Jordi Querol, pissarra digital a l’aula
«Potser no era imprescindible,
però sí necessària»
29-4-2010
Jordi Querol, pissarra digital a l’aula

..El director de l’escola pública Nostra Llar de Sabadell, Jordi Querol Joval, 53, és un entusiasta de la pissarra digital interactiva a les aules. Per ara en tenen dues, però ja compten amb dues més pel curs que ve.


Feien falta?
És el futur.


Segur?
El futur immediat segur. Ara, potser d’aquí uns anys quedarà obsolet.


Per què serveix una pissarra digital?
Per navegar per internet, per projectar-hi DVDs i com a pissarra normal, però millorada.


Comencem per l’internet.
Per exemple, al YouTube hi ha un vídeo que t’ensenya com traçar la bisectriu d’un angle. Doncs et connectes i en només dos minuts els nanos ja l’han vist a la pissarra.


Fins ara això no ho podíeu fer?
Havíem de baixar dos pisos fins a l’aula d’informàtica. I per només dos minuts no valia la pena.


Abans els professors de matemàtiques explicaven la bisectriu amb un guix a la pissarra de pissarra.
Però és que això ho puc fer ara igualment perquè també és una pissarra. Mira (agafa un llapis electrònic amb punta de plàstic)


Pot guixar amb aquest llapis?
Virtualment sí, clar (fa un gargot). I a més, mira, (fa un rodona imperfecta i es converteix en rodona perfecta).


Oooh!
Reconeix formes. Mira (fa un quadre imperfecte i es torna perfecte).


Què bonic.
I reconeix lletres (escriu Bon Dia a mà i esdevé un Bon Dia tipogràfic).


Ara els professors ja podeu tenir mala lletra que la màquina la torna bonica.
Bé, no sempre. A vegades faig unes as, que ella es pensa que són esses (riu).


Ja veig que el guix i l’esborrador passaran a millor vida.
Segur que sí perquè a més el guix no es pot tenir a una aula informàtica. La seva pols es fica en els aparells i els fa malbé.


I aquest transportador?
(Clica amb el llapis a un menú d’eines i s’obre un transportador gegant a la pantalla). Li posem un angle (el dibuixa) i mesura automàticament els graus d’obertura.


Obri l’eina brúixola.
Això és un error de traducció de l’anglès. Vol dir compàs (agafa el compàs l’amplia i fa cercles perfectes a la pissarra).


Què més té?
Imatges com aquest cor, estrella...


Veig que ha de clicar a uns centímetres de cada icona.
Sí, a vegades es desequilibra. L’hauré de tornar a equilibrar. És fàcil, però porta una mica de feina.


Què més sap fer?
A vegades escric, per exemple, tota la matèria que anirà a examen, ells ho veuen a la pissarra i jo els hi envio a casa per email en PDF.


Tots tenen mail?
Tots. Fins i tot fem deures de matemàtiques per blog.


Més avantatges.
Tenim un alumne amb problemes de visió que abans, tot i estar a primera fila, feia servir un llarga-vista per veure la pissarra. Ara la veu al seu ordinador.


No hi ha pissarres tàctils?
Van millor pels nens petits. Nosaltres les tenim per 5è i 6è d’ESO.


Posen més atenció si és pantalla?
Només el primer dia. A vegades m’ajuden ells a fer-la anar.


Per totes les assignatures?
Sí i cada cop més perquè estan sortint nous programes contínuament.


Algun mestre ho reclamava?
No, ningú.


Ho veuen amb recel?
No, però hem de fer cursos per aprendre a fer-les anar. No és fàcil.


Repeteixo: eren necessàries?
Una bona classe no la fa una bona tecnologia, sinó un bon mestre. Imprescindibles potser no ho eren. Però necessàries, sí.


La Generalitat ha invertit 31 milions d’euros en 2.000 pissarres. Està fent l’agost alguna empresa amiga?
No ho crec perquè hi ha tres marques, Mimio, Interwrite i Smart, i la Generalitat instal·la les tres.


Veig que al costat conserveu la pissarra de retolador.

Per si un dia ens quedem sense llum.


O es penja, o té virus o...

MILLOR LA PÚBLICA
El 80% dels alumnes catalans que ja gaudeixen de Pissara Digital Interactiva, PDI, són de l’escola pública. Les pissarres són tan cares (7.000-8.000 euros) que les escoles concertades o privades no poden pagar-les. Només la Generalitat i alguna AMPA molt decidida por fer-ho.
Es dóna així la paradoxa que l’escola pública catalana està molt millor dotada tecnològicament que la privada i/o concertada.