Molts cops. No m’agrada portar GPS ni mòbil. Preguntes i coneixes gent. Quan saben d’on vens, tots et diuen «estàs tarat» (riu). Però sempre fas amics i a vegades et deixen dormir a casa seva i tot.


Premi al sacrifici

des dels 12
Als 12 anys li va demanar una bici al seu pare i als 13 ja anava amb els amics de l’Hospitalet (on vivia) a les platges de Castelldefels, uns 40 quilòmetres d’anada i uns altres 40 de tornada «En bici de ferro i en ple estiu: inconsciència total», diu rient.
Mica en mica va anar pujant el número de quilòmetres. «Un dia veus els 100 com tot un repte i el superes i... ja no pots parar».