SANDRO ROSELL, CANDIDAT A PRESIDENT
«El Barça ocupa el 100% del meu cor»
5-6-2010
SANDRO ROSELL, CANDIDAT A PRESIDENT

El candidat favorit a la presidència del Barça, el primer de fugir de la directiva de Laporta el 2005, el llicenciat en empresarials amb màster d´ESADE, Sandro Rosell i Feliu, 46, casat amb dues filles i soci del Barça número 12.556 va convèncer tothom a qui va donar la mà, dimecres, a Fira Sabadell.


L’hem tractat bé els sabadellencs?
Excel·lentment! La meva vinculació amb Sabadell és molt llarga i aquí m’hi sento com a casa.


La mania personal que li té Laporta ha estat la millor publicitat?
No vull entrar en temes que no aporten res positiu al debat.


Per què Laporta malgrat els èxits esportius desperta tants odis?
He copsat que molts socis no s’han sentit còmodes amb l’estil de presidència que s’ha fet. L’únic important és que ara nosaltres sí que ens sentim confortables amb l’estil que els socis prefereixen.


La gent encara es pregunta què dimonis va passar entre vostès dos?
De forma general, el grup del 2003 no era homogeni. Teníem molt entusiasme, ganes i idees, però no formàvem un autèntic grup.


I ara sí?
Ara estic molt content de l’actual grup que hem format: són gent molt preparada en els seus sectors i amb gran mentalitat col·lectiva.


En aquelles eleccions el favorit era Bassat. Laporta només una candidatura minoritària. Li preocupa ara a ser el favorit?
La veritat és que no hi penso. Centro totes les meves energies en fer arribar al soci els detalls del nostre projecte.


L’impulsa el poder polític i mediàtic que dona la presidència?
No. Són dos aspectes que no formen part del meu caràcter. Tindré altres defectes però aquests no.


No és font de conflictes ètics pel president del Barça tenir una empresa de marketing esportiu?
Si guanyo les eleccions vendré la meva empresa. No per incompatibilitats, sinó perquè m’hi vull dedicar en cos i ànima.


El seu passat a Nike també pot condicionar els fitxatges.
En absolut. El meu coneixement i contactes en el món del futbol només poden ser positius.


Mantindrà la marca UNICEF?
Sens dubte. És un dels grans encerts de l’actual junta.


Marxarà Guardiola si vostè guanya?
Per tots els barcelonistes és implantejable que Pep Guardiaola deixi de ser l’entrenador del FC Barcelona.


I Txiqui?
Tenim entès que ell vol plegar el 30 de juny. Si és així, tenim bones alternatives. Si vol continuar, l’escoltarem.


I el sabadellenc Pepe Costa?
És un home de total confiança de Gaurdiola, i ell i jo fa molts anys que ens coneixem. La seva continuïtat, està més que garantida.


Quin dels seus projectes pel nou Barça l’il·lusiona personalment?
El soci, el soci i el soci!!! Fer que els socis es sentin totalment vinculats al dia a dia del club. És el primer objectiu, totalment prioritari.


Ens sorprendrà amb un fitxatge sorpresa l’últim dia de campanya?
El dia 14, si guanyem, ens asseurem amb el Pep i començarem a dissenyar el futur esportiu.


Alguna cosa a dir de Brasilia?
Ja ha quedat perfectament explicat i ens entristeix que alguns intentin portar la campanya al terreny de la difamació. Hi ha fronteres que no es poden creuar... i el Sr. Ingla va fer-ho.


De debò pensa dignificar els lavabos de senyores del Camp Nou?
És una part del nostre projecte de remodelació perquè socis i sòcies tinguin millors serveis.


Però rebutja el projecte Foster. Aixoplugarà almenys de la pluja al 100% del públic?
Treballarem l’opció d’una visera que els protegeixi de la pluja.


Si anés a Sudàfrica animaria la Roja o només els equips amb jugadors del Barça?
El Barça ocupa el 100% del meu cor i del meu interès esportiu.


Què pensa del moviment independentista a Catalunya?
Hem signat un acord amb Òmnium Cultural per treballar activament en defensa de la llengua i de la cultura catalana.


Canviarà la política del Barça envers petits clubs catalans com el Sabadell?
Volem arribar a acords amb ells tant per garantir que se’ls hi pagui pel traspàs d’un jugador en proporció al seu nivell com per ser més curosos amb el tema de les cessions.


La venjança és un plat que es menja fred

L’ESCENA DEL SOFÀ
Sandro Rosell va omplir dimecres amb més de 200 persones, la majoria socis, l’auditori de Fira Sabadell.
La posta en escena és molt a l’americana. Allà on va s’endu el sofà, el planta al mig de l’escenari i els socis van pujant d’un a un, s’asseuen al seu costat i li fan una o dues o tres preguntes.
Va demostrar bons modes, afabilitat, un cap ben amoblat i, sobretot, que domina la distància curta.