Jordi Pujol, president
«Vivim la màxima hostilitat contra Catalunya
dels últims 55 anys»
2-7-2010
Jordi Pujol, president

L’ex-president de la Generalitat, que va manar a Catalunya amb carismàtica prudència durant 23 anys, Jordi Pujol i Soley, 80, va venir dimecres a l’auditori de Caixa Sabadell, per parlar, en teoria, d’el llegat de Vicenç Vives.
L’auditori es va omplir d’un púbic d’edat i ell va demostrar que conserva intacte el seu atractiu dialèctic i la seva capacitat de convèncer.


Arran de la sentència del Constitucional, Montilla ens diu que està molt enfadat. Ens el creiem o està fent teatre?
Un president de Catalunya ha d’estar indignat. I suposo que ho està. Si no, no hauria plantejat la manifestació del dia 10.


Potser vol liderar el descontentament per després frenar-lo.
Pot ser. Però si la manifestació fracassa serà un fracàs d’en Montilla.


Vostè hi anirà?
Home clar!


Catorze articles retocats de quasi 300 tampoc són tants, diuen.
Miri, el catecisme té uns 200 articles, però si treus aquell que diu «Existeix un Déu creador»... m’entén? Només són quatre paraules, però són les més importants.


Es miri com es miri aquest Estatut no va?
El judici final que s’acabarà fent de l’Estatut serà sempre negatiu pel que representa d’imposició, d’humiliació de desgast i d’hostilitat.


El català eternament emprenyat és un estratègia perquè s’acabin cansant «d’aquests pesats»?
Escolti, el nacionalisme català ha salvat l’estabilitat política espanyola més d’un, dos i tres cops. Tot just fa 15 dies CiU va evitar que Espanya fos intervinguda com Grècia.


Ningú no ens pot acusar doncs d’eterns emprenyats?
Exacte. Som més responsables nosaltres que en Rajoy que vota no o en Zapatero que ha negat la crisi durant dos anys quan l’aigua ja ens entrava per totes les finestres.


Doncs la crispació Catalunya Espanya no para de créixer.
No m’espanta. M’espantaria més que Catalunya ho acceptés d’una manera mesella.


Estem tocant fons?
Estem vivint la màxima hostilitat contra Catalunya dels últims 55 anys.


Per què diu que ha fracassat la seva via catalanista?
La meva, la de Vicenç Vives, la d’Espriu i tants d’altres. Volíem fer una Catalunya forta dins del marc espanyol, però això s’ha demostrat impossible.


Descatalanitzen més els polítics de Madrid o els emigrants de Catalunya?
Els emigrants no venen a descatalanitzar res. Per molts polítics espanyols, en canvi, aquest és l’ideal de la seva vida he-he.


Si li demano si és independentista no em respondrà, ja ho sé.
Miri, jo sóc català per damunt de tot i això és compatible amb ser espanyol. Ara bé, si des de Espanya em diuen que per ser espanyol no puc ser català com a mi m’agrada i que no em respectaran com vull que em respectin...


...què?
Doncs que no m’interessa.


Si mai hi ha un referèndum, té clar què ha de votar?
Sí. I ja li explicaré llavors.


Us manteniu en l’ambigüetat perquè si CDC es posiciona, el partit es trencarà per la meitat?
Però escolti, per què fa tantes elucubracions? CDC ha demostrat la seva potència i solidesa en el poder i en set anys de desert.


Què el feia donar un cop de puny a la taula quan era president?
M’enfadava fins i tot en públic, com aquell dia que vaig baixar del cotxe perquè m’apedregaven.


I aquell Pujol enano habla en castellano?
No em va molestar gens. Primer perquè era una estupidesa i segon perquè l´animadversió d´aquella gent contra catalunya ja fa 50 anys que la conec.

Catalunya és Jordi Pujol?

No, com deia l´Epriu jo només en sóc el seu més humil servidor.


La màxima satisfacció?
Res m’ha fet tant feliç com haver tingut l’honor d’haver estat reelegit sis vegades pels catalans.


Quan es mana tant de temps s’adopten tics autoritaris.
No sempre. Alguns amb molt poc poder esdevenen vanitosos i altres amb molt de poder continuen ben humils. Jo no puc jutjar-me.


Veu els partits de la Roja?
No. Només vaig veure Brasil-Costa d’Ivori i... què vol que li digui: 3-1. No segueixo gaire ni el Barça. I miri que sóc culé, eh?


Què li costa acceptar de la seva jubilació?
Res. Ho he d’acceptar tot per una raó molt senzilla: perquè toca. Ara toca no ser president.


Però segur que truca a Artur Mas cada dia.
Ens truquem molt poc. Ni ell necessita el meu consell ni un expresident ha d’interferir.


Insisteixo: quants cops?
A vegades estem un mes sense parlar i a vegades ens truquem dos cops en una setmana.


Lúcids 80

EL DO DE LA CONCENTRACIÓ
La bona organització de Caixa Sabadell ens va tancar en una petita habitació on el mateix Pujol va donar ordres estrictes de que no ens molestés ningú.
Em va tenir deu minuts en silenci, assegut al seu costat, mentre llegia amb atenció quasi obsessiva i actitud gairebé meditativa cada una de les preguntes que li faria. «Algunes no li contestaré» va advertir. Però les va contestar totes... a la seva manera.