Santi López-Villa, PSICÒLEG DEL RE-SER
«Després de cada nit
sempre hi ha una albada»
30-6-2010
Santi López-Villa, PSICÒLEG DEL RE-SER

L’autor d’un dels llibres de moda d’autoajuda, Re-ser (Ed. Integral), el psicòleg de la Creu de Barberà, coach d’empresa i mediador en conflictes, Santi López-Villa, 37, se sent un home afortunat per haver pogut «acompanyar» en la seva ja dilatada trajectòria professional a moribunds, prostitutes, empresaris, polítics i col·lectius de jueus i palestins.

Tot va començar a la clínica l’Aliança?
Jo anava als Fanciscans i estava molt lligat al seu grup d’esplai. Però ja als 17 anys vaig entrar a treballar de camiller nocturn a l’Aliança.


I?
Hi vaig estar set anys. Per mi entrar en contacte amb tants parts i tantes morts va ser una experiència inoblidable.


Què va aprendre?
M’emocionava en tots els parts i parlava amb tots els moribunds que vaig poder. Molts cops anava de nit pels passadissos i quan veia algú angoixat entrava a l’habitació i xerravem.


Què és pot fer per un moribund?
Ser-hi. Amb això n’hi ha prou.


Els hi deia que estaven morint?
No sempre perquè molts no acceptaven la seva mort. I jo no sóc ningú per anar insistint. Una llavor ja sap que ha de ser arbre. No cal insisitir-li.


Per què va plegar de l’Aliança?
Perquè va tancar el 1996. Ja com a graduat en psicologia vaig trobar feina primer a una escola del Garraf i després a una consultoria de recursos humans de Sabadell.


També va acompanyar moribunds de sida.
Això va ser més endavant i com a voluntari. Tenia cura d’un grup d’infectats de sida per xeringa que vivien a uns pisos de Barcelona. En vaig veure morir uns quants.


I?
Va ser molt dur veure com un d’ells es va suïcidar i els altres es plantejaven seguir el seu exemple.


Quina feina fa vostè en una fàbrica?
Intento millorar el clima laboral. Sovint hi ha mal ambient i destrossa interna i això es pot solucionar amb millora del lideratge, negociació amb comercials, mediació, etc.


En quin moment es troba ara de la seva carrera?
En una fase que em pot durar tres anys més, fins que en faci 40, i potser tancaré el xiringuito


El xiringuito vol dir aquesta consulta mòbil que el fa agafar avions contínuament.
Sí, almenys la consultoria d’empresa com a coach. Sóc dels afortunats que no m’ha faltat feina, però no paro de volar a Madrid, València, País Basc...


Mai a l’estranger?
Des del 2006 viatjo un cop l’any a Montpeller i Toulouse per fer de mediador entre palestins i jueus del poble de Betlem (Israel).


Què pot fer per ells?
El primer any va ser molt dur perquè seien separats, dinaven separats i no es miraven ni a la cara.


Com ho va solucionar?
Fent-los parlar del seu dolor i així els uns comprenen el patiment dels altres. Necessitaven elaborar el dol, exterioritzar la seva memòria històrica.


Va funcionar?
Ja ho crec. Van perdre la por i van aprendre a estimar-se. Avui els dos col·lectius treballen plegats a Betlem per la pau i la reconciliació amb accions no-violentes.


Això de la memòria històrica em sona.
És que a Espanya aquesta feina està pendent. No pot ser que encara es mori gent gran amb tant d’odi al cos.


Els jutges que intenten obrir fossars de la Guerra Civil perden la feina de manera fulminant.

És inadmissible. La gent ha de poder expressar el seu dolor. Només així es perd la por.


És aquesta la base del seu llibre Re-Ser?
En part sí. Són sis històries reals de persones que han renascut de les seves cendres. Quan aprenen a acceptar el seu passat, descobreixen que després de cada nit, hi ha una albada.


És el Jorge Bucay espanyol?
No! El conec i l’admiro, però no tinc res a veure.


Veurem al cine Reser?
Una productora es va interessar molt per dues històries, però la crisi els ha fet enrere en el projecte.


Ens haurem de reinventar

AVUI AL CAMÍ
López-Villa presentarà el seu llibre Re-ser amb la xerrada «Reinventar-se en temps de crisi» al Centre El Camí (abans Caminet) al número 15 del carrer Escola Pia, aquest vespre a les 19’00h.
«Em fa molta il·lusió poder presentar finalment el llibre a la meva ciutat després de tantes presentacions per tot Espanya. Allà on vaig, per cert, sempre començo dient que sóc d’una de les ciutats més boniques del món».