ÒSCAR ROMERO màquina de llet
«És la llet fresca de vaca que prenien
els nostres avis»
27-2-2010
ÒSCAR ROMERO màquina de llet

Després de cinc mesos d’èxit a Sant Quirze del Vallès, el sabadellenc Òscar Romero Bartomeu, 41, ja és a punt d’instal·lar una altra màquina expenedora de llet de vaca (www.lletllet.com) al Mercat de Castellar del Vallès i una altra al Mercat de Sant Pere de Terrassa (aquest març).
A Sabadell, però, no hi ha manera.

Rendabilitat d’aquesta màquina des de l’octubre fins ara?
Aquesta màquina serveix cada dia una mitja de 175-200 litres de llet fresca.


A quànta gent?
També unes 200 persones perquè quasi tothom s’endu un litre. I sempre veus les mateixes cares.


Algun dia de la setmana?
Els caps de setmana es ven bastant més. Tota la gent que passeja per aquest Parc de Les Morisques, que és fabulós, aprofita per treure llet.


Perfil de client?
Dos de molt marcats: parelles joves que volen donar als seus fills un producte bo i gent gran que recorda amb nostàlgia la llet de fa anys.


Tampoc tants anys. A Sabadell hi havia lleteries fins fa no gaire... o potser sí gaire?
Potser uns 20 anys. A Sabadell hi ha havia vaqueries i a Sant Quirze també, però les van prohibir.


I aquesta llet és com aquella?
Clar, és llet fresca de vaca.


També s’ha de bullir?
No. Hi ha qui la bull per fer-ne postres o kèfir. Però es pot consumir tal com surt. Molta gent compra només un gotet a 10 cèntims. I moltes mares porten els nens a berenar aquí per donar-los llet.


Valoren la llet fresca?
Clar. Aquí venen a buscar llet gent de Terrassa, de Sant Cugat i fins i tot de Masquefa.


És més bona que el tetrabrick?
Té més nutrients i molt més sabor que és el que valora la gent. És més rica en nata, més rica en grassa i té més gust. Ara, això sí, només dura sis dies màxim, clar.


I el tetrabrick?
El tetrabrick dura molt més temps, però a costa de trèure-li a la llet tot tipus de bacteris, bons i dolents.


1 euro el litre no és barat.
Només una miqueta més car que el tetrabrick.


La gent ve aquí amb el seu envàs?
Aquest és l’altre gran avantatge: el respecte al medi ambient. La màquina també ven ampolles de vidre, però el 90% venen de casa amb el seu envàs.


Qui porta la llet?
Un camió frigorífic ve de la granja Campllong de Girona cada 1 o 2 dies i carrega


I tothom està tan content que ara poseu màquines a Castellar i Terrassa.
Ja està tot a punt per muntar-les: els papers, la ubicació, tothom ho entén de seguida i col·laboren.


Tothom menys Sabadell?
Jo sóc de Sabadell i lògicament van ser els primers que vam anar a veure. Però de posar-la al Mercat Central no en volen ni sentir parlar.


I al carrer com aquesta?
No diuen que no, però tampoc t’aclareixen el què. Estem negociant amb ells des del setembre, però no t’ho aclareixen.


Altres ajuntaments són més àgils?
El de Sant Quirze ho va veure clar de seguida i tot van ser facilitats. I els de Terrassa i Castellar et posen pegues però vas avançant.


Nomès al Vallès?
A tot Catalunya n’hi ha una vintena. De la nostra granja surt llet cap a màquines del mercat de Girona, Cassà de la Selva, Banyoles i el mercat de Salt,


I a la resta de Catalunya?
Entre 25 i 30. Cada granger posa punts de venda ben a prop per estalviar en transport que és el més ecològic.
Doncs de Girona aquí déu n’hi do.


Clar. 100 kms. d’anar i 100 de tornar. És que aquesta màquina, tot i anant molt bé, és deficitària per culpa del transport. Per això en volem posar cinc o sis més al Vallès.


Vostè ha de venir cada dia?
Dos cops al dia. Superviso envasos, netejo, buido papereres, reposo paper... ha d’estar curós. La gent ha de veure que algú se n’ocupa.


Per què a Itàlia hi ha més de 2.000 màquines com aquesta?
Perquè són els reis de la venda. Però també n’hi ha a Holanda, França, Suïssa...


A Sabadell cap el 2025... amb sort

EL BISBE DE LA LLET
Em dic igual que Monseñor Oscar Romero, el bisbe assassinat a El Salvador el 1980, però es una casualitat. La meva mare em va posar Òscar perquè ho va sentir a una pel·lícula mexicana», explica ell tot divertit.
Mai havia treballat en llet ni en expenedores, però un viatge a Itàlia el va convèncer de que podia ser negoci i la coneixença amb els vaquers de Campllong (Gironès) va fer la resta.