MERCÈ TORRENTALLÉ : ESQUIZOFRÈNIA PARANOIDE
«Veia monstres infernals amb serps al cap que envaïen casa meva
5-5-2010
MERCÈ TORRENTALLÉ : ESQUIZOFRÈNIA PARANOIDE

Es va obsessionar amb la por que els seus fills caiguessin en la droga i aquell stress li va provocar al·lucinacions que els metges van diagnosticar com a esquizofrènia paranoide.
Avui, gràcies a la medicació, la delineant de Ponts (la Noguera), Mercè Torrentallé Rocaspana, 51, fa vida pràcticament normal. També l’ha ajudat escriure Esquizofrenia, locura o realidad (Ed. Abadia) que presentarà el dia 13 a Sabadell.


És malalta o ex-malalta d’esquizofrènia?
La malaltia és per tota la vida. Jo, igual que un diabètic, hauré de medicar-me tota la vida.


Fa vida normal?
Dormo una mica més, no puc treballar les vuit hores seguides i tinc dies millors que altres. Però a part d’això estic bastant estable.


Sembla mentida que un medicament arregli coses del cap.
Tot és química. L’esquizofrènia espatlla la connexió entre neurones perquè ataca una substància química. El medicament aporta aquesta substància.


Curiós.
Sí, però també he de dir que homeopatia i acupuntura m’han ajudat a deixar ansiolítics i somnífers.


Tot ve d’una obsessió per vigilar els seus fills?
També hi ha un factor genètic. Tinc precedents a la família. Però certament la meva por a que els meus tres fills caiguessin en la droga em va afectar.


Com?
Em vaig obsessionar. Només veia venedors de droga a la sortida de col·legi, els que ‘trapitxeaven’ als bars... només parlava d’aquest tema amb tothom.


I això és esquizofrènia?
És que de seguida vaig començar a sentir veus dins meu que em deien que obligués a la nena a tancar-se al cuarto a estudiar i que no la deixés sortir.


Quina mena de veus?
Són unes veus que et dominen i et manen fer coses. Són molt difícils de rebutjar perquè tu et penses que et venen dels àngels, o dels dimonis o d’una persona que et vol mal.


S’adonava que anava entrant en la malaltia?
No. Això costa molt. Les persones de l’entorn se n’adonen abans que tu. Per nosaltres les al·lucinacions són més reals que la mateixa realitat.


Llavors?
Un dia vaig sortir al carrer amb dues banderes perquè em pensava que la Infanta venia a Ponts. Però només em vaig trobar la meva mare i va ser un txoc. Va ser quan vaig dir aquí passa alguna cosa.


Si Teresa de Jesús sentia veus i la van fer santa, per què a vostè li diuen esquizofrènica?
També Joana d’Arc sentia veus. I Jim Morrison i Syd Barrett i Van Gogh i John Nash.


Tots genis.
Jo a vegades també tinc una mica d’intuïció. Sé quan sonarà el telèfon... a vegades.


Les al·lucinacions poden ser també olfactives?
Sí. Jo quan veia dimonis sentia olor de sofre i quan veia àngels del cel olorava plantes que a casa no he tingut mai.


Com eren els àngels?
Jo veia àngels que em transportaven a un paradís on la gent es comunicava telepàticament. Arribava a una biblioteca on hi havia escriptors famosos de la història i al final feien una festa molt maca per la natura amb reis i prínceps.


Hi ha gent que d’això no en diuen brot psicòtic, sinó viatge astral.
Miri, a mi els metges m’han dit que això és esquizofrènia i els medicaments que em donen em van molt bé. O sia que deixem-ho així.


I si els fantasmes i els àngels existeixen de debò?
No em paro a pensar aquestes coses. M’estimo més viure la vida tal com ve.


No li agradaria tornar a tenir experiències angelicals?
Home clar, però això no es tria. Tant pots tenir les bones com les dolentes.


Com es una al·lucinació tàctil?
En el meu cas tot eren serps i dracs i personatges infernals que em tocaven i em produïen repugnància.


Aparicions?
Sí, tant veia monstres que envaïen casa meva amb serps al cap, com cares angelicals.


Eren esquizofrènics els nens de Fàtima, Lourdes i Medjugorge a qui se’ls va aparèixer una senyora?
No ho sé. Jo no puc diagnosticar.


Doncs algú hauria de poder

EL 13 AL BADIA
Mercè Torrentallé presentarà el seu llibre «Esquizofrenia, locura o realidad» el proper dijous, dia 13, a les 19’00h, a la Biblioteca Vapor Badia (Tres Creus, 127-129).
Organitza l’acte Salut Mental Sabadell i hi assistiran la seva presidenta, Hermínia Corbacho, l’editor Ramon Guitó i el psiquiatre i Cap de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Taulí, Dr. J. A. Monreal.