ARNAU PASTOR, Premi Ramon Llull a treballs de recerca
«Em vaig llegir tot l’Alcorà
per fer la novel·la»
8-6-2010
ARNAU PASTOR, Premi Ramon Llull a treballs de recerca

..El premi de filosofia de la Universitat Ramon Llull per treballs de recerca de 2n de Batxillerat ha recaigut en l’alumne de l’Escola Pia de Sabadell, Arnau Pastor Giribet, 18, que ha eliminat a una norantena de rivals de tot Catalunya amb la seva «novel·la de recerca», L’herència del Dr. Willdember.


Ja saps com s’escriu una bona novel·la?
Sí, aquesta ha estat la meva primera recerca: parlar amb escriptors com Eduard Márquez i Anna Fité


Diguem un parell de trucs.
Triar un tema que t’apassioni i, sobretot, planificar. Si no tens clar d’entrada l’esquelet de la trama no cal ni que t’hi posis.


Res d’improvisació?
Res. Allò de seure davant el full en blanc i esperar que arribi la inspiració és mentida. Abans de redactar has de tenir clar què passarà a cada capítol.


Més trucs.
Conèixer molt bé la psicologia de cada personatge. Saber com reaccionaria en cada situació.


Això enganxa al lector?
Un truc per enganxar al lector es plantejar al principi de cada capítol una acció, però que vagin sorgint inconvenients inesperats que el protagonista ha de superar.


Això si no es fa be posar nerviós.
Exacte, han de ser inconvenients ben justificats. Amb intriga.


Com a Hitchcock?
Sí. M’agrada molt com Hitchcock transmet, a Els ocells, l’angúnia per les aus. Com el fàstic d’algunes olors que transmet Patrick Süskind a El Perfum. A mi això m’agrada.


Qui és el Dr. Willdemberg?
Un personatge de la meva invenció un aristòcrata anglès que mor deixant una estranya herència al seu fill de 18 anys.


Milions de lliures esterlines?
No, ser membre d’un grup secret, una mica nazi. Ell se’n vol desfer, però no li resulta fàcil.


La clàssica escena d’amor és imprescindible?
Hi ha una història paral·lela d’amor amb la seva companya. Una mica pastel, però va bé posar-ho.


Per què una novel·la així mereix el reconeixement de tot el Jurat de la Universitat Ramon Llull?
Perquè a més de la novel·la aporto tota la meva recerca, tot el meu treball en documentació.


Molta feina?
Sí perquè aquelsta secta va contra totes les religions i, com que jo necessitava arguments, em vaig llegir tot l’Alcorà de dalt a baix.


Vas trobar els arguments que buscaves?
Sí, és fàcil: algunes sures de l’Alcorà parlen de venjança i de matar. M’ha sorprès molt l’Alcorà. Mentre la Bíblia només explica històries amb moral, l’Alcorà dóna normes directament.


Més tasques de documentació.
Tota la feinada de trobar vocabulari: sinònims, contraris... Un cop volia posar la paraula «consuetudinari» perquè sonava bé (riu), però me n’havia d’assegurar.


Més treball de documentació.
Localitzacions de Londres. Coneixia barris com Mayfair o Chelsea, però he hagut de buscar carrers residencials, preus d’habitatges, restaurants de la zona...


Tot gràcies a Sant Google?
No tot. També he entrat molt en fòrums especialitzats. Per exemple, de botigues de Londres.


Què et va animar a presentar-te als Premis Ramon Llull?
Els professors de l’Escola Pia, que em van posar un 10.


Però el premi és de filosofia. Què té a veure tot això amb filosofia?
Jo... jo no ho sé. En alguns capítols hi ha algunes reflexions sobre la vida i la mort. Però si vols que et digui la veritat (s’encongeix d’espatlles)...


Publicaràs el llibre?
La professora de filosofia Sílvia Coll que em va donar el premi m’ho va dir. Però jo crec que tal com està ara no és publicable. Si l’he fet en només quatre mesos! S’hauria de polir molt.


Quin llibre t’ha interessat últimament?
No sóc gran devorador de llibres i si no m’agraden els deixo a la tercera plana. Però m’ha agradat molt El Psicoanalista de John Katzenbach. És estrany, rebuscat, com a mi m’agraden.


La teva generació abandoneu la lectura si no té ritme de videoclip?
A mi m’agrada un ritme cinematogràfic ràpid, sí. Però també gaudeixo de les descripcions. Jo mateix descric molt els espais.


Et fas gran

A CA L´ÀVIA
Ahir es preparava per la Selectivitat al lloc on troba més silenci i ambient d’estudi: a casa de la seva àvia (foto), al carrer Calders.
Però no estudia pas per ser escriptor perquè si de cas la literatura serà només un hobby a la seva vida.
«Primer vaig pensar en Direcció Hotelera i després en Dret, però al final he triat Protocol i Relacions Institucionals. És una cosa totalment diferent i diuen que es troba feina».