Rosa Garriga, pediatra de ximpancés
«Els ximpancés fan política
i tenen els seus tripartits»
10-4-2010
Rosa Garriga, pediatra de ximpancés

Després de cinc any de treballar a Borneo amb 250 orangutans, la veterinària barcelonina Rosa Garriga Anguera, 42, máster en fauna salvatge per la universitat de Londres, dedica tota la seva vida, esforç i amor, a canvi d’un petit sou, al centenar de chimpancés del santuari Tacugama (www.tacugama.com/amigos.html) de Sierra Leone.
Dijous va ser a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell (foto) per explicar la seva feina als alumnes de 1er d’ESO.

Què feu exactament a Tacugama?
Donem casa als ximpancés orfes o abandonats, un ambient digne, alimentació i atenció mèdica.


D’on surten?
Molts ens els porten els blancs d’ONGs de Sierra Leone. Algú els hi ha venut dient que, si no li compren se’l menjaran. Ells el compren per salvar-lo i ens el porten al santuari.


La gent de Sierra Leone se’ls menja?
Sí. Està prohibit, però tothom ho fa. És una cosa cultural. Com nosaltres mengem conill i els anglesos ens diuen que estem bojos.


Però menjar mico...
Es pensen que té propietats curatives i afrodisíaques. Però els bebés tenen poca carn i prefereixen vendre’ls.


Tràfic il·legal?
Molt. I molt també cap a Europa i Amèrica.


Menjar primat és canibalisme?
Per ells no. Per mi sí. I per qualsevol que els hagi conegut com els he conegut jo.


Què vol dir?
Quan has comprovat que un ximpancé pensa, parla, riu, plora, té gelos, té amics i enemics, fa política...
Ep! Que els ximpancés fan política...


I tant. Tenen amics, enemics, conspiren... i tenen els seus tripartits i fins i tot quatripartits. Com me’ls he de menjar? És com si em mengés una persona.


Ha dit parla. Vostè parla amb ells?
Ens transmetem idees bàsiques. Jo els puc fer molts sons. Però a vegades hi ha malentesos.


Com quin?
Ells per riure aixequen el llavi superior i ensenyen les dents de dalt. Nosaltres en canvi per riure obrim tota la boca i ensenyem totes les dents, cosa que per ells vol dir por. Això a vegades crea conflictes en la conversació.


Tant com «conversació»...

El nivell de comunicació és increïble. Hi ha un soroll per saludar, un altre per perill... I un ximpanzé pot entendre 200 paraules en anglès.


Projecte Gran Simi?
Al principi hi vaig donar suport, però crec que s’han radicalitzat massa.


Per vostè són humans?
No. Són animals. I a vegades molt agressius. A molts primatòlegs els falten dits per una mossegada.


Ostres!
I a Estats Unts, un ximpanzé cuidat per una senyora gran, obès de tant menjar i carregat de sedants, va arrencar la cara, les dues mans i un peu a una altra dona.


«Personetes amb pèl», diu vostè.
És que fan moltes coses igual que nosaltres. Algunes actituds maternals són idèntiques.


La ciència diu que l’home es diferencia de l’animal perquè sap fabricar eines.
Aquest criteri l’hauran de canviar perquè els primats també en construeixen.


Per exemple?
Els ximpancés de l’Africa oriental tallen i netegen branques per caçar termites amb una tècnica que jo mateixa no sabria fer-ho. I els de Sierra Leone treballen les pedres per trencar llavors.


Més exemples?
L’americana Jill Pruetz ha descobert que els ximpancés de la sabana fan llances per matar uns animal nocturns que viuen als forats dels arbres.


Jill Pruetz, Dian Fossey, Jane Goodall, vostè mateixa... per què sempre dones?
Potser perquè tenim més paciència i empatia o perquè som més observadores. O perquè és una feina molt mal o gens pagada.


Una feina tan obsessiva que t’apropa a la bogeria?
Una mica sí. Tens tan clar que estàs ajudant a unes «personetes» que no entens com els altres no t’ajuden. Et sents tan impotent

.
Puc ajudar-la?
La millor manera d’ajudar Tacugama i a tots els que treballem allà és apadrinant un ximpancé a la nostra web.
Només 15 dòlars

UN ESTIU A TACUGAMA
La seva visita dijous a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell, obeïa a la presentació del llibre juvenil escrit per la seva germana, Pilar Garriga, sobre ella.
De fet, ja és la tercera novel·la juvenil que la Pilar escriu sobre la seva germana Rosa.
El primer va ser Un estiu a Borneo, el segon L’home del bosc i el tercer Un estiu a Tacugama (Ed. Barcanova).