Gloria Macià. PREMI MARCO POLO
«He anat agafant afecte al Kazakstan»
16-7-2010
Gloria Macià.  PREMI MARCO POLO

Dimecres que ve l’alumna de l’Escola Industrial, Gloria Macià Muñoz, 15, vola cap a Astana, la capital del Kazakstan, amb els seus pares i germà, on serà rebuda amb tots els honors com a guanyadora del premi literari Marco Polo, d’àmbit estatal, convocat per la Casa Àsia de Barcelona.
Com als seus pares, professors tots dos a l’Escola d’Idiomes, li entusiasmen les llengües. Però és de ciències, acaba d’arribar de les Estades Científiques de Planes de Son (Pallars Sobirà) on ha estudiat biologia molecular i vol ser investigadora genètica... o similar.


Tantes coses pot fer una noia de 15 anys?
I també m’agrada llegir, fer teatre, dibuixar, pintar...


I escriure perquè acabes de guanyar el Premi Marco Polo. Com el vas trobar?
Com que ja havia participat en premis literaris com el Joan Oliver, el del RACC o el de La Vanguardia, en vaig buscar altres pel Google per alumnes de 4t d’ESO i aquest em va cridar l’atenció.


Per?
Perquè em demanaven un assaig sobre el Kazakstan i el premi era un viatge a aquell país. De seguida em vaig engrescar.


Què sabies del Kazakstan?
Pràcticament res. Només que era un «stan» d’aquells a sota de Rússia. L’havia estudiat a l’Escola Industrial, però amb prou feines el sabia col·locar al mapa.


És a dir que vas començar de zero.
Sí. Primer vaig mirar el Viquipèdia, però nomes hi havia dades estadístiques, així que vaig seguir buscant en diferents webs. Una de les més autèntiques era en anglès.


Parles anglès?
Estudio anglès, alemany i francès. Doncs aquesta web donava una informació com més turística del Kazakstan que em va agradar i me la vaig llegir tota de dalt a baix.


Et va sorprendre?
Molt. De seguida vaig dir ostres! però quin país! És com vuit vegades Espanya de gros, és la pàtria del caviar, d’allà va sortir el primer cosmonauta soviètic...


Yuri Gagarin?
Sí, els seus pares vivien a l’estepa kazakstanesa.


Com és el Kazakstan?
Diuen que es un exemple de convivència religiosa (amb catòlics ortodoxes i musulmans) i lingüística perquè parlen vuit idiomes.


Quin enfoc vas donar al teu assaig?
Em demanaven que parlés del país com a pont entre Europa i Àsia perquè a la ruta de la seda i de Marco Polo el Kazakstan va ser crucial.


Vas descobrir coses curioses?
Que «stan» vol dir terra i kazak genet lliure. Es a dir que es la terra dels genets lliures. Diuen que les amazones de les que parlaven els grecs eren originàries del Kazakstan.


Estàs ben convençuda, eh?
Sí a base de recopilar tanta informació li he anat agafant afecte. Sembla que no, però mentre vas llegint et va agradant. És com si un racó de món que desconeixies, anés agafant vida.


Com va ser el lliurament de premi?
A Casa Asia de Barcelona amb l’ambaixador del Kazakstan que va venir especialment de Madrid. Un senyor molt amable que reia molt i posava mot interès en parlar el nostre idioma. Em va regalar aquest llibre.


Què és això?
Un llibre de fotos d’Astana, és la capital del país, però és mot joveneta, només té 12 anys. Me’n recordo sempre perquè són els anys el meu germà petit.


Per què tan «joveneta»?
Perquè abans la capital històrica era Almati, però al caure l´URSS, l´han canviat a Astana que està més ben comunivcada i té un clima més bó. Astana vol dir, literalment. capital.


Com és?
Com una ciutat futurista de pel·lícula.


Molt militaritzat?
No. És un país modern i en ràpid desenvolupament econòmic. Aposta molt per les noves tecnologies i l’intercanvi cultural.


Tens ganes de viatjar-hi?
Moltíssimes. Em fa molta il·lusió. Hi anem amb un guia espanyol des d’aquí i tinc ganes de veure aquells vestits típics de les dones, menjar el beshparmak... al meu germà li fa il·lusió regatejar (riu).


Dostyk kuperi

ACTRIU I LECTORA
Com actriu del Grup de Teatre Sant Vicenç de la Creu Alta, va interpretar Tom Sawyer i Els Teixidors i acaba de ser la Wendy de Peter Pan. «Volo i tot per l’escenari», exclama.
Però també li agrada llegir. Després d’unes primeres lectures fantàstiques, ara li ha donat per clàssics de la filosofia com l’espès L’imperatiu categòric de Kant i joies universal com Tirant Lo Blanc de Martorell o El Rei Lear de Shakespeare.