Maite Comas, CAMÍ DE SANTIAGO EN PATINS
«Els patinadors
correm més que les bicis
13-5-2010
Maite Comas, CAMÍ DE SANTIAGO EN PATINS

L’administrativa del RACC de Terrassa que ve cada dimarts a Sabadell per gestionar papers a la Direcció General de Trànsit, Maite Comas Corral, 42, va fer l’agost del 2003 els 361 quilòmetres que van de Lleó a Santiago, gairebé la meitat del Camí de Sant Jaume, en patins en línia.
L’acompanyaven quatre nois (un d’ells a la foto) de l’entitat, ja quasi desapareguda, Rollers Terrassa (www.marcoinfo.com/rollers).

Com es pot patinar el Camí de Sant Jaume?
Doncs amb uns patins en línia i a un promig d’uns 50 kms. diaris.


Sempre per asfalt?
Tot per asfalt menys un petit tram, el de Sarria crec, que el vam caminar per camí de terra.


No existeix el patí de muntanya?
No. Vam intentar patinar per terra, però era impossible.


A velocitat de bicicleta?
Més ràpid i tot. Nosaltres vam avançar moltes bicicletes. Suposo que anaven més carregat que nosaltres.


No portaveu motxilla?
I tant que sí. D’uns 9 quilos cada un aproximadament.


Això no desequilibra el patinador?
Un de nosaltres va tenir problemes i es va haver de comprar una motxilla a mig camí. Però si la portes ben compensada i arrapada al cos no hi ha problema.


És pot fer una pujada amb patins?
Sí, clar. Cansa molt, però es pot.


Cansa més que pujar a peu?
Jo diria que no. Nosaltres tots dèiem que els que caminaven estaven bojos i que nosaltres mai no ho faríem caminant.


Per què?
Perquè nosaltres després d’una pujada tenim la recompensa de la baixada. Tu saps el que ‘disfrutes’?


Us embaleu gaire?
Bastant. En una bona baixada podíem arribar als 30-40 kms/h. Una mica perillós perquè passaven cotxes. Però vigilàvem molt.


Cap problema amb la policia?
Només el primer dia. Ens van fer fora d’una autovia i vam haver d’agafar un autobús.


Us vau entrenar?
Sí, dies abans fèiem en patins la carretera de Rellinars, anàvem de Rocafort a Mura en patins i també veníem a Sabadell.


Per què a Sabadell?
Ens agraden més les pistes de skaters del Parc Catalunya de Sabadell que la de Terrassa que està molt deixada.


Avantatge del patí en línia sobre el patí tradicional de rodes en paral·lel?
El gir és més ràpid i la frenada més fiable.


Als albergs de peregrins donen preferència als caminants abans que els ciclistes. Però què passa amb els patinadors?
No vam intentar dormir mai en un alberg. Sempre vam dormir en hostals. Però a més, al Camí de Santiago els patins no estan reconeguts.


Què vols dir?
Que quan vam arribar a Santiago perquè ens donessin la Compostelana a l’Oficina del Peregrino vam haver de dir que havíem anat caminant. Ells només accepten a peu, en bici o a cavall.


No hi ha doncs constància oficial de la vostra gesta?
No i quan segellàvem la credencial al final de cada etapa la gent quedava una mica al·lucinada de que fessim tants quilòmetres en tan poc temps.


Amagàveu que anàveu en patins?
No, no. De seguida va córrer la veu d’uns bojos que anaven en patins i ja ens esperaven a cada poble.


Amb rebuig o afecte?
Per part de la gent molt de carinyo. El pelegrinatge aquest és com una família.


Però amb patins no deurieu viure gaire l’ambient dels peregrins.
Sí, molt. No anàvem al ritme dels caminants, clar. I això feia que cada dia coneguèssim gent nova. Però ens vam fer un fart de veure peus nafrats, ungles caigudes, butllofes...


Quina és la lesió del patinador de Santiago?
La mateixa que tothom: butllofes als peus. Però un de nosaltres el primer dia li van agafar rampes i el vam enviar al final d’etapa en cotxe. Després ja va anar tot bé.


Algú més ha fet això en la història del Camí de Sant Jaume?
Que nosaltres sapiguem no. I allà tothom ens deia que érem els primers.


Récord Guiness

HOQUEI PATINS... EN LÍNIA
L’entitat Terrassa Rollers està bastant parada des del 2005. En els bons temps però, van riure molt.
Com que la majoria venen de l’hoquei herba dels clubs Egara i Athletic, cada nit a les 10 es trobaven a la Plaça Vella de Terrassa i jugaven allà a hoquei en patins en línia, un esport, per cert, que oficialment no existeix perquè encara es juga sobre l’antic patí de rodes en paral·lel.