DARIO REINA , «ESPIA» CULTURAL
«Anava com un guiri
per Sabadell»
9-6-2010
DARIO REINA , «ESPIA» CULTURAL

L’artista i cambrer de Vilassar de Dalt, Dario Reina González, 21, ha anat tots els 31 dies del mes de maig, a totes les activitats culturals sabadellenques.
Ha acabat esgotat, però amb més vivències i coneixements de Sabadell que la majoria de sabadellencs. Ho explica aquesta setmana en una exposició a Ca l’Estruch.


D’on surt la idea?
Volia involucrar-me al màxim amb la ciutat de Sabadell. Fer una cosa que pugués fer qualsevol, però portada al límit.


I?
I vaig trobar el Sortim, aquesta agenda municipal que informa de tots els actes. I vaig decidir seguir-la totalment, de dalt a baix. Un conyàs, vaja.


Tant t’has avorrit?
No! Avorrir-se era impossible. Sabadell es ple d’actes cada dia! Jo volia anar a tots però...


...és impossible?
Intentava anar a la primera part d’un acte i la segona de l’altra. Però a més sempre en autobús o a peu i això em feia perdre temps.


Què tal la TUS?
Perfecte. Funciona molt bé. I quan caminava, el seu mapa, el dels autobusos em va salvar la vida. Anava com un guiri.


Has penjat en aquesta paret tot el que has fet cada dia?
La cantata infantil de la Salut, la Ventafocs a La Faràndula que estava el teatre a rebentar, els actes del Principal...


Veig que el dia 6 no vas parar.
Un dijous. És que a Sabadell ho feu tot en dijous. Odio los jueves (riu). Conferències, Cine Club (per cert pelis molt bones), jazz al Griffin. clàssica a Belles Arts, concerts a molts bars...


També veig molta Agrupació Astronòmica.
Déu n’hi do l’Astronòmica. Em vaig empassar tota una conferència d’astroquímica complicadíssima. Sempre està l’auditori ple de gent, tots socis suposo. I quan entres tothom et mira.


Sempre anem els mateixos als mateixos llocs?
Pot ser. Quan repeteixes entitats comences a reconèixer cares de l’altre cop.


Vas detectar també els que van a tots els actes de totes les entitats.
Sí! Hi ha una noia que me l’he trobada als llocs més insospitats. Aquests són els bons. Com jo, però perquè els hi surt de dins.


Ets conscient que només has vist la cultura oficial que recomana l’Ajuntament i que t’has perdut la subcultura alternativa?
No estic gaire d’acord. Deu n’hi dó dels actes minoritaris que anuncia el Sortim.


Per exemple?
Petites xerrades sobre stress, tai-txí a un 4t pis, Contes per Somriure amb tres iaies i jo a la Biblioteca de Can Puiggener, el Ballamanetes per pares i nens a la Biblioteca del Nord...


No et demanaven que feies allà?
A algunes sí. Jo intentava passar desapercebut i que no em preguntessin.


Per què?
Perquè era una mica cru dir-los jo sóc aquí per un projecte no perquè m’interessi. Però algun cop ho vaig fer.


Quan?
A la caminada matinal pels rodals per la gent gran. Es coneixen tots, tots eren grans i jo cantava. Vaig caminar amb ells quatre hores fins a Castellar del Vallès. Va ser divertit.


Aquí diu que et van fer cantar en sànscrit.
Això va ser a El Corte Inglés, la presentació d’un llibre. La noia en sabia molt i era un acte que tenia molta gràcia, però érem molt poquets.


Molta Consulta Sabadell, veig.
Els vaig comprar un got 30-M i tot. I volia votar, però no em van deixar perquè no sóc de Sabadell.


On dormies?
Aquí mateix. A l’Estruch. Ha estat un mes vivint a Sabadell sense cobrar el meu sou de cambrer.


Conclusió?
Una experiència mot divertida. Molt cansat, però molt interessant. M’ha agradat molt veure com el projecte anava creixent per sí sol, evolucionava. No m’imaginava que seria tan gran ni que complís tan fidelment el meu propòsit. Ho he fet tot!


Què té d’artístic tot això?
Buf! La gran pregunta. Jugo amb l’accionalitat, amb el no-objecte... De fet, la meva generació tenim molt respecte per la paraula artista. Preferim dir-nos productors.


Estruch Productions

PREMISA BÀSICA
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Dario Reina va venir a espetegar a Sabadell per un taller que donaven els artistes Vives i Bastué residents a l’Estruch.
«Arran d’aquell taller em vaig proposar fer alguna cosa a la ciutat de Sabadell, aquesta era la meva premisa bàsica: Sabadell. Sempre treballo amb specific sights, petits treballs a un lloc que no funcionarien a cap altre lloc».