Ferran Moya: LA PORCA CONXITA
«Mai me la podria menjar,
l’estimo com una filla»
15-7-2010
Ferran Moya: LA PORCA CONXITA

L’informàtic Ferran Moya Villa, 28, va deixar un bona feina com a programador per dedicar-se allò que realment l’agrada: els animals. Ara té una botiga al carrer Major de Castellar, Món Exòtic, on ven animals tradicionals i exòtics.
La seva porca vietnamita de sis mesos, Conxita, va guanyar diumenge el premi a la mascota més simpàtica de Castellar del Vallès.


Amb quants animals viu a casa?
Sis gossos, tres gats tres rèptils geko-guepard, una fura, una boa constrictor, una piton regius i una porqueta vietnamita.


La Conxita. D’on surt aquest nom?
És un nom simpàtic com ella.


No s’han enfadat les conxites que coneixeu?
Què va! (riu) Tenim amigues i clientes i estan encantades, contentíssimes.


Quines són les característiques d’un porc vietnamita?
Totalment negre o amb una miqueta de blanc. Petit, no més de 30 quilos. I, sobretot, que no tingui ullals.


Per què «sobretot»?
Perquè ara corre molt creuat de senglar amb porc vietnamita que fan passar per pura raça i no ho és.


Per ser pura raça ha de ser ben marrano?
No, mentida, fals tòpic.


No són bruts els porcs vietnamites?
Gens. Són netíssims i fan menys pudor que els gossos. Si els ensenyes de joves són com els gats, tenen el seu coixí i manteta, la seva menjadora.


Juguen?
Com un gos. Els hi pots tirar la pilota i juguen la van a buscar... Són super intel·ligents i no pateixen ansietat com els gossos.


Com pateix ansietat un gos?
Per stress, per separació... Quan comença a mossegar els mobles i tot el que troba és que té ansietat.


I un porc no.
No. És molt més tranquil. Si tu no hi ets s’estira i dorm.


I ronca?
Dormint no. Despert fa aquell so nasal típic del poc hj-hj. I a vegades abans d’arrencar a corre fa aquella mena de crit tan xulo, com un uoh!


Vigila com un gos?
No, d’això no en sap. Sempre busca les carícies de tothom i es posa panxa enlaire perquè qualsevol desconegut li rasqui.


Quina relació té amb la resta de fauna de casa seva?
Ell marca territori i en els petits enfrontaments amb els gossos sempre guanya.


I els gran enfrontaments?
Si hi ha malícia el gos pot fer mal al porc.


La més simpàtica de casa, vaja.
Sí perquè sempre sembla que estigui somrient. Però també els geko-gueperad de casa són molt simpàtics.


Com pot ser simpàtic un rèptil?
Pels colors, per la carona que fan, perquè no són agressius, perquè són molt tafaners perquè de seguida s’apropen a veure’t...


També veneu insectes?
Fàsmids en general: insecte pal, insecte fulla, mantis...


S’ha de treure a passejar?
És recomanable. No és imprescindible, però si no el treus s’amuerma i es passa el dia dormint.


El treu al carrer amb una bossa de plàstic a la mà?
Sí és clar. Però si l’ensenyes bé mai farà caca al carrer.


Veu la tele amb ella?
I tant. És molt bon animal de companyia.


Més que un gos?
Sí és més intel·ligent. A un porquet en tres mesos li has ensenyat el que vulguis. A un gos trigues una mica més.


Omnívor?
Sí menja de tot. Però jo li dosifico perquè no s’engreixi massa. Li dono fruita fresca i verdura fresca, blat, civada i de tant en tant arròs bullit amb una mica de carn o peix.


Les seves cuixes acabaran penjant com pernils a la seva cuina?
Això mai. Me l’estimo com una filla. Mai no podria menjàr-me-la. Es fa estimar molt, moltíssim.


No té ganes de casar-se i tenir ‘conxitos’?
Encara és molt jove, només té sis mesos. Més endavant li buscarem un Pere. El problema és que els mascles poden arribar als 50 quilos.


Com bacons

PORCA MISERIA
El porc vietnamita és va començar a importar de Vietnam a Estats Units fa uns quants anys per motius alimenticis. Se’ls menjaven.
«Pero algun il·luminat americà va veure de seguida que aquests animals són intel·ligents de debò, que es fan estimar i que donen molt de carinyo i van començar a vendre’s com animals de companyia».
Avui és un dels animals de moda. Només a Castellar n’hi ha cinc.