JOSEP QUEROL, bomber anònim
«Vaig fer
el que hauria fet qualsevol»
2-3-2010
JOSEP QUEROL, bomber anònim

L’empresari d’arts gràfiques, veí de carrer Esteve Paluzié i conegut col·leccionista de fòssils, Josep Querol Carbó, 47, és el bomber aficionat i anònim que va apagar un incendi pel seu compte la setmana passada a la Creu de Barberà. Va desaparèixer sense deixar rastre.

Què va passar?
Res especial.
Doncs el propietari del pis cremat l’està buscant per agrair-l’hi.
Jo era al carrer descarregant. Vaig sentir un veí cridant fuego, fuego! i vaig veure que al tercer pis del bloc del costat hi havia un foc molt avançat.
Com d’avançat?
Tot el balcó era brama.
Brama?
La brama és la flama. És que els meus pares són valencians.
Què va fer?
Vaig anar corrents a buscar els dos extintors que tinc al garatge, no m’ho vaig pensar dues vegades i ni curt ni peresòs vaig pujar escales amunt.
Fins el pis incendiat?
No que estava buit. El pis del costat on viu una veïna gran que en principi no em deixava entrar. Sort que al final va obrir la porta perquè sinó la tiro a terra (riu).
Com la va convèncer?
No la vaig convèncer jo, sinó la brama que cada cop era més gran.
Seguim.
Me’n vaig a la finestra, trec el cos com puc i agafant l’extintor amb una mà i quasi sense ni veure anava llençant pols blanc al balcó del veí.
D’un extintor no surt escuma?
A vegades sí, però aquest és el que em van dir els tècnics que havia de tenir al garatge i degraciadament sortia pols blanc.
Desgraciadament?
Sí perquè me l’anava empassant tot. Entre el pols i el fum que també estava respirant, jo m’anava ofegant mica en mica.
Quant dura un extintor?
Cinc minuts ben bons cada un. Però a mi se’m van fer eterns. Sort que va venir un altre senyor a ajudar-me.
Qui?
No sé qui era. Però ell també va portar dos extintors d’una botiga i va acabar la feina fins que van venir els bombers.
Havia fet anar un extintor abans?
Mai a la vida (riu). És el primer cop. Em va sorprendre com surt el ‘caño’ de fort.
O sia que quan necessites aquell extintor que has vist penjat tota la vida a una paret, realment serveix d’alguna cosa.
I tant. Treus aquella anella, apretes el mànec i ja està. És molt fàcil. Però quan surt el ‘caño’ t’espantes, eh? El carrer va quedar totalment blanc, semblava Nadal.
Què van fer els bombers?
Acabar-lo de controlar perquè pràcticament l’havíem extingit. Jo crec que vam salvar la casa.
Li ha dit res el propietari?
No. Deu ser nou al barri perquè a mi aquí em coneix tothom.
La causa, una espelma encesa?
Diuen. Jo no ho sé.
Per què després de fer la feina, se’n va anar sense dir res?
Què havia de dir? Vaig tornar a casa a continuar descarregant. Tampoc volia que se sabés res de mi.
Per què?
Perquè no espero ni vull res a canvi. Vaig fer el que hauria fet qualsevol.
Això sí que no. Altres es queden paralitzats, fugen, miren... pocs prenen la iniciativa de FER.
Són els meus principis. La meva manera de pensar és eixa.
Té altres experiències en què hagi demostrat reflexes tan ràpids?
Un cop a Can Rull vaig salvar una cria de ser atropellada per un vehicle. Quan feia marxa enrera, la vaig agafar pels cabells i la vaig arrancar de baix les rodes.
Alguna altra?
Sí, però no penso dir-les. Ja està bé.
Déu n’hi do.
Jo ho veig el més normal del món. Quan veus una persona en perill l’ajudes i ja està.
Els seus fills poden estar ben orgullosos.
Jo estic orgullós d’ells. L’Adrià i la Judith juguen a volley al Club de Natació i són unes feres.
Els testos s’assemblen a les olles
FÒSSILS
És d’aquelles persones que quan fa una cosa la fa bé... i li surt bé. Per exemple, la col·lecció de fòssils que va començar fa més de 30 anys.
En té uns 200.000 i està considerada una de les millor col·leccions particulars de fòssils de Catalunya. En diuen de patrimoni nacional d’índole privada.
Té peces úniques com el conjunt de peces d’ambre amb insectes, fulles de plantes extingides o l’ullal de mamut que té al costat de la tele.