Alicia Moya, PSICÒLOGIA I FIBROMIÀLGIA
«Amb tractament adequat
es pot normalitzar la vida un 75%»
23-4-2010
Alicia Moya, PSICÒLOGIA I FIBROMIÀLGIA

La psicòloga Alicia Moya Laraño, 54, ajuda amb teràpies de grup i individuals a les malaltes de fibromiàlgia de la delegació sabadellenca de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia.
La delegació sabadellenca, amb més de 400 afiliats afectats, té delegacions al centres cívics de la Concòrdia i Sant Oleguer. Ella fa teràpia cada dimecres de 4 a 6 de la tarda.


No té curació?
No. És una malaltia crònica.


La causa és psicològica?
No se sap la causa. Només se sap que, sovint, hi ha hagut un aconteixement traumàtic amb posterior estrès mantingut. Però tampoc sempre.


Aconteixement traumàtic com per exemple quin?
Pot ser psicològic com un divorci, social com quedar-se a l’atur o físic com un accident de cotxe o una quimioteràpia.


Quan veiem al Parlament Manuela de Madre tan activa i somrient pensem que no pot estar malalta.
Es pot somriure molt en un acte públic i per dins està patint.


El seu exemple ajuda a entendre la malaltia o al contrari?
Ella mateixa és la primera de reconèixer que aquesta malaltia, amb diners es porta millor.


Per exemple?
Si pots anar en cotxe i no a peu, si pots anar a un balneari i si pots pagar-te massatges, assistència psicològica i un metge que controli la medicació... patiràs menys.


A més del dolor físic, les malaltes pateixen la incomprensió de la societat?
Sí, senten que familiars i sanitaris no se les creuen. Sobretot per les oscil·lacions del dolor.


Què vol dir?
Que molts cops tractem el dolor amb distracció. És a dir, si t’agrada la platja, ves a prendre el sol i durant unes hores estaràs distreta i ni te’n recordaràs del dolor.


Vol dir que els familiars en veure aquestes oscil·lacions encara desconfien més?
Clar. També els molesta molt que els atribueixin etiquetes de personalitat com «les malaltes de fibromiàlgia són perfeccionistes, rígides, no saben delegar...»


No és veritat?
No. No hi ha malaltia, sinó malalta. Cada malalt és únic.


Si no té curació, què es pot fer?
Un tractament multidisciplinar de fisoterapeuta, reumatòleg i psicòleg pot portar a la malalta, en sis mesos o un any, a una vida normalitzada al 75%.


Com alleugera vostè, una psicòloga, el dolor crònic a tot el cos?
Intentem que la persona augmenti les activitats agradables com fer mandales o fer punt de creu. També fem reestructuració del pensament...


El pensament es pot reestructurar?
I tant. Ajudem a eliminar pensaments catastrofistes com no valc per res, sóc una inútil, mai més no tornaré a ser el que era, el futur és molt negre, etc. És una tasca llarga però molt eficaç.


Què més ajuda?
L’exercici moderat. Tai-chi, ioga, aquagim... sempre moderat. També ajuda aprendre a organitzar-se el temps, aprendre a calcular que les coses es fan poc a poc.


Deixen la feina?
La majoria de malaltes de fibromiàlgia han deixat de treballar. Demanen moltes baixes laborals i al final les fan fora.


Percentatge de dones?
Set dones per cada home.


Alguna altra malaltia, no relacionada amb l’aparell reproductor, sexual ni hormonal, és tan «femenina»?
Els trastorns alimentaris. Tot i que cada vegada hi ha més homes amb anorèxia.


Edat?
Hi ha nenes de 7 anys amb fibromiàlgia.


És una malaltia degenerativa?
No, aquest és un dels falsos mites.


Digui-me’n altres.
Tampoc és una malaltia incapacitant. Allò ni té perquè anar a més ni té per què acabar amb demència.


Reconeix la fibromiàlgia la Seguretat Social?
No perquè el dolor no es pot mesurar i això dificulta el diagnòstic. Només se li ha donat la incapacitat per fibromiàlgia a una dona a tot Catalunya.


Però la OMS la reconeix.
Totalment. La reconeix com una malaltia reumàtica.

DEMÀ AL REDEMPTOR

Alicia Moya parlarà dels aspectes psicològics de la fibromiàlgia demà dissabte, dia 24, a les 19’00h al carrer Moratín, 105, és a dir, a la seu de l’entitat que la convida que és l’Església Baptista del Redemptor. Ella només es defineix com a cristiana ecumènica.
L’acte es presenta en forma de berenar col·loqui.