Francesc Blanquer: cine mut
«El mut m’agrada,
però m’agrada més el sonor»
9-7-2010
Francesc Blanquer: cine mut

Tot i que ell ho nega, és un dels grans especialistes espanyols del cine mut. Des del 1991 ha anat a 20 de les últimes edicions d’un dels millors festivals de cine mut del món, el de Pordenone (Itàlia).
El cinèfil i pioner del Cine Club Sabadell, Francesc Blanquer Carreté, 66, que ha estat professor de matemàtiques durant 36 anys a l’escola Sant Nicolau, té a casa seva una immensa col·lecció de pel·lícules.


D’on li ve l’afició al cine mut?
A veure, anem per parts: quan el 1995 es va celebrar el centenari del cinema, va quedar molt clar que la història del cine es divideix en tres parts: el mut, el de 1930 a 1960, i el de 1960 a 1995.


I a vostè li agrada la primera.
No, i ho sento per tu perquè ara et desmuntaré el tinglado, però a mi la que m’agrada més és la segona, que és la bona, de 1930 a 1960.


Doncs jo el volia entrevistar com a expert en cine mut.
I és veritat que m’agrada, però m’agrada més el sonor.


I ara què faig? Apago la gravadora i anem a fer un cafè?
Podem parlar de cine mut si vols. De fet el cine mut és interessant: hi ha més a descobrir, trobes antecedents de coses que es veuran després.


Bé li deu interessar quan va quasi cada any a Le Giornate del Cinema Muto de Pordenone.
M’agrada anar-hi perquè ens trobem entre 700 i 800 persones d’Europa, Canadà, Estats Units, Sudamèrica, Oceania, Japó... La majoria ja ens coneixem, si més no de vista.


Tots de certa edat?
Home, cada any som un any més vells, sí. Però últimament s’hi veu molta gent jove molt interessada en la preservarció.


Preservació de pel·lícules antigues?
Sí. És escandalós la quantitat de cine que es perd... el material de nitrat és fungible i molta part s’ha perdut. Hi ha molta feina a restaurar i conservar.


I això ho fan els joves?
Sí, el Club Domitor recupera el cine dels orígens anterior al 1906. Una autèntica guilladura (somriu).


Què feu a Pordenone?
Veure cine des del matí fins a la nit. I entre mig hi pot haver una xerrada, algun cóctel, alguna presentació d’un llibre...


Amb acompanyament de piano?
De piano, d’orquestrina o de gran orquestra. La música en viu és imprescindible en el cine mut.


I així vuit dies?
Vuit dies en una ciutat com Granollers, relativament petita, en la què tots ens trobem sempre als mateixos llocs per dinar i sopar. I amb molt bon ambient, que és el que m’agrada.


No és mitòman del cine mut, vaja.
No perquè tots els grans directors que van començar amb cine mut, com Dreyer, Nizoguchi o Fritz Lang, van fer les seves pel·lícules més importants en el sonor.


Chaplin no volia el sonor?
En va ser una mica refractari perquè ell venia del mim i, en les seves primeres pel·lícules sonores, no hi ha ni diàleg. A Llums de la Ciutat, però, hi ha un gag típicament sonor. La noia cega confon Charlot amb un ric perquè sent el cop de porta d’un cotxe de luxe.


Hi ha cine mut català?
Sí, però és tan pobre com l’espanyol. Segundo de Chomón, un Melier a la catalana, cineísta i truquista, va treballar més a l’estranger que aquí.


Vostè va ser un dels pioners de Cine Club Sabadell dels primers anys 1960 abans fins i tot d’allò del Arte y Ensayo.
Modestament crec que vam col··laborar molt en dignificar el cinema com a creació artística, batalla que va portar d’Europa Josep Lluís Guarner i per la que va merèixer fama de guillat. Fins ell, el cine només era a Espanya pur divertiment, varietats.


Quàntes pel·lícules té a casa seva?
Entre vídeos i DVD, és un número de cinc xifres. Sempre n’estic remenant, ordenant, mirant... i va servir perquè la meva dona acabés sent més cinèfila que jo mateix.


Quina ha vist més cops?
Per raons cinèfiles, però també sentimentals Ordet de Dreyer. Es la útima que vaig veure amb la meva mare abans de morir. Però també Sed de mal d’Orson Welles i El Tigre de Esnapur de Fritz Lang.


Matemàtic

ESTIMAT PROFE
Tot i que ell mateix no en coneixia l’existència fins el dia d’aquesta entrevista, el grup del Facebook «Fans de Francesc Blanquer» té exactament 268 membres, tots ex-alumnes enamorats del seu professor de mates del que canten meravelles.
En 36 anys, Blanquer s’ha creat una llegenda de professor carismàtic, gens sever, amb un humor murri i sa i, sobretot, capaç del miracle de fer estimar les matemàtiques.
Mereix la màxima nota de la seva invenció: estrella de sis puntes.