L’empresari del cautxú, membre d’Òmnium Cultural i activista en desenes de plataformes catalanistes, Àlex Fenoll Cruells, 33, va ser l’ànima de l’Acte d’Estat que dimecres va omplir La Faràndula d’independentistes d’arreu de Catalunya.
Respòn a la mateixa Faràndula, just després de l’acte, encara amb sobredosi d’adrenalina per un èxit tan aclaparador com inesperat, i poc abans d’abraçar molt emocionat als seus pares.

I els no convençuts?
Primer ens hem d’unir els convençuts. Només units podem buscar sinèrgies d’estat.

Un acte que ha concebut, dissenyat i produït Alex Fenoll?
Sí, però amb l’ajuda de molta gent. El més fort d’aquest acte és que l’hem fet en tres setmanes.

Joel Joan ha dit que no s’ho creia.
Es veritat (riu), fa un mes vaig anar a dinar amb ell, li vaig proposar i em va dir estàs com una cabra.

El curtmetratge Acte d’Estat (freedom.cat) la presidenta de la Catalunya independent parla en valencià.
Perquè és valenciana. Jo crec que ara tindrem la Catalunya independent i després s’hi afegirà València.

Tot plegat un gran flasforward. Res mes que un somni?
El món l’han fet grans somiadors. Jo somio amb un país amb els avantatges d’un estat

You had a dream?
És que mai no ens entendrem amb l’estat espanyol. La seva postura sempre ha estat de supremacia. La nació de Castella regeix un estat format per moltes altres nacions a les que imposa la seva llengua i altres coses.

L’Ajuntament us ha deixat la Faràndula sense problemes?
Sí. La gent ha creat del Bustos un personatge que no és. I ho trobo trist. Jo no el veig una mala persona. Té un profund sentit demòcrata.

Estarà content de llegir això.
Ho penso realment. Per això em sap greu que avui no hagi vingut aquí.

Normal, és del PSC.
Sí, però jo estic convençut que ell vol el referèndum, que aniria a votar i fins i tot que votaria que sí. Mira que et dic. Li fa molta por la factura política que hauria de pagar, però ell considera de justícia que tots puguem votar.

Per què hauríem de confiar en els polítics d’una Catalunya independent si ja veiem com són els del tripartit.
Conec molts polítics honestos que creuen en el que fan i ho fan el millor que saben. Jo els respecto molt.

Serien o no millors els polítics d’una Catalunya independent?
Potser no, però els avantatges econòmics i culturals són innegables. Només l’espoli fiscal costa cada dia a Catalunya 60 milions d’euros. Estem perdent un hospital al dia.

Se li ha posat la pell de gallina?
Sí, en començar l’acte. M’he dit: ens en hem sortit, si hem fet això som capaços de tot.

Per què la plataforma que organitza la consulta independentista a Sabadell té tants problemes per trobar voluntaris, si aquí s’han aplegat més de mil persones?
Perquè, sincerament, hi ha gent de la Plataforma que no coneix el territori. Cada lloc té el seu procés i fer un referèndum a Sabadell és molt complicat.

Impossible?
No, jo no dic que no es pugui fer. Jo sóc molt optimista en tot, però això ho veig dificilíssim. Per fer-lo bé calen 150 organitzadors, 2.000 voluntaris i un parell de milions d’euros.

Ara ja no el veig tan optimista.
Penso que a Sabadell el referèndum només s’ha de fer quan sigui vinculant. I aquell dia es guanyarà.

O no.
Segur que sí, s’ha de ser molt burro per no voler tots els avantatges que aporta un estat. Si la casta castellana ens ataca és perquè se’ls hi ha acabat el xollo. Viuen de l’espoli a Euskadi, Galícia i Catalunya.

Ha dit casta?
Són linatges familiars, sempre els mateixos noms: Bono, Valdecasas... Ara estan al PSOE ara estan al PP, però són els mateixos, una casta.

Ep! Detecto odi en el seu to.
Cap odi. Quan siguem independents seré el primer de felicitar els meus veïns per les victòries de «la Roja».

Sense trencaments?
Cap ni un. El meu pare és de Múrcia.

Quan serà independent Catalunya?
En quatre o cinc anys.

Realment optimista