Xavier Muñoz, psicòleg del dol
«Sé segur que el ser humà
transcendeix a la mort»
13-4-2010
Xavier Muñoz, psicòleg del dol

Quan el càncer es va endur la seva dona, fa sis anys, el psicòleg clínic sabadellenc Xavier Muñoz Gallego-Mariné, 57, va patir una sotragada anímica tan forta que va reorientar tota la seva activitat professional cap els grups de dol.
Des d’ahir es ven a les llibreries de Sabadell el seu llibre El Camino del Duelo. Aprendiendo a vivir después de una pérdida (Ed.Tarannà).

Què és aquest llibre?
El llegat més preciós que m’ha deixat la meva dona, a la que segueixo estimant més enllà de la mort.


Què vol dir «a la mort li ha sortit un rival: l’amor?
Quan perds la persona estimada, canvies de planeta, la falta d’informació és exasperant. T’adones del tresor que has perdut i de l’amor que senties per ella.


Un amor que cal oblidar?
Al revés. Un amor que et pot ajudar a donar la volta a la situació, a créixer. L’amor a la persona estimada, encara que ella no hi sigui, és la millor eina per reconstruir la teva vida.


No hi has de renunciar?
És que no pots renunciar-hi. Els que et diuen «refaràs la teva vida» no hi han passat, no saben el que diuen.


Llavors?
Has de reconstruir la teva vida. Però és molt difícil perquè et quedes sense res i, a sobre, amb un desconegut, que ets tu mateix.


«Un desconegut»?
Sí, no et reconeixes. Et converteixes en un estrany per tu mateix. Les teves antigues aficions ja no t’interessen. A mi m’agradava el mar, passejar per la platja, navegar. Tot em va deixar d’interessar.


Rodejar-se de fotos del ser estimat i parlar-li com si estigués viu, ajuda?
S’ha de fer tot el que et demani el cos: plorar, parlar amb fotos o qualsevol cosa per bogeria que eet sembli.


Quan buidem l’armari?
No cal córrer. Jo sempre m’he penedit d’haver-lo buidat massa aviat. Ara sé que cada cosa té el seu moment.


Què el va ajudar?
Ara estic absolutament convençut del potencial intern del ser humà i de l’existència d’una espiritualitat gens religiosa. Sé que el ser humà transcendeix a la mort.


Hi ha vida després de la mort?
Sí. No en tinc cap dubte.


Com pot afirmar-ho tan rotundament?
Tenim proves més que suficients per afirmar-ho. Jo tinc varis pacients que m’han explicat com han sortit del seu cos i han estat a l’altra banda.


Què li han explicat exactament?
Persones que han vist la seva operació des de fora del seu cos, o que han vist com intentaven reanimar-la en una ambulància després d’un accident.


Això vol dir que han estat a l’altra banda?
Tots expliquen el mateix: «m’ha xuclat una llum amb una sensació inexplicable de mort, el convenciment d’arribar a casa, un cop allà em diuen que he de tornar... Curiosament (somriu) ningú vol tornar.


Són pocs casos.
A tot el món hi ha cinc milions de casos documentats per metges. A hospitals d’Amèrica, Europa, Àsia, i Àfrica hi ha metges que obren fitxa de pacients, tots els quals expliquen la mateixa història.


Per què no s’estudia més a fons?
Mica en mica es va estudiant. Mica en mica la idea va entrant en els àmbits científics i socials. És molt lent, però la Dra. Kübler Ross ja és honoris causa per 25 universitats.


Alguns-es vidus-es diuen que veuen el seu difunt.
Pacients meus m’han assegurat que han vist a casa el seu cònjuge difunt, sempre amb un gran somriure i sempre el mateix missatge «tranquil, estic bé».


Vostè ha parlat amb la seva dona?
Sí, un cop de manera directa i varis en somnis. Són somnis especials, molt diferents al somnis normals, perfectament nets. No tens cap dubte de que allò ha estat un contacte i la informació que reps és verificable.


Ajuda al dol saber que ell o ella està «viu» a l’altra banda?
Sí perquè ajuda a preguntar-te, i a respondre’t, què és la vida i què faig jo aquí. La mort és una gran oportunitat de creixement per tots nosaltres.


Si la sabem entendre

SE N’APRÈN
Xavier Muñoz era psicòleg clínic i industrial, assessorava empresaris, dirigia centres de conducta, s’especialitzava en relaxació i autocontrol, donava conferències sobre super-aprennentatge a universitats i escrivia sobre el control voluntari de les hemorràgies o la por a volar.
Des de la mort de la seva dona, sobretot assessora grups de dol, privats i hospitalaris, de Barcelona i Lleida. A afrontar la mort d’un ser estimat se n’aprèn.