MONTSE ARMENGOU, MONARQUIA , REPÚBLICA i TV3
«Estic molt dolguda amb TV3»
20-4-2010
MONTSE ARMENGOU, MONARQUIA , REPÚBLICA i TV3

La periodista de Viladecavalls, Montse Armengou Martin, 46, encara no se’n sap avenir. Després de treballar durant mesos en el reportatge Monarquia / República amb el seu company, Ricard Belis, aquest no serà emès perquè la directora de TV3, Mònica Terribas, considera que «requereix un enfocament diferent».
Tot i que amb molta cura «perquè jo encara sóc treballadora de TV3», la realitzadora vallesana va concedir aquesta entrevista, just abans de comprometre’s amb TV3 a no donar-ne cap mes.


El problema és l’enfocament?
No ho sé. No estic a la direcció de TV3.


Hi havia errors?
N’hi pot haver. Tots som humans.


Com plantejàveu el polèmic documental?
Eren simples entrevistes a gent d’una banda i de l’altra, monàrquics i republicans.


D’entrada ja el vau modificar a petició de la direcció. Correcte?
Sí, vam fer diverses modificacions.


I així i tot encara no és «publicable». Es pot tornar a corregir?
Difícilment. Jo no sé si amb les mateixes peces d’un puzzle tant et pot sortir un cavall com un gat.


Pot parlar més clar? Quin és exactament l’enfocament que li donàveu i que us demana TV3?
Jo crec que ells esperaven una reflexió general més teòrica sobre les repúbliques del món i les monarquies del món. Però és clar, en el context espanyol, si comences a preguntar, la gent et respon sobre la monarquia espanyola.


Vol dir que hi havia acusacions directes contra el rei Joan Carles I?
Se’n parlava obertament.


Hi ha hagut pressions de la Casa Real a TV3?
Jo crec que no. Sincerament no.


Llavors el que hi ha és una excessiva por de TV3 cap a la Casa Real?
No ho sé, jo això no t’ho puc dir. Per això jo us demano als periodistes que parleu amb direcció.


Ho he intentat, però Premsa de TV3 m’ha dit que no hi ha res a dir perquè el reportatge no s’ha emès.
Potser els has d’abordar amb un nou qüestionari, potser ho has de plantejar d’una altra manera...


Potser ho he d’«enfocar» diferent?
Potser sí (riu).


És censura?
No puc dir que sigui censura perquè el compromís de la directora davant el Parlament de Catalunya, on s’ha tractat la qüestió, aquest tema s’abordarà i es tractarà més endavant.


I això què vol dir?
Que si més endavant nosaltres volem re-emprendre la feina, podrem fer-ho. Nosaltres no estem apartats del cas.


O sia que algun dia el veurem.

No. Tal com està ara mateix, el documental no veurà la llum ni ara ni mai. Jo per tant puc mostrar la meva decepció al respecte. S’hauria de refer tot de dalt a baix.


S’us acusa de ser clarament republicans i de fer campanya per una de les dues bandes?
No, en cap moment. Però sí que se’ns ha dit que el documental tenia una retirada crítica amb el Rei Joan Carles.


I què? TV3 emet sense embuts documentals de Michael Moore clarament partidistes i no passa res.
Mira, aquest és el mateix exemple que poso jo quan parlo del tema amb els amics.


El passat 14 d’abril a la Plaça Sant Jaume de Barcelona hi va haver una manifestació amb pancartes que deien «Volem veure Monarquia/República. Prou tabús antidemocràtics». Què li sembla?
La gent es lliure de fer el que li sembla.


Que hi diu el Col·legi de Periodistes?
Una comissió ha fet un visionat del documental, però no en sé res.


Amb tant de morbo, aviat en veurem còpies pirates per internet?
Ho dubto. Hem posat molt zel perquè això no passi.


Estem parlant d’un atac a la llibertat d’expressió?
Jo penso que la directora de TV3 és una gran periodista, professional, valenta i amb forta imatge d’independència i coratge. Però és evident que el documental no s’ha emès.


Està enfadada?
Estic molt dolguda. Estic molt disgustada. Més que ràbia, sento una gran tristesa.


És republicana?
Crec que la monarquia espanyola hauria de passar per un referèndum.


Psss!

PERIODISME I HISTÒRIA
És una de les grans representants del periodisme català televisiu que fa investigació històrica.
Molts dels seus reportatges, avui llibres, són referència en bibliografies d’estudis històrics internacionals, sobretot als Estats Units.
És el cas d’Els nens perduts del franquisme, Ravensbrück l’infern de les dones, Les foses del silenci, El comboi dels 927 i Ramon Parera l’home dels refugis.
Tots exclusives periodístiques i primícies històriques.