Antoni Abat, Dret Constitucional
«La independència de Catalunya
serà un gran negoci per Espanya»
18-5-2010
Antoni Abat, Dret Constitucional

Viure uns anys als Estats Units i treballar a les universitat de Standford i Buffalo com a professor de Dret Constitucional, li ha fet veure amb un altre perspectiva l’independentisme. Ho té igual de clar, però diu coses diferents.
L’encara militant d’ERC («ja no m’hi trobo còmode, però...») i autor de la Constitució de Catalunya, el mallorquí i nét de sabadellencs, Antoni Abat Ninet, 35, va tornar ahir a Sabadell per saludar el seu amic Oriol Garriga («sap més de la meva família que ningú de la meva família», diu rient).

.
És el pare de la Constitució Catalana.
L’he fet per Reagrupament. Com també he fet un dictamen jurídic sobre la viabilitat de la consultes populars.
Si es fan és que són viables.


Em refereixo a un referèndum vinculant. He demostrat que en base a la nova Llei de Consultes Populars Catalanes aprovada al Parlament (una llei per cert molt mal feta) es pot incoar un procediment de consulta popular vinculant.


M’està dient que si el Parlament de Catalunya vol, ja pot convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya ara mateix i que això serà legal?
Exactament.


Però la Constitució Espanyola diu que Espanya és indivisible.
Sí, però en cap moment diu que no es pugi declarar l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació és un concepte extra-constitucional reconegut en tota la doctrina internacional.


Segur?
Absolutament. El dret internacional ho deixa ben clar. La Declaració Universal dels Drets Humans, els Drets Fonamentals dels Pobles i moltes resolucions de l’ONU diuen que tot poble té dret a l’autodeterminació.


I si només participa un 20%?
Perfecte. Majoria absoluta. Al referèndum de la Diagonal ha votat el 12% i el donen per bo.


El següent pas serà, com va fer el seu besavi, sortir al balcó i declarar la independència unilateralment?
Clar. No hem de demanar permís a l’estat espanyol per independentizar-nos. Faltaria més. És més inteligent negociar amb Brussel·les que amb un estat que ens oprimex.


Brussel·les ho acceptarà?
Clar, prima la democràcia. Els pobles fan les lleis, no les lleis els pobles.


Però Madrid pressionarà Brussel·les.
El president de la Unió Europea, Van Rumpoy, va llegir el meu article sobre una independència catalana pro-europea i li va semblar molt bé. Em va dir que no hi hauria cap problema.


No em puc imaginar un president espanyol acceptant-ho.
Doncs és mot fàcil. Algun dia s’adonaran que a Espanya li compensa que Catalunya sigui independent.


Per què?
Perquè des de fa deu anys Catalunya és deficitària per l’estat Espanyol. Els hi costem diners.


Però no dieu els independentistes que l’espoli fiscal espanyol ens està arruïnant?
Al revés, pels espanyols es un bon negoci que Catalunya s’independitzi. Per ells serà beneficiós.


Explíqui’m-ho.
Jo no sóc economista i certament no discutiré la balança fiscal. Però afirmo que el preu que està pagant Espanya per tenir Catalunya annexionada ara mateix és ruinós.


Demostri-ho.
Només en conflictivitat...


Això sí, es traurien un pes de sobre.
I això costa diners. Tots els maldecaps que origina l’encaix de Catalunya a Espanya tenen un cost.


Econòmic?
Social, cultural, polític... Perden tant de temps, tant esforç i tanta energia per Catalunya, el desgast que provoca Catalunya tant al PSOE com al PP és tan gran, que es pot quantificar en milions d’euros. És temps i diners que podrien aplicar a... no sé, a la nanotecnologia per exemple.


I l’Estatut?
Igual. Tenim un Tribunal Constitucional paralitzat des de fa quatre anys per culpa de Catalunya. Doncs tot això que s’estalviaran.


No sé...
I de passada resoldrien el seu problema identitari. Per primera vegada tindran raó: Espanya i Castella seran una mateixa cosa. Model francès.


Ens haurien d’estar agraïts

BESNÉT DE JAUME NINET
El seu besavi, Jaume Ninet i Vallhonrat, va ser el regidor sabadellenc del Círcol Republicà Federal que va proclamar la República Catalana, l’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Sabadell.
El mateix Ninet va ser principal impulsor del Camp d’Aviació de Sabadell i un dels artífex que del túnel del tren sota Horta Novella.
«Em sento hereu de l’empenta nacionalista del meu besavi», diu.