MAICA PERXÉS. scrapbooking
«Em serveix per exterioritzar
els meus sentiments
29-5-2010
MAICA PERXÉS. scrapbooking

L’scrapbooking és l’art de fer un àlbum de fotos amb afegits artesanals com cintes, botons, plaques, troquels, dibuixos, cenefes, segells i tot allò que es pugui imaginar. La moda ve dels Estats Units i comença a ser una important indústria a tot el món.
Una de les pioneres a Espanya és la sabadellenca, Maica Perxés Boluda, 44, (www.mdemini.blogspot.com), que ha donat cursos a Barcelona durant tot un any, que avui comença el seu primer taller a Sabadell i que fins i tot dissenya i ven per internet accessoris de scrapbooking en castellà i català.


És l’alternativa a l’àlbum digital?
Sí, tot i que jo precisament ho vaig descobrir per internet.


Però scrap vol dir...
Scrap vol dir retall. És un llibre de retalls i la veritat és que tant bon punt vaig veure els orígens de l’scrapbooking vaig retrocedir cap el paper que és el que faig ara.


Pura artesania?
Totalment. És l’evolució d’allò que fèiem abans de posar amb les fotos una entrada, un bitllet d’avió, una postal, un retall de diari, un tros del paper que embolicava el regal...


I cap on diu que evoluciona això?
Així, (mostra un àlbum), ara cada pàgina pot ser diferent i el disseny que tu hi facis encara més diferent.


Però aquí veig molta lletra.
A mi m’agrada escriure i aquest àlbum és com un diari personal, els records de la meva vida: des del meu naixement fins ara.


Passant per l’Ambaixador dels Reis, la Primera Comunió, el carrer Brutau, aquella excursió amb les amigues, el casament, els fills...
És el primer àlbum que vaig fer seguint un curs online d’una scrapbooker americana (bigpicturesscrapbooking.com).


I aquestes cintes de roba entre una foto i una altra?
És una manera de composar la pàgina. I mira, del darrere d’aquestes fotos dels meus avis es pot extraure una carpeteta amb la seva fitxa personal. Tot són pestanyes, desplegables...


Tot molt personal.
Molt. A mi l’scrapbook em serveix per exterioritzar els meus pensaments, sentiments i records.

Això es veu en el seu blog, no?
Es veuen els dissenys. Els textos són tan personals que prefereixo que no es puguin llegir.


I aquest tan petit?
Ens agrada fer mini-àlbums. I àlbums amb formes estranyes com aquest, circular, de 10 cms. de diàmetre i amb només quatre o cinc fulls.


I a més ven. Però què?
És una indústria molt gran. A Estats Unts es ven de tot. Els scrapbookers ja treuen cada any la seva co·lecció de fulls i de accessoris. França també està bastant avançat.


I Espanya?
Que jo sàpiga a tot Espanya només jo he creat una col·lecció. I feia molta falta perquè en castellà i català no hi ha res.


Ho puc veure?
Tinc segells acrílics per estampar amb tinta, galetes de paper amb paraules com «Vida», etiquetes de viatge «Vamos en bici» o «Salimos volando», rodones infantils «Niño travieso», «Querido enano» o «Niñas bonitas»...


Tot això no es pot comprar enlloc més?
Una botiga de Sabadell té coses semblants, però en anglès i molt de segon nivell.


I els cursos?
He estat tot un any treballant per la botiga Blockum de Barcelona. Els gestionava la compra de material a Estats Units, els muntava una botiga online i donava cursos a clientes.


I a Sabadell?
El primer taller a Sabadell el dono aquí, al meu taller de la Creu Alta, aquest dissabte (avui). És només per quatre persones durant quatre hores.


Els deixa tot aquest material?
Tot: botons, etiquetes, ullets, ornaments metàl·lics... I a més totes les eines.


Que són una barbaritat: tisores estranyes, troquel·ladores, segells per estampar amb tintes diverses... fins i tot una màquina de cosir!
A vegades cuso les fotos entre elles, queda molt bé.


És una manera de relacionar-se?
Totalment. Jo al meu blog he conegut molta gent. L´unic problema és el català que limita molt les relacions. Però jo no penso canviar. En això sóc molt cabuda.


Doncs au, a votar

MASTERFOT
Economista de professió, ha fet de comptable i secretària de direcció en algunes empreses, la última la majorista de fotografia Masterfot del seu pare on va es va introduir en el món de la impressió fotogràfica.
A l’atur des d’abril del 2008, ara troba a faltar la feina estable, però també gaudeix d’una nova llibertat que li permet centrar tota la seva il·lusió i creativitat en l’scrapbooking.