LLUIS CABRERA PRESIDENT D’«Altres Andalusos»
«La independència beneficarà als catalans
nascuts a tots els llocs del món»
28-5-2010
LLUIS CABRERA PRESIDENT D’«Altres Andalusos»

..El president de l’entitat Altres Andalusos i de la Fundació Taller de Músics, Lluís Cabrera Sánchez, 55, nascut a Arbuniel (Jaén), creu que la independència de Catalunya afavoriria a tots els catalans inclosos els d’origen andalús.
Admirava l’alcalde Farrés, organitzava les 6 Hores de Jazz a la Bassa, col·labora amb els flamencs Duquende i Blas Córdoba i amb la programació de flamenc del 30 Nits.

Per què haurien de votar SÍ els andalusos de Sabadell aquest diumenge?
Jo no els demano que votin SÍ, però sí que els demano que participin i votin el que vulguin.


Això val per altres emigrants?
Per tots els catalans nascuts a qualsevol lloc del món. Tots han de mostrar el seu carinyo a Catalunya participant en les consultes.


Vostè votaria SÍ?
Sí.


Per què?
Es com quan tens una parella i la relació ja no funciona. Si tos dos sous civilitzats arribeu a un acord de separació i després quan t’abraces, l’abraçada és més fraternal.


Vol dir que es separaria d’Espanya perquè estima Espanya?
Jo ho veig més des del punt de vista d’Andalusia. A la gran onada migratòria dels anys 60 ens donen la culpa de que no s’integrin, de que no es parli l’idioma... no podem ser culpables de tot!


Com es beneficiaria vostè d’una Catalunya independent?
Econòmicament tot Catalunya se’n beneficiaria. Ara donem el 19% del nostre PIB i no ens tornen ni la meitat. Algú s’està quedant diners pel camí.


Quina Catalunya li agradaria?
Una que posés a Carmen Amaya a la mateixa alçada que Gaudí o Pau Casals i que no recrimini res a Estopa. Un país on tothom es pugui identificar amb determinats valors.


Per exemple?
Els castellers. Els castellers són un exemple de l’ascensor social que és Catalunya. Tothom que ve de fora pot integrar-se en els castellers, fent pinya des de la base i pujar fins al lloc de l’anxaneta.


Ascensor social com el del cordovès d’Iznajar, José Montilla. Acceptaria Andalusia un president català?
Ja ho vam veure amb el Partido Reformista de Miquel Roca. Va ser un fracàs.


Què li faria especial gràcia en una Catalunya independent?
Em faria molta gràcia, he-he, que els alts funcionaris de l’Estat, com Aena o l’Exèrcit, haguessin d’acceptar el nou estat emparat per la Unió Europea. Ho vaig passar molt malament a la mili.


Per què Justo Molinero serà demà (avui) a l’acte final del 30M, però no vol fer declaracions?
Està en el seu dret. Dona el seu suport a les consultes, però practica el silenci, que és una part molt important de la música.


Vostè se sent català o andalús?
Sóc «andalunyo». A mi als 9 anys, em van fer un transplantament, d’Arbuniel a Noubarris, i per ara no l’he rebutjat.


És a dir que...?
Sóc català per elecció, no per imposició, perquè a Catalunya em sento profundament andalús.


No el segueixo.
Jo sento un profund agraïment per Catalunya perquè és aquí on he descobert i admirat la música, la poesia, la literatura i la gastronomia andaluses.


Als 16 anys ja fundava la Peña Flamenca Enrique Morente
I ja fèiem classes de català. Però la vam tancar 20 anys després, quan el Partido Socialista de Andalucía, PSA, va començar a anar a les penyes per fer política.


Qué és Els altres andalusos?
Un llibre i una entitat. Denunciem el xantatge que fa la FECAC, l’entitat que organitza la Feria de Abril, a la societat catalana.


M’ho explica millor?
La Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya, FECAC, s’autoproclama representant de 800.000 persones que vam arribar a Catalunya de 1950 a 1970 i els seus descendents. Però no ha passat per les urnes.


Què us diferència?
Nosaltres ens sentim representats per les sis forces polítiques que hi ha al Parlament de Catalunya. Si la FECAC vol representar a algú que es converteixi en partit polític i ja veurem quants la voten.


No ho veurem

TALLER DE MUSICS
L’any 1979, en plena ebullició democràtica postfranquista i en aquella Catalunya entusiasmada i engrescadora, músics de diversos països del món i també catalans, units en diverses causes polítiques, van fundar el Taller de Músics de Barcelona com alternativa a l’ensenyament dels conservatoris amb especial atenció al jazz i al flamenc.
Lluís Cabrera, sense ser músic, ja estava en la moguda.