PERE MONISTROL, FOTÒGRAF D’OCELLS
«Costa més fotografiar un pitroig al Ripoll
que un lleò al Serengueti»
10-3-2010
PERE MONISTROL, FOTÒGRAF D’OCELLS

Fins el 25 d’abril es pot visitar al Marquet de les Roques l’exposició Ocells del Parc de Sant Llorenç.
L’autor és el botiguer de fotografia i fotògraf ell mateix, Pere Monistrol Pujante, 51, enamorat de la fotografia de naturalesa (submarinisme inclòs), i sobretot d’ocells.

De debò va amb una Pentax?
També tinc una Nikon. Però de la Pentax sento els colors.
Quin és el valor d’aquesta col·lecció de fotografies?
Per mi tot perquè l’he feta en cinc anys i amb molta il·lusió. Encara no entenc com tants desenganys (somriu) no m’ho fan engegar tot a rodar.
Desenganys?
Molts matins de diumenge torno a casa sense cap foto. Ara mateix porto un mes i mig sense fer-ne cap de bona.
Com és una sessió?
Et lleves el diumenge ben aviat, quan encara és fosc, vas a un lloc on ja has vist ocells, plantes la tenda de fotografia...
Perdó, ha dit tenda de fotografia?
Un iglú de camuflatge amb quatre finestres. T’asseus a una cadira davant del trípode i esperes que un ocell es pari davant teu.
I si es para a l’esquerra?
No hi ha res a fer. Si et mous se’n va. S’ha de quedar quiet en l’angle de visió de la càmera.
I si no?
El perds. Jo he tingut ocells als peus i no els he pogut fotografiar. T’has d’aguantar.
Col·locar el trípode deu ser, doncs, tot un art.
Has de calcular el recorregut del sol i orientar l’objectiu allà on probablement pararà l’ocell: un lloc alt, una branca, un esbarzer...
Sembla emocionant.
Un cop se’m va posar un colltort just a la finestra de la tenda i vaig tenir sort. Vaig recular amb la càmera, caminant enrere molt poc a poc i vaig poder-lo retratar.
Què va sentir?
Una gran emoció. Era un picot de colors molt vius, molt difícil de veure, i vaig poder aprofitar el moment.
En parla com si trobés un lleó a un safari pel Serengueti.
No. Jo he estat a Kenya i puc assegurar que allò és més fàcil. Als safaris et diuen pel walky talky on està el lleó, hi vas, fas la foto i ja està.
No va gaudir el safari?
Molt. Però més per les planúries de la sabana que per la fauna. Tot i que aquí tenim el massís de Sant Llorenç que com a paisatge és impressionant.
No el valorem prou?
No perquè el tenim a 10 minuts. Jo sóc l’enveja dels meus amics de Castella per tenir tanta muntanya tan a prop.
Vol dir amics fotògrafs d’ocells?
Sí. A tota Espanya hi ha molta afició. Fins i tot hi ha congressos de fotògrafs d’ocells.
De debò?
Ja ho crec. I cada un té el seu estil.
Per exemple?
N’hi ha un que fa fotos molt boniques, però sempre iguals.
No ho entenc.
Atrau els ocells amb aigua i menjar fins un lloc on té preparat un plató a l’aire lliure amb flaixos automàtics. Totes les fotos li surten amb la mateixa llum i el mateix fons.
No li agraden?
No. Massa perfectes. També hi ha especialistes de nius, nocturns...
Vostè no fa nius?
No perquè de jove en vaig fer un i amb l’escala i tot l’equip vaig espantar els pares que ja no van tornar més i les cries van morir. Des de llavors ni un niu més.
Reclams?
Un dia els hi vaig posar amb un MP3 on tenia gravats cinc o sis ocells. Un fracàs. Al final vaig posar la ràdio i em van venir tots. Aquell locutor sí que deuria ser un bon «pàjaru» (somriu).
Sabadell és un bon lloc?
A Sabadell cada cop hi ha més diversitat d’espècies. Suposo que troben el menjar fàcil.
La principal virtut la paciència?
I conèixer els llocs i el comportament de cada ocell.
Com va anar aquest diumenge?
Vaig anar als voltants de Sentmenat, però en tot el matí només em va aparèixer un pitroig. Vaig tornar a casa amb el sarró buit, o quasi.
Segur que hi ha dies de felicitat.
Pocs però n’hi ha.
I torna content com una mallerenga
95 ANYS D´HISTÒRIA
Ell, que va néixer entre líquids de revelador i paper sensible, representa la tercera generació d’una botiga, Fotografia Monistrol, al Passeig de la Plaça Major, que ja ha complert els 95 anys d’història.
El que no està tan clar és la continuïtat d’aquestes botigues: «malgrat el digital encara revelem una mica, diu Pere Monistrol, però ara cada foto demana molt més temps. Ens salva la venda d’accessoris. El futur del sector és un misteri».