ALBERT RODRIGUEZ , MUNDIAL DE SUDÀFRICA
«A mi no m’agradaria jugar amb la nòvia fent entrevistes a 20 metres»
1-7-2010
ALBERT RODRIGUEZ , MUNDIAL DE SUDÀFRICA

El porter del Sabadell amateur i delineant projectista en un empresa d’enginyeria de Sabadell, Albert Rodríguez Granados, 30, va veure a Johanesburg l’Espanya-Honduras (2-0) i a Cape Town (foto) l’Espanya-Portugal (1-0). S’ho està passant de por.


Saben a Sudàfrica què és aquesta bandera?
I si no ho saben els explico com ja he fet per les càmares de Cuatro, Tele-5 i TVE-1 que m’han entrevistat per la bandera del Sabadell.


Que tal el partit d’ahir?
Una experiència increïble, brutal. El moment del gol del Villa va ser apoteòsic.


Quin era l’ambient?
Per mi fantàstic perquè vaig amb dos murcians que he conegut i com que no ens agradaven els seients, ens vam colar darrera la banqueta d’Espanya. Vam seure amb les nòvies de Pedro i Iniesta, la germana d’Iniesta i la mare del Piqué.


Vas disfressat de torero i amb perruques de colors?
No, jo només porto la samarreta de la selecció, unes mànigues pels braços amb els colors de Sudàfrica, la bandera espanyola pintada a la galta... i la bandera arlequinada, clar.


Honor al Sabadell, honor a la ciutat.
La porto per una promesa que vaig fer al Sergio i la Raquel, uns amics que han tingut una filla, la Noa, mentre jo era a Sudàfrica. Va per ells.


I vuvuzela?
N’he comprat dues de record, però no la sé fer sonar. No sé com s’han de posar els llavis (riu).


No molesta al camp tanta trompeta?
No. Molt menys que a la tele. És molt maco sentir-les i quan sonen totes a la vegada vibra tot l’estadi, se’t posa la pell de gallina.


Que vau fer al final del partit?
Va ser el millor, ens vam ajuntar en un còrner tota l’afició espanyola i vam estar una hora celebrant-ho dins l’estadi.


Cantant «hemos venido a emborracharnos...?
Aquest no és el meu cas. Com tampoc m’agrada cantar allò de «ese portugués hijo puta es».


¿Què més es cantava?
«Portugal provincia, España capital», «Cristiano ven pacá y chúpamela», «Yo soy español, español», «Xavi, Iniesta, esto es una fiesta», «Villa, Villa, Villa», allò del «camarero»...


No t’enfarfaga una mica tant patriotisme espanyol?
A mi no em molesta.


Podries portar una bandera catalana?
Clar. Si hi ha banderes d’Astúries també n’hi pot haver de catalanes.


T’ha sorprès alguna afició?
La brasilera. Estan a tot arreu, sempre estan de festa, van amb tothom i són amics de tothom. Amb els argentins, per l’idioma, també tenim afinitat.


Què tal el país?
Johanesburg és lletja, és perillosa, no pots passejar pels carrers, és el Bronx, fa por. Té tant poca cosa a visitar que, com a atractiu turístic, et porten a les barraques de Soweto, perquè vegis la pobresa.


No hi ha ruta Mandela?
Sí, i vaig veure la casa de l’ex-dona que, per cert, estaven recollint les cadires del funeral del dia abans de la besnéta morta en accident.


És diferent Ciutat del Cap?
Completament diferent. Sembla mentida que sigui el mateix país. Cape Town és neta, segura, bonica, té platja, té montanya i té molta marxa.


Seguir Espanya vol dir canviar de ciutat i d’hotel en qualsevol moment, segons els resultats?
Si tens entrada condicionada a un equip, sí. Però jo em vaig arriscar i vaig comprar entrada pel partit de Cape Town confiant que Espanya es classifiqués com a primera de grup. He tingut sort, però, hauria pogut veure Chile-Portugal.


Paraguai en quarts és un xollo?
Crec que guanyarem, però no s’ha de menysprear ningú.


Iker fa patir?
Aquest és el Mundial de les cantades de porters i Casillas sempre m’ havia agradat, però... aquests dies el veig insegur. A mi, com a porter, no m’agradaria jugar amb la nòvia a 20 metres fent entrevistes.


El teu amic del Can Llonch, Miguel Quereda, seria avui a Sudàfrica. Hi penses?
Cada dia, filmava la selecció i ahir el recordàvem amb una noia de TVE. Era una persona formidable a la que jo estimava moltíssim.


Com tothom que el coneixia

TOT PELS TAURONS
L’any passat ja va estar a punt d’anar a Sudàfrica només per veure taurons. Li encanten. Ho ha fet el 2010 per coincidir amb el Mundial i no se’n penedeix: ha pogut combinar les seves dues passions: taurons i futbol.
Hi ha anat tot sol i, a Gansbaai, s’ha submergit en gàbia per veure el seu preferit, el tauró blanc.
«Veure’l sota el mar i de tant a prop ha estat una experiència brutal», diu.