Josep Cruanyes: CONSULTA INDEPENDENTISTA 30M
«Aquí tothom vota
amb un gran somriure»
22-4-2010
Josep Cruanyes: CONSULTA INDEPENDENTISTA 30M

..Ahir va venir a Sabadell l’advocat, historiador i lluitador de la causa catalana, Josep Cruanyes Tor, 57, que presidirà la Junta Electoral del referèndum independentista que es farà a Sabadell el proper 30 de maig.
Com a president de la Plataforma pel Dret a Decidir també ha creat la Junta Electoral en les consultes de moltes altres ciutats i pobles de Catalunya.

Seré jo més feliç en una Catalunya independent?
Sí perquè el futur només dependrà de nosaltres i part de la felicitat depèn del nostre grau de llibertat.


No tots els mals ens venen de Madrid.
No. Tots no. Tampoc dic que serà el país de les meravelles.


El trist paper del Tribunal Consitucional ajuda a les consultes?
Posa més en evidència la situació de col·lapse de l’autonomia. Demostra l’actitud política de no creure’s l’autonomia de Catalunya.


Zapatero diu que sí.
Ho diu, però actua constantment com si l’autonomia fos una mera descentralització administrativa.


Porta tot el matí reunit amb els organitzadors del 30M. Ha trobat preparat Sabadell per un muntatge tan gran?
Perfectament i amb l’experiència que tinc d’altres localitats, sé que això anirà a més. És una consulta organitzada per voluntaris amb tots els seus avantatges i inconvenients.


S’han enviat 10.000 cartes a empresaris i professionals demanant diners per la consulta. Quin argument els donaria perquè es rasquessin la butxaca?
Que aquestes votacions les organitzen els ciutadans de base. I un país de ciutadans tan actius és un país que en economia tirarà sempre endavant. Els interessa molt fer una petita aportació.


Sabadell serà la ciutat més gran on mai s’haurà fet una consulta. Això ens dona una responsabilitat especial?
Clar, és un repte molt important.
El 30 de maig només es farà una consulta a tot Catalunya, la de Sabadell. Anar sols ho fa més difícil?
No. Cap problema. La premsa nacional s’hi bolcarà més.


Per què he d’anar a votar si no serveix per res?
I tant que serveix. En una societat democràtica, com en una associació de veïns o en un club esportiu, tot vot és una expressió que ningú pot negar, amagar ni camuflar.


L’objectiu és pressionar els polítics perquè algun dia hi hagi un referèndum de debò?
Els polítics no poden ignorar aquesta consulta quan els ciutadans parlen de manera tan clara i neta. En una societat democràtica no es pot dir «això no toca».


Per quan somia vostè amb un referèndum vinculant?
No sóc endeví (riu), però ens hi acostem a passes molt grans. Estem trencant tants tabús que ens hi anem acostant.


Com el tabú de la por a la guerra?
O el de la complicació. Ara la gent veu que la independència de Catalunya pot ser una cosa tant fàcil com anar a votar i prou.


En la última onada de consultes, al febrer, van votar 80 municipis amb una participació del 21%, un 6% menys que en la onada de setembre. És molt poc i encara anem a menys?
Per valorar aquestes dades cal tenir en compte que aquí estrangers i joves de 16 a 18 anys augmenten el cens de les eleccions habituals, però són precisament els que menys voten. Això distorsiona l’abstenció.


Quina credibilitat té una consulta organitzada només pels d’una banda, els de la ceba?
Jo faig una crida des d’aquí a tots els sabadellencs que votarien NO a que participin en la organització, la fiscalitzin i la supervisin.


Però si no van ni a votar NO.
Doncs contra l’actual desafecció política, la participació és el millor antídot. Nosaltres els cridem a participar.


Se’l veu engrescat.

Per un motiu. Sap quin és la gran diferència amb unes eleccions normals?


Quina?
Aquí la gent va a votar amb un somriure d’orella a orella i amb una cara d’alegria que en les altres eleccions jo no he vist mai.


Pura felicitat

DEFENSOR DE LA LLENGUA
És president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics i del Consell de Protecció de Dades de Catalunya, secretari de la Comissió de Llengua Catalana al Col·legi d’Advocats de Catalunya i un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca.
Ha publicat, Historia de Catalunya, Els drets lingüístics dels catalanoparlants i Papers de Salamanca. L’espoliació del patrimoni documental de Catalunya 1938-1939.