VÍCTOR AMELA, ENTREVISTADOR A LA VANGUARDIA
«A Sócrates li encantaria
‘Sálvame de luxe’»
11-5-2010
VÍCTOR AMELA, ENTREVISTADOR A LA VANGUARDIA

L’entrevistador a La Contra de La Vanguardia, Víctor Amela Bonilla, 49, ha vingut a El Corte Inglés de Sabadell a presentar el llibre Antología de Citas, sabiduría humana en 30.000 sentencias.
També és contertuli als programes Aruscitys de 8TVB, a L’Hora del lector de TV3, a El Món a Rac-1, i a En días como hoy de Radio Nacional de España.


De debò cada dia rep 50 ofertes d’entrevistables a La Contra.
No exagero. Són propostes d’editorials, universitats, institucions públiques i privades. I els mails dels meus companys a La Contra Ima Sanchís i Lluís Amiguet, igual.


Per què entrevisteu tants autors de llibres?
Tens raó. Ens deixem portar una mica per les grans facilitats que et dona l’editorial pel seu interès.
També els polítics tenen interès i serien de molt fàcil accés.


De polítics no en fem mai perquè no són gens interessants. Repeteixen el mateix disc contínuament i no volem que aprofitin la nostra Contra pels seus interessos.


Són els que més menteixen?
En l’ofici del polític està el mentir.


Així de clar?
No ho dic amb mala intenció. Ells mateixos ho reconeixen. Un conseller de la Generalitat acaba de dir «no crec amb els jocs olímpics d’hivern de Barcelona, però com a polític he de defensar-ho».


Això és mentir?
Clar. T’està reconeixent que en el seu sou entra el mentir.


Per què tan creixement personal, humanisme, coaches, gurus, mestres espirituals, recerca de l’interior...
Perquè tots aquests que s’apunten a seminaris de cap de setmana, a cursets de creixement personal o a grups de treball espiritual, que són molts, no troben els seus interessos reflexats als diaris.


Llacuna mediàtica?
Tots volem ser millors i hi ha moltes maneres de fer-ho. Però no volem abusar i de tant en tant també m’agrada fer entrevistes lleugeres i divertides.


Ni com entrevistador ni com a persona sembla tenir mala llet. No cal?
Hi ha una qüestió d’inteligència emocional pràctica: si tractes bé a l’entrevistat, li trauràs més suc. Si jo fos una mica ‘borde’ estaria perjudicant als meus lectors.


I si el menteixen?
Si me n’adono, li dic: perdoni però això que ha dit no ho acabo de veure clar. Tot es pot dir amb elegància i educació. El que no pots fer és escriure una cosa que saps que és mentida. Seria col·laborar en l’engany.


Com es pot ser expert literari a L’hora del lector de TV3 i expert del cor a Arucitys de 8TV?
Només importa la mirada. Si l’actitud és cultivada, qualsevol fenòmen és interessant. Avui Sócrates veuria la tele i la comentaria.


Veuria Sócrates Sálvame de luxe?
Li encantaria i faria reflexions molt interessants i en trauria ensenyances. És el que jo intento.


Tant se val Madame Bovary com Belén Esteban?
Efectivament. Un escriptor de talent pot fer una interessant ficció sobre Belén Esteban que fos, com la Bovary, un mirall de la societat.


Els periodistes tenim l’obligació de millorar el món?
Directament no, és massa pretensiós. Però jo sí que cada dia penso: a veure si això que escric aquí li serveix a algú.


Li consta haver-ho fet?
L’altre dia signant llibres per Sant Jordi, una senyora em va dir que una entrevista meva li havia donat forces per prendre decisions importants a la seva vida. Em vaig fer molt content.


El seu llibre recull 30.000 cites. La gran fàbrica humana de sentencies era Òscar Wilde?
Òscar Wilde tenia efectivament una capacitat enorme per fabricar frases brillants. El seu enginy el feia parlar amb sentències. És el campió en totes les antologies.


Què ha de tenir una bona sentència?
L’important és que faci pessigolles a l’esperit o el cervell. Primer t’ha de fer pensar.

Que una cita sigui veritat o mentida és el de menys?
Potser és veritat avui i mentida demà.


La veritat és filla del temps, no de l’autoritat (Francis Bacon)

MORELLÀ DE COR
El meu avi era de Forcall, a 13 kms. de Morella i el meu besavi del mateix Morella. De petit hi passava tots els estius i ara fa quatre anys l’Ajuntament de Morella em va concedir l’immens honor de fer el pregó. Sé que a Sabadell hi ha una important colònia morellana i sé també que tinc parents de nom Amela a Sabadell. Però les famílies van perdre el contacte fa 70 anys i no n’he sabut res mes», diu Víctor Amela.