Eloi Plans, adoptat
«Tothom té dret
a saber els seus orígens»
18-6-2010
Eloi Plans, adoptat

Un dels representants al Vallès de l’entitat La Veu dels Adoptats, el mosso de magatzem barberenc en atur, Eloi Plans Renom, 32, (www.acciociutadana.blogspot.com) va aconseguir conèixer la seva mare biològica.
Però va quedar fet pols.

Quan va saber que era fill adoptat?
M’ho van dir els meus pares adoptius als 7 anys. Sempre convé dir-ho com mes aviat millor.


Quan arriba la necessitat de buscar els pares biològics?
Primer estàs molt de temps pensant si seran persones humils que no em podien mantenir o si seran rics i famosos que s’avergonyien de mi.


És aquesta la motivació per iniciar la recerca?
En general hi ha una inquietud que no et pots treure del cap.


Es busca una herència?
No. Cap dels adoptats que jo conec ha demanat mai una herència. Això és el de menys. Però també hi ha motius mèdics.


Per exemple?
Quan el metge et demana malalties hereditàries a la família, mai no saps què dir.


Quan els va començar a buscar?
El 2007 vaig anar a la Casa de Maternitat de Barcelona amb la partida de naixement que m’havien donat els meus pares. Però nom i cognoms eren falsos i no em van voler donar els reals.


Següent pas.
Nomes em van dir que m’havien batejat a Santa Tecla. Vaig anar a aquesta parròquia de Barcelona, però el rector em va dir que privacitat absoluta.


Li negaven a vostè informació de vostè?
És el problema que ens trobem tots.


Doncs sí que anem bé.
Em vaig haver de buscar un advocat. Un bo de Barcelona. I pagant Sant Pere canta. Als pocs dies ja tenia el nom de la meva mare i el seu número de mòbil.


La va trucar?
Sí i vam quedar al Viena de la Plaça Sant Roc.


Com us vau reconèixer?
Molt fàcil. Ens assemblem molt. Jo nomes vèure-la caminar per la plaça vaig dir és ella.


Us vau fer un petó?
No, ens vam donar la mà. Tot va ser molt fred.


De què vau parlar?
Em va contestar totes les preguntes. Es va quedar embarassada desprès d’una nit boja amb un home que no sap ni qui és. Va ocultar l’embaràs i em va deixar a la Casa de Maternitat.


Malalties hereditàries?
Li vaig preguntar i em va dir que cap. Però és clar, això només és per part de mare. Per part de pare segueixo sense saber-ho.


Què més va preguntar?
D’on provenia la meva sang. I em va dir que d’algun lloc entre Madrid i Pamplona.


No es dir gaire.
Va ser una hora molt tensa. També em va dir que té dos fills reconeguts els quals, evidentment, són germans de sang meus. Però són menors i no saben res.


Quin tipus de dona era?
Una senyora molt senyora de Barcelona, molt ben situada, però amb moltes reserves. Em va venir a dir «tu ets part d’un passat que no vull recuperar».


Com el va afectar a vostè la trobada?
Em vaig quedar fet pols. Tenia les respostes que buscava, però m’esperava una mica més d’afecte.


No us heu tornat a veure?
No, però m’he fet molt amic d’un seu germà, oncle meu, molt afectuós. Ens parlem molt, tant personalment com per telèfon.


Cal canviar la llei?
Cal trencar tabús i que se sàpiga que tothom té dret a saber els seus orígens. Jo vull saber d’on vinc.


Alguns adoptats no volen saber res dels seus pares biològics?
Quasi tots els volen conèixer, però alguns no els busquen perquè els fa por el que puguin trobar.


Que saben els seus pares adoptius de la seva recerca?
Tot. Ells no m’han amagat mai res a mi i ara jo no els amago res a ells. Ho han acceptat molt bé.


Com a pares que són

LA VEU DELS ADOPTATS
Seguint l´exemple de la francesa La Voix des adoptés, es va fundar a Madrid la Voz de los Adoptados de la que deriva la catalana La Veu dels Adoptats, amb uns 20 membres, (www.laveudelsadoptats.blogspot.com). Donen xerrades, lluiten per canviar lleis i assessoren a fills i pares adoptius.
Però com millor s’ho passen és explicant-se la vida els uns als altres com van fer el dia 4 al restaurant La Rita de Barcelona en un emocionant sopar que encara recorden.