Karolien Coopman: SCAI
«Cap persona és il·legal»
4-5-2010
Karolien Coopman: SCAI

Ahir, el Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants, SCAI, va engegar una campanya de sensibiltzació als sabadellencs prop de l’emigrant per contrarrestar els brots de racisme i rebuig creixent.
La seva coordinadora, la jurista belga casada amb un sabadellenc, Karolien Coopman, 41, comença una campanya de simpatitzants.


De què va la campanya?
Primer ens volem donar a conèixer a la ciutat.


Dona, ja fa temps que treballeu.
Disset anys, però així i tot molts sabadellencs ni saben que existim. Sabadell té un 13% d’emigració i és important que el conegui.


Voleu simpatitzants de quota?
Sí. Molts sabadellencs es fan socis de Creu Roja o Intermón, però no saben que a través de www.scaisabadell.info poden fer un donatiu o fer-se socis de l’SCAI.


Explotem l’emigrant?
L’emigrant en situació irregular es veu abocat a feines il·legals i creu, equivocadament, que no pot denunciar al seu contractador.


Equivocadament?
Sí perquè un treballador de la construcció, encara que no tingui permís de treball ni residència, pot denunciar l’empresa que l’explota.


Si ho fa perdrà la feina.
Potser sí, però si demostres que portes un any treballant sense papers el jutge et pot donar un permís de treball. Un treballador sempre té els seus drets bàsics i nosaltres els hi diem.


És així com l’SCAI ajuda a l’emigrant?
Els informem i assessorem de cara a una millor integració.


Els ajudeu sobretot a obtenir papers?
Informar-los sobre la llei d’estrangeria és un dels temes més importants, sí.


Diuen que l’emigració s’ha frenat en un 50%. Teniu ara menys visites?
Al revés. Cada dia en tenim més. Ara estem entre 1.500 i 1.800 visites al mes.


Per què teniu més consultes si estan arribant al país la meitat d’emigrants?
Perquè amb la crisi molta gent ja no cobra ni l’atur i això dificulta la renovació del permís de residència.


La consulta més freqüent?
«Com em puc regularitzar»


Com?
La via més comuna és «l´arrelament social». Els que poden demostrar que porten aquí tres anys i que estan arrelats, si tenen un permís de contacte per un any poden tenir papers.


Per demostrar l’arrelament s’ha de parlar català?
Ajuda, però no és imprescindible.


Cada cop més emigrants se’n tornen al seu país?
No és la sensació que tenim. Al revés, el que nosaltres veiem és que la gent vol quedar-se.


La crisis empitjora la relació entre catalans i emigrants?
Sí. Només has de mirar Vic, LLavaneres i ara nomes faltava això de Badalona amb els romanesos. Certs polítics volen treure profit.


Què els ha passat de cop i volta?
Els polítics tenen por dels vots que els pot treure la Plataforma per Catalunya de Vic.


N’obtindrà molts a Sabadell si es presenta a les properes municipals?
A Sabadell la situació és bastant bona. Nosaltres fem activitats de sensibilització amb associacions de veïns i escoles i no detectem un rebuig molt fort contra els emigrants.


Està molt estesa la idea de que els emigrants tenen privilegis que els catalans no tenen.
Idea absolutament falsa que nosaltres combatim amb dades a la mà.


Matrícules escolars, beques de menjador...
Mentida. Un estranger ha de complir exactament els mateixos requisits que un espanyol. El que passa és que les ajudes van als més necessitats i sovint aquests són nouvinguts.


Veieu aquí gent que remena contenidors?
Són una minoria, però sí. Els oferim el nostre programa d’acollida assistencial amb Emaús i ens agradaria donar-los recursos per tirar endavant. Però és molt difícil.


Hi ha algun col·lectiu especialment desfavorit?
Els subsaharians. Els que arriben amb pastera estan molt pitjor que els llatinoamericans que arriben en avió amb visat turista.


Llatins, subsaharians, magrebins, pakistanesos, romanesos... cada un va per la seva banda en ghetos tancats?
Jo no ho diria. Es relacionen bastant uns amb altres. Però quan estàs en un altre país també és normal buscar algú que parli la teva llengua.


Ik begrijp

CALEN RECURSOS
A Brusel·es treballava a l’oficina d’asil i a Barcelona va ser voluntària de Juristes sense Fronteres.
Ara, a Sabadell, coordina cinc treballadors de l’SCAI més 30 voluntaris.
Amb un pressupost de 200.000 euros a l’any. Just per anar tirant.
A ella, però, li agradaria engegar un nou programa que té al cap per a què els sense papers guanyin algun ingrés «i almenys sortin una mica del total desemparament en el què es troben».