Sergio Ramos, canalitzadorenergètic
«Per mi tot això és normal,
no paranormal»
17-6-2010
Sergio Ramos, canalitzadorenergètic

Als 3 anys ja veia i parlava amb esperits. Avui, el canalitzador de Parets del Vallès, Sergio Ramos Moreno, 25, (www.terapiasparaelalma.com) rep persones cada dijous a Espai Obert (Les Valls, 26) i es comunica amb els seus guies de llum o «àngels de la guarda».


Què és un canalitzador?
Una persona capaç de comunicar-se amb el món espiritual.


Un mèdium?
No. El mèdium es comunica amb difunts. Jo em comunico amb guies espirituals, éssers que mai no han estat a la Terra.


La gent ve aquí a curar-se?
Sí, però no el cos, sinó la seva consciència. Les teràpies que jo faig són de consciència.


Què venen a buscar exactament?
Una de les preguntes que més em fan és: quina és la meva missió en aquesta vida?


I això té resposta?
No tan clara com la gent voldria. Però ajudo a trobar-la.


Com?
La meva feina no és gens esotèrica. És energètica i consisteix en alliberar consciències negatives, pors, ràbies, emocions del passat... Allibero la persona.


Dius que no és una feina esotèrica, però parles amb esperits.
Esperits, guies de llum, ànimes, consciències, energies... tot és el mateix.


Coneixes els teus guies?
Sí, jo en tinc set. Són mestres ascendits i no et diré els noms. Però també sé que em protegeix la meva iaia i un tiet.


Difunts tots dos?
Sí. La iaia em cuida des de que tinc 3 anys. De petit la sentia, parlava amb ella, jugàvem, ens estimàvem i no entenia perquè el meu pare deia que era morta.


I el teu oncle?
Quan jo tenia 10 anys se’m va aparèixer al meu dormitori i em va dir que se n’anava i que si el tornava a veure que no tingués por. Vaig sortir plorant de l’habitació, li vaig dir al meu pare i al cap d’una estona trucaven per dir-nos que era mort.


Com els veu?
Ara els sento més que veure’ls i a vegades em ve una imatge, però és mental, no real.


No tenen cos?
No, se’t presenten com energia i prou. Ara, els difunts, els que encara no estan a la llum, aquests sí clar, encara tenen el seu cos d’abans.


Allò que en diuen ànimes en pena?
Exacte. Estan al baix astral i encara no han creuat cap a la llum.


Li fan por?
Gens. Ho tinc des de tan petit que ho porto amb tota naturalitat. A mi cap esperit m’ha fet mai mal. El que pitjor porto és sentir les emocions de les altres persones.


És tot com a la sèrie de Cuatro, Entre Fantasmas?
No. A mi aquesta sèrie no m’agrada gaire perquè li dóna un enfoc paranormal. I per mi tot això es normal.


On va la persona quan mor?
Molt fàcil, mira: Durant les primeres 78 hores aproximadament encara està una mica connectat al cos i a la ment. Veu la llum a pocs metres i veu el guia, però només ell decideix si vol marxar o no.


Marxar on?
A la llum. Si per alguna pena, conflicte o compte pendent, decideix no marxar, la porta es tanca a les 78 hores i el guia se’n va. Després necessitarà algú, com jo o un altre, que li obri la porta un altre cop.


Com?
Perdonant i sentint-se perdonat. Això és el més important.


I després de la llum on vas?
Entres al món espiritual, deixes de ser humà i tornes a ser la teva consciència més íntima.


Fins la propera reencarnació?
O no. Depèn del teu kharma. Depèn de si has après allò que venies a aprendre, pots reencarnar-te o no. A vegades tu mateix et proposes ua missió i tornes a la Terra voluntariament


Quin sentit té tornar a la Terra a fer una cosa si no recordes quina cosa?
Venim a la Terra per descobrir-nos. És la nostra feina: descobrir la nostra ànima, el nostre ésser més interior.


Com?
Sobretot meditant. Sense buscar fenòmens paranormals, només per trobar-te a tu mateix.


Sempre la meditació.

DEL NEN INDI AL NEN CRISTALL
Els seus pares es van adonar de seguida de que era un nen especial. Era molt sensible, curava sense voler i fins els 8 anys quasi no va parlar.
«Els «Niños Índigo» som éssers evolucionats nascuts entre 1982 i 1996 que venim a la Terra per voluntat pròpia i amb una missió: donar consciència. Molts són metges, psicòlegs, sempre gent molt canyera».
Molts dels nascuts entre 1996-2008, però són Nens Cristall, sovint autistes, hiperactius, sempre fràgils, de sensibilitat molt pura i amb un missatge d’amor.