VICENT PARTAL, DIRECTOR DE VILAWEB
«En la mort de Samaranch,
només Vilaweb va dir que era un corrupte»
1-5-2010
VICENT PARTAL, DIRECTOR DE VILAWEB

El periodista valencià de Bètera i director del diari català digital més llegit, el pioner Vilaweb, Vicenç Partal i Montesinos, 49, que va treballar també a El Temps i TVE, va ser dijous a la Plaça del Doctor Robert de Sabadell per donar suport a la consulta per la independència que es farà el 30 de maig.
Considerat guru i visionari de les noves tecnologies, Partal és respectat pare de la pàtria digital catalana.


Vilaweb està rebent 365.000 visites al mes. Quina passada!
Una bestiesa sí. I amb només 26 treballadors.


Fins quan seguireu creixent?
No creixerem massa més. Estem derivant cap a la televisió perquè el futur, creiem, és el mòbil i el vídeo, i estem prop de la situació òptima.


I a sobre feu diners.
Sí, sí, és clar. Si en perdéssim, hauríem de tancar. Continuem sent una empresa familiar.


Els diaris americans ja s’estan adaptant a l’iPad.

Nosaltres ho estarem després de l’estiu.


Triomfeu perquè vau ser els primers o perquè teniu una ideologia molt clara?
No sé tu, això és com la fòrmula de la cocacola. Ni idea. Evidentment ser dels primers va ajudar.


Però...
...però potser és més important haver estat sempre molt honestos, tot ho fem a cara descoberta i mai ens hem deixat dur per les modes.


Què vol dir?
Les notícies de Vilaweb no porten comentaris dels lectors perquè això va en contra de la qualitat dels continguts.


Us atreviu més?
També. Quan mor Samaranch només Vilaweb va dir que aquest senyor era un corrupte i un fanquista.


I uns quants diaris anglosaxons.
La famosa llista que tant ha circulat de diaris del món que parlaven de Samaranch com a corrupte i cínic, estava treta de Vilaweb.


Els mitjans catalans utilitzaven l’eufemisme «pragmàtic».
Nosaltres fins i tot vam publicar una foto de Samaranch «braç en alt» de 1974. Només un any abans que morís Franco, ell encara aixecava el braç.


Quan més heu donat la cara?
Vam ser els primers de dir que l’11-M no era ETA, sinó terrorisme islàmic.


Mullar-vos us diferència?
No és mullar-nos. És fer el nostre ofici. Sempre he admirat la gran independència dels mitjans anglosaxons respecte al poder econòmic.


Ser independent és rendable?
Clar. Quan totes les portades diuen el mateixa i només tu dius una altra de diferent, tens un avantatge.


Perden diners tots els diaris de paper amb la seva web?
Pel que a mi m’arriba sí. La crisi els està colpint d’una forma molt dura.


El futur de la premsa no és doncs digital?
Primer hi ha d’haver un canvi empresarial. Les empreses ja no han de fer un diari o una tele, sinó que han de ser una fàbrica de continguts que distribuirà en mitjans diferents a cada moment.


Morirà o no morirà el paper?
El problema no és paper o no paper. El que no pots fer és un diari de 64 planes i dedicar-ne tres a la borsa del dia abans a les 3 de la tarda quan jo en el mòbil tinc la borsa d’ara mateix.


Què passarà amb les grans capçaleres?
Depèn de si saben adaptar-se. La Vanguardia venia 300.000 fa 20 anys. Avui ven 60.000 a quiosc. I d’aquí uns anys vendrà 15.000. El problema és que intentant recuperar aquells 300.000, cosa ja impossible, perderà els 15.000 que és on hi ha el negoci.


Acabarem pagant per llegir notícies per internet?
Els breaking news (última hora) sempre seran gratis.


A internet en general tots acabarem pagant?
No. Només hem de mirar la música que sempre es la que va al davant. Un grup penja una cançó gratis, es fa famós i omple els seus concerts. Només canvia la manera de fer els diners.


La web d’aquest Cara a Cara té més de 20.000 visites al mes. Està bé?
Molt. Pots estar orgullós de les visites, però molt més de la persistència perquè tu vas començar el 1996 i en aquest anys tu i jo n’hem vist molts quedar-se pel camí.


Gràcies mestre

PIONER VILAWEB
Ja va ser co-fundador del prestigiós setmanari El Temps el 1985. Anys després intenta fer la web de la revista amb la seva dona i directora, Assumpció Maresme, però «tot jugant, jugant» el que va sortir «el febrer o març» de 1995 va ser una primera web d´una plana d’informació online escrita i pensada en català.
Van ser tant pioners que en aquella època tant Al Gore como Telefònica de l’internet encara en deien «autopistes de la comunicació».