Antonio del Valle, Buscant La Trinca
«M’assemblo a Mainat
de cara i de caràcter»
13-3-2010
Antonio del Valle, Buscant La Trinca

Actor professional, sobretot de musicals, des de fa quasi 20 anys i clon d’El Tricicle, el veí del barri de Campoamor i orgullós portador de les arrels granadines dels seus pares, Antonio Garcia del Valle (de nom artístic Antonio del Valle), 39, opta a guanyar el concurs de TV3, Buscant La Trinca.
Ha arribat a la gran final després de superar desenes de proves i aspirants. Si guanya, serà el Mainat de La Trinca del Segle XXI.

Vols fer de Mainat de La Trinca després de 5 anys fent de Carles Sanz d’El Tricicle. Quan seràs tu mateix?
Aquesta pregunta em fa mal (riu). No sé, la veritat. Només puc dir que la vida ha anat així.


Interpretar, no personatges, sinó altres actors, és ja una especialitat teatral?
Vull pensar que no. A mi m’agrada fer riure i estic content de fer-ho.


Portes 18 anys fent teatre i només ara et coneixen pel carrer?
Clar. Tots sabem el què és sortir a la tele. Em criden «molta sort» fins i tot a l’estació d’Atocha.


Quan t’hem de votar a Buscant la Trinca?
A partir de dimarts, però només si sóc nominat. Si em trien per passar directament a la final, no cal votar-me.


I després?
Després sí. A veure si Sabadell respòn com Cardona o Ripoll.


Què passa amb Cardona i Ripoll?
Que ho viuen com una qüestió nacional. Tot el poble truca i truca i vota milers de vegades pels seus candidats. I un dels meus rivals com a Mainat és de Cardona.


T’ajuda la teva cara?
Molt. En ser ros i amb ulls clars des del principi em van posar de Mainat. Per la cara i també pel caràcter una mica d’enfant terrible que fa les malifetes. Jo sóc Mainat.


Tens possibilitats?
Jo crec que sí. El Mainat ja ha dit en vàries ocasions que li agrada el meu potencial de comèdia i «no descarto que guanyis», cosa que ha estat molt criticada en el Facebook.


Per què?
Poster perquè el jurat ja va demostrar un cop que els agrado perquè em va salvar.


Els professionals jugueu amb avantatge?
No perquè hem passat tots els càstings des de baix de tot. Igual que tots els altres aspirants.


El premi és una sèrie de televisió sobre la Trinca?
No ben bé. L’origen del concurs es que Joaquim Oristrell volia fer una pel·lícula sobre La Trinca per presentar la transició a Catalunya.


I?
Doncs que el premi és fer de Trinca en aquesta pel·lícula, però també es parla de telemovie.


La nova Trinca del segle XXI farà bolos?
S’especula que sí, però no hi ha res segur. Sempre ens diuen «no podem dir res».


Què aporta a La Trinca cada un d’ells?
El Mainat la mala llet i picardia, el Toni l’elegància del chansonier i el Miquel Àngel la senzillesa del pagès.


Ara semblen molt amics, però durant molts anys el Miquel Àngel va desaparèixer del mapa.
Va estar molt malalt.


Quin dels tres és el cervell?
No els conec prou per dir-ho. Però que són molt intel·ligents ho demostra la bona marxa de la productora Gestmusic.


Josep M. Mainat s’ha convertit en una caricatura una mica histriònica de sí mateix?
Histriònic ja ho era. I amb l’edat a tots s’ens aguditzen les faccions i el tarannà. Jo ja sé que aquesta papada meva anirà a més.


Què vol dir «esperit trinquero»?
Humor, mala llet catalana i consciència social.


A casa teva sonava La Trinca quan eres petit?
No. Els meus pares són de cultura andalusa, per tant a casa mai no hi va haver cap disc de La Trinca.


Ni els vas anar a veure a La Faràndula o al Parc Catalunya les dues vegades que van venir per la Festa Major?
No. Jo els vaig conèixer un dia que a la tele van sortir tres senyors vestits de dona fent el pallasso i cantant alguna cosa d’un pam.


Això no és un problema?
No. Tampoc vaig conèixer El Tricicle fins gran i porto 5 anys amb ells.


Tampoc ho és dir-se Antonio Garcia del Valle?
En absolut. Tothom em diu «Antoniu» com els que es diuen «Franciscu» o «Pacu». Estic orgullós de les meves arrels i tothom me les ha respectat sempre. M’encanta aquesta dualitat rumbera catalana.


I jo ja dic xarnego al que ha vingut més tard

CLON D’EL TRICILE
Format teatralment a Terrassa i musicalment a Barcelona, de seguida va trobar feina al teatre (Historias de la puta mili), teatre musical (Retaule del flautista Gaudí, Mar i Cel) televisió (La memòria dels cargols), cine (Todo lo que le puede pasar a un cruasán) i sarsuela (La generala) «on Paco Mir em va segrestar per sempre més al Tricicle».
Des de fa 5 anys fa de Carles Sanz per tot el món amb El Tricicle internacional.