ANNA PEÑA: CATALUNYA LLIURE DE BOSSES
«Fa sis anys que utilitzo la mateixa bossa
per anar a comprar»
20-5-2010
ANNA PEÑA: CATALUNYA LLIURE DE BOSSES

La Tècnic Ambiental d’Els Merinals actualment resident a Barcelona, Anna Peña Farell, 30, és la responsable de comunicació de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable. Prepara el Dia Internacional Lliure de Bosses del proper 3 de juliol

.
El vostre objectiu és que tothom pagui 20 cèntims d’euro per bossa?
No. A llarg termini l’objectiu és que tothom faci servir bosses reutilitzables. Els 0’20 euros només són un camí per arribar-hi.


Què te de dolent una bossa de plàstic?
Que ve del petroli, que la majoria es porten d’Asia amb llargs viatges i emissions de CO2... es gasten moltes energies i recursos pels 15 minuts que la utilitzem


Si l’omplo d’envasos de plàstic i la llenço al contenidor groc, l’estic reutilitzant i reciclant?
Potser no. De totes les bosses que van al contenidor groc només es reciclen totalment el 16%. Les demés o son volàtils o s’enganxen a la matèria orgànica o van a l’abocador.


En quan temps es descomposen a l’abocador?
Entre 400 i 1000 anys i els catalans consumim 14 milions cada cap de setmana. La repercussió mediambiental és enorme.


Ens passem a la bossa de paper?
No. La solució no és canviar la bossa sinó eliminar-la. El paper també ve dels arbres i també té un cost mediambiental.


Llavors com sortim del Súper?
Amb els productes dins una bossa de ràfia o de plàstic més sòlid que es pugui rentar i reutilitzar centenars de vegades.


Vostè ho fa?
Jo sí. Jo porto sempre al «bolso» una bossa de nylon, que també és plàstic, però que puc rentar i reutilitzo des de fa sis anys.


Els homes no portem «bolso».
Doncs bé porteu el mòbil (riu). El porteu a la butxaca, no? I si no, unes bones caixes al cotxe per quan vas a la gran superfície. O bosses grans de ràfia. Substitutius de la bossa de plàstic n’hi ha i molts.


La única solució es doncs reutilitzar.
Clar. Gastar una bossa a cada compra és com comprar una taula per cada àpat i després llençar-la. Una bestiesa.


La LLibreria Tècnica va vendre a 20 cèntims 2.000 bosses de plàstic amb el compromís de recomprar-les a 1 euro quan estigués gastada.
Conec el cas. El vaig seguir molt de prop.


Doncs només 50 de les 2000 persones van tornar la bossa.
Canviar hàbits és dificilíssim. La consciència ecològica no és fa d’un dia per l’altre. I si només actua una botiga a tot Sabadell sense que l’acompanyin les altres encara és més difícil.


Abacus no dóna bossa i la gent surt amb les butxaques plenes, rotllos de paper sota un braç, paquets de folis a la mà i un CD a la boca, pobrets.
De pobrets res. Si volen comprar bosses, poden fer-ho. També conec bé aquest cas perquè els primers dies nosaltres fèiem enquestes als que sortien. Menys dos o tres enfadats, la resta de clients estaven contents. I han reduït les bosses en un 80%, un èxit.


El Corte Inglés dóna bosses «biodegradables».
Últimament hi ha tanta oferta de bossa reciclable, reciclada, biocompostable, superecològica... que la gent està confosa.


Es biodegrada o no la d’El Corte Inglés?
Nosaltres hem fet proves i, sí, es troceja més ràpidament. Però la mol·lècula de plàstic queda en el medi ambient.
Carrefour ha fet marxa enrera en la campanya bossa-caca.


No han aguantat ni sis mesos. Al final han optat per regalar bosses de fècula de patata i ja tornem a estar com abans. És un pas enrera molt trist.


De tota manera el sector privat demostra voluntat. Falta la implicació dels polítics?
Sí, la Generalitat no ha estat gens valenta. El Parlament de Catalunya va aprovar una comissió en la que ens hem trobat polítics, empresaris, consumidors i ecologistes, però...


...però?
Ha faltat compromís per part del sector privat. I la Generalitat, per culpa de no sé quin conflicte amb el tripartit, ho ha consentit. Tot plegat una mica vergonyós. Una decepció.


Colla d’incompetents

EL 3-J COM A IRLANDA
Declarar el 3 de juliol Dia Internacional Lliure de Bosses amb l’eslògan Treu-te-la del cap, és iniciativa de la Fundació, però ja s’hi han afegit entitats d’Argentina, Indonèsia i Califòrnia.
El país europeu més avançat, és Irlanda que va imposar per decret un impost ambiental de 20 cèntims la bossa i, en només tres setmanes, va reduïr el 90% el consum de bosses de plàstic a tot l’estat.