Evelyn Olid, fan Jonas Brothers
«We want Jonas in Barcelona»
18-3-2010
Evelyn Olid, fan Jonas Brothers

..L’estudiant de 4t d’ESO a l’IES Joan Olivé, Evelyn Olid Navarro, 15, és la portaveu oficial del Club de Fans Team Jonas Catalonia.
Les més de cent sòcies, i algun soci, estan molt enfadades perquè els Jonas ja han anulat dos concerts a Barcelona i fan pressió perque vinguin aquí d’una vegada.


És una ofensa greu que els Jonas Brothers no hagin estat mai a Barcelona?
En realitat van venir el 2008 com a teloners d’Avril Lavigne. Però Avril va cancel·lar el concert i ells van sortir només amb un parell de guitarres.


Ja es alguna cosa.
No. Allò en realitat no va ser ni un mini concert. A més el 2008 fa molt de temps i…


… dos anys molt de temps!
…i com que encara no eren tan famosos moltes fans ens ho vam perdre.


A Espanya sí que han vingut.
Dos cops a Madrid i un a Bilbao. A la seva pàgina web van anunciar que l’11 de novembre del 2009 vindrien a Barcelona, però al final ho van canviar per Bilbao.


Per què?
No va donar cap explicació.


Tu els has vist?
Sí a Madrid dos cops.


Potser a Catalunya no tenen gaire públic.
Moltíssim. Hem posat la petició Jonas Brothers a Barcelona a la web Pide tu concierto i hem aconseguit més de 3.000 adhesions.


Potser als tres germans no els agrada Barcelona.
Ells diuen que sí. Mira (m’ensenya el llibre Burning Up de gira con los Jonas Brothers i llegeix declaracions del Kevin, el gran): «Me encanta actuar en ciudades como Barcelona en las que puedes pasear de noche sin que nadie te diga nada». I el Joe diu que la seva cita perfecta amb una noia seria anar al cine a Barcelona.


Com lluita el Team Jonas Catalonia contra aquesta injustícia tan gran?
Primer vam fer una kedada a Plaça Catalunya de Barcelona a la que només van venir unes 30 noies.


Què vau fer?
Vam gravar un vídeo en què feiem dir a la gent del carrer We want Jonas in Barcelona i el vam penjar al You Tube (s’ha de posar Team Jonas Catalonia) perquè ho veiessin ells.


Hi ha hagut resposta?
No. Per això aquest gener vam fer una segona kedada en què ja vam ser 70 i vam recollir firmes que hem enviat a la discogràfica.


70 fans ja deuen fer patxoca?
Vam surtir al programa Tags del K-3 cantant en català i tot. Per Setmana Santa farem la tercera kedada. No pararem de protestar fins que ens facin cas.


Que tal sonen els Jonas en català?
Millor que en castellà.


Quantes hores al dia dediques als Jonas Brothers davant l’ordinador?
Unes tres. He de parlar amb les altres fans, atendre el Facebook i anar penjant la novel·la que estic escrivint sobre els Jonas.


Ep! On es pot llegir això?
Cada dia poso un capítol al Metroflog. Es troba per lovejonasstory. Ja vaig per la segona novel·la.


Somies amb ells?
Sí (riu amb vergonya) Somio que estic en un concert i els conec i parlo amb ells, sobretot amb el Nick, el petit, que és el que més m’agrada.


Has provat mai de coneixe’ls?
Al segon concert estava a primera fila i volia pujar a l’escenari. Però un noi que ho va provar el van tirar a terra. Potser al proper concert.


No hi ha una manera més civilitzada de contactar-hi?
Si durant un any pagues la quota del Meet and Great et pot tocar un concurs de fer-se una foto amb ells. Jo pagaria el que fos!


Són tan bons noiets com semblen?
Sí.


Típic producte de la Disney?
En realitat el 2006 ja cantaven. La Disney els va fer famosos.


Com la Hanna Montana?
Ecs! No l’aguanto! A més va estar sortint amb el Nick (riu).


És un producte infantil del què et cansaràs amb l’edat?
No ho sé.


La cançó de la teva vida?
When you look in my eyes. La primera que vaig sentir d’ells. Em va agradar immediatament.


La cançó o ells?
La cançó. Jo al principi a ells els trobava superlletjos, només m’agradava la seva música.


Quants pósters tens a l’habitació?
55 més els dibuixos del meu pare, els llibres, les revistes, samarretes, bolsos i aquest collaret amb la placa de diabètic del Nick…


Massa dolç

FAMILIA JONAS
Els seus pares no paren de dir que és mot bona noia i tant bona alumna, que si ha d’estudiar no xateja. Per això li permeten la bogeria i l’acompanyen a Madrid.
Ella, sense deixar de col·locar-se el serrell en un tic repetitiu, somriu amb timidesa i explica que del seu germà gran no rep tanta comprensió. No para de prèndre-li el pèl.
Just el que fan els germans grans. Serveixen per això.