Àngel Colomer: fotos curioses de sabadell
«La gràcia és estar
sempre de bon humor»
6-3-2010
Àngel Colomer: fotos curioses de sabadell

L’ex responsable de sistemes de seguretat de Banc Sabadell i actual prejubilat, Àngel Colomer i Grané, 59, casat amb una fotògrafa, pare de dos i avi d’un, ha obert un blog amb moltes de les fotos que publica aquest diari a la secció El Carrer i altres que no li publica.
Trobareu totes les fotos, sempre amb el seu comentari simpàtic i amb l’humor blanc que el caracteritza, a fotoscuriosesdesabadell.blogspot.com.

Què es aquesta llibreta?
M’ hi apunto les fotos que he de fer: cafè del centre, balcons baixos del carrer Sant Oleguer, Pilas de relojes de Ca n’Oriac…
Quina gràcia té Pilas de relojes?
No t’ho imagines? (riu) Un tio que té piles i piles de rellotges perquè un dia va arribar tard i va dir mecagumdena, mai més faré tard.
O sia que ets tu i el teu humor el que feu, d’una imatge banal, una foto simpàtica.
M’ho passo molt bé, sí.
Què li passa al Cafè del Centre?
Hi ha un cartell que diu alguna cosa així com podeu pujar a dalt de la taula.
Quin comentari hi faràs?
No ho sé, alguna cosa curiosa. Com a l’Acadèmia Catòlica que coincideixen dos cartells de costat tan diferents com Peso Ideal i Campanya per la Fam.
Sempre estàs de bon humor?
Aquesta és la gràcia (vinga a riure): estar sempre de bon humor. Ja sé que a la secció El Carrer us agrada posar fotos de denúncia i a mi de tant en tant també m’agrada denunciar. Però no gaire.
A tu què t’agrada?
A mi m’agrada Sabadell i la gent de Sabadell. Per això em fixo en coses i els hi busco la punta.
Però la denúncia es positiva.
Sí sí. Jo no tinc cap problema amb la denúncia. Però mira, m’agrada ser més optimista.
A vegades fins i tot és útil.
Ja ho sé i això m’agrada molt, veus? Un dia vaig dir que una xemeneia era a punt de caure i la van arreglar. Ostres, em vaig quedar parat. O un lloc de prohibit aparcar, em publiqueu la foto i ja no hi aparquen més.
En diuen feedback.
Sí sí i a més la gent et diu: tu fas fotos pel diari? doncs mira, ves a tal lloc i denuncia tal cosa. I ho faig, eh? M’agrada que la gent em digui coses.
Dispares pensant en el DS o en el teu blog?
En el diari. Però ja sé que només em publicareu dues o tres a la setmana.
Les guardes?
La meva mare me les guarda totes, pobra. I un de la coral de la Creu Alta també me les guarda.
Surts de casa cada matí amb l’esperit d’un caçador de bolets?
No perquè quan busco, no trobo res. Simplement vaig sempre amb els ulls i les orelles ben oberts.
Tens olfacte?
Pel que em diuen sí. Molta gent em diu: jo passo cada dia per aquí i mai no ho havia vist.
Sempre amb la compacta?
Les fotos del moment amb aquesta Casio Exilim que em va tocar en una rifa al Sonimag. Però per una foto una mica difícil agafo la Olympus. És molt vella, però te visor que m’agrada més que la pantalla.
Ens parles de la Neus, la Montse, la Gemma, el Marañón, la Mireia... però qui són?
Amics de la Coral, de les excursions, familiars, gent que em diu on hi ha fotos curioses. La Salut, que és la meva filla periodista, sempre em diu que això de parlar en primera persona no es fa. Però mira…
No et sedueixen Torre-romeu o Can Puiggener?
Molt. El centre ja està molt treballat. Ara toca anar a altres llocs.
Les manipules amb photoshop?
Mai. Però a vegades les munto. Vull dir que si veig un rètol al mercat que diu accés Colom, poso arròs fins que passa un colom pel davant i clic! (riu).
Quina dèria amb els coloms.
Ara que ho dius, sí que és veritat, tinc moltes fotos de coloms.
Potser perquè et dius Colomer.
Dir-se Colomer es tot un orgull. Català, de tota la vida, molt implantat, a mi m’encanta.
Tens algun familiar que es digui Víctor?
No! Ha-ha-ha. Però ja pots posar ben clar que encara que tothom s’ho pensi, no sóc ni el teu germà ni el teu pare, ni fill ni esperit sant.
Un altre colom, per cert
PRE-JUBILAT
Admet que els prejubilats de Banc Sabadel són l’enveja de tothom, però amb recança.
«Es veritat que ens ho arreglen força bé, però a mi la feina m’agradava, sentia molt els colors del Banc i si un bon dia et diuen ja pots plegar, dol molt».
Ara inverteix tota la seva empenta en ONGs. Porta la informàtica de Mans Unides, ensenya informàtica a la gent gran al Mercat Sant Joan i col·labora en la cistella ecològica de Xalest.