Xavier Puig, Concert al túnel
«Ressona de manera
que un no sap d’on li venen les veus»
22-6-2010
Xavier Puig, Concert al túnel

La Coral Belles Arts de Sabadell va cantar aquest dissabte a un túnel, just a sota l’autovia A-2 al seu pas per Vargós. Ho va fer amb la Coral Ginesta de Cervera.
El seu director Xavier Puig Ortiz, 37, que també ho és del Cor de Cambra de l’Auditori de Lleida i del Murtra Ensemble de Santa Coloma, a més d’inquiet innovador musical, ha estat l’ànima del concert.


Com se li acut cantar en un túnel?
La idea va sorgir un dia que érem per allà d’excursió. Vam fer proves de so improvisades, ens vam posar a cantar i vam descobrir que tenia una sonoritat excepcional.


Però d’aquí a fer-hi un concert...
Per què no? Ho vam començar a dir mig en broma i al final vam tirar endavant una idea boja.


Per què necessitàveu una altra coral?
L’any passat ho vam fer sols. Però aquest any volíem fer policoral, és a dir posar un cor a cada extrem del túnel, separats 200 metres, i dialogar.


Alguna peça musical s’adapta a aquest stereo subterrani?
A doble cor vam fer l’Himne a la Verge de Britten, un tema del suec Sandström i el Heilig de Mendelssohn.


Posar el públic al mig és novetat mundial?
No ho crec. Segurament a les esglésies ja havien posat un cor a l’altar i un altre a l’orgue.


I a dins d’un túnel?
D’això no en tinc referències. Però és una experiència acústica molt curiosa


Me l’explica?
L’embolcallament del so és molt interessant. Ressona de manera que un no sap d’on li venen les veus.


Qué té un túnel que no tingui un auditori?
Té aquella sonoritat pròpia de les coves que fa que si parles fluix en un racó et senten perfectament i amb total precisió a l’altra punta.


Quin principi físic ho causa?
Això no ho saben ni els del MOPU que el van construir. Potser aquest túnel té una paràbola molt lineal que fa que a la segona fila se senti tant bé com a la fila 24. És un so molt uniforme al llarg de tot el túnel.


Vol dir que no tots els túnels sonen igual de bé?
No, no. Hem fet proves en altres túnels i no sonen tan bé ni de bon tros. Això depèn de la parabola, les proporcions... Aquest de l’autovia es una troballa acústica.


Que es deu a vostè.
Que permet la coherència de fer música contemporània en un marc amb una estètica i amb una il·luminació també contemporànis.


Què tal en una cova?
Vam mirar la de Collbató, però al final no ho vam fer. No sé, depèn de la cova. A vegades ens posen en llocs molt bonics que acústicament són un desastre.


En dieu «temple de la modernitat».
Sí, perquè tot i sent arquitectura de servei, gràcies a la il·luminació adquireix característiques de gran catedral.


Però si us passen els trailers just pel damunt.

Just pel damunt no. Hi ha 15 metres de terra entre l’autovia i el túnel. No sentim ni un vehicle.


No poder tancar cap porta deu suposar fred, vent i soroll exterior.
Fred i vent sí, per això hem posat bales de palla a cada extrem. Soroll gens perquè és un lloc molt tranquil.


Sempre pot passar un tractor.
A aquella hora de la nit segur que no. De fet aquest túnel té molt poc trànsit. És un camí molt secundari.
Van venir 600 persones.


El doble que l’any passat. Molta gent va venir caminant tot fent ruta i ens van faltar cadires. Molts van haver de seure a terra.


Per què ha triat la Coral Belles Arts de Sabadell per fer aquesta experiència?
Ja havíem fet intercanvis. Ells havien cantat a Cervera i nosaltres a Sabadell i ens complementem molt bé. Som molt semblants i hem fet una bona amistat amb sopar conjunt i tot.


Li agrada innovar?
És que si els músics no innovem, ens mereixerem que no vingui ningú als concerts i acabarem com uns exclosos socials.


Quina nova idea bull ja en el seu cap?
Un tercer concert al túnel l’any que ve amb videoart projectat a les parets de formigó.


Quan l’escenari fa l’espectacle

TOT EXPERIMENTAL
Per donar descans als cantaires es va introduir en el repertori petits solos de hang (aquell instrument metàl·lic que imita la closca de tortuga) i bols de quars.
«Són aquells bols utilitzats en musicoteràpia, diu Xavier Puig, que es toquen com quan passem el dit mullat per una copa».
De fet, en un concert de Cant de Taverna, amb tast de vi inclòs, la Coral Ginesta ja havia experimentat amb gots de vidre. El que no experimentin ells...