XAVI VILA : BUSTER KEATON
«No imito Buster Keaton,
el sento dins»
25-2-2010
XAVI VILA : BUSTER KEATON

Només ell podia guanyar el concurs de disfresses de carnaval dels comerciants de la Via Massagué. Ell no es disfressa de Buster Keaton, ÉS Keaton.
Aquest jardiner amb estudis teatrals té dos personatges: el clàssic Pierrot i sobretot Buster Keaton, de qui és l’únic imitador a Catalunya, i segurament a tot Espanya. Xavi Vila Pujante, 45, no para de somriure mentre parla, però quan fa de Keaton canvia la cara i el clava en gest i esperit.

Per què Keaton i no Chaplin, Harold Lloyd o Laurel i Hardi?
Buster Keaton m’atrau molt més. I a molta gent li passa com a mi.
El guions de les pel·lícules de Keaton són més intel·ligents?
Pot ser, ho feia tot ell: guió, direcció, terpretació...
Què t’atrau tant?
Buster Keaton ho dóna tot sense fer res. Al tenir aquella cara tan neutra, ho expressa tot amb el cos. Aquest és el seu mèrit.
Sembla que entris en el personatge.
Sí, l’he integrat. No em dedico tant a mirar vídeos i copiar-lo com a sentir-lo.
El sents dins teu?
Sí, sí, el sento. Jo no l’imito, no m’agrada imitar. Jo el sento. Els seus moviments em surten sols.
Com el vas descobrir?
De petit veia cine còmic per la tele i després de tant Charlot, que també m’agrada molt eh?, el vaig descobrir a ell i em vaig començar a comprar les seves pel·lícules.
I a identificar-te amb ell?
Sí, sense adonar-me jo mateix anava sent Buster Keaton.
Ets ell?
Una mica sí. Estic fent de jardiner i camino com ell, miro com ell, faig els seus gestos. Com si fos Buster Keaton fent de jardiner. Hi ha gent que em diu Xavi Keaton.
Tu també pateixes el món?
Ell no el pateix. És massa llest. El món s’enfonsa al seu voltant i ell és tan ingenu que segueix a la seva bola ignorant del que passa.
Com tu?
Sí. Ara hi ha crisi i jo em penso que tot és escenografia. Jo observo.
Què observes?
Per exemple observo com camina la gent pel carrer. És molt interessant. Per la manera de caminar ja saps molt d’aquella persona.
Era un gran mim?
Exacte. Funcionava com un rellotge suís, amb aquella musica interna que només tenen els bons mims.
Què tens d’ell?
Potser l’expressió, potser la mirada o potser els sentiments. Sóc molt sensible, com ho era ell. M’agrada transmetre la seva tranquil·litat.
Només el coneix la gent gran?
Sí, però l’altre dia aquí a la Plaça Marcet els nens també es quedaven parats amb aquell senyor tan seriòs que li passen coses tan rares.
Vas interpretar el personatge i tot.
Faig les coses que li passen a ell. Vol passar per una tanca, no pot, se li encalla la sabata, fa el pallasso, mou el cos... i els nens es petaven.
Els comerciants de la Via Massagué ho van tenir clar. Primer premi i 150 euros en vals de compra.
M’ho vaig passar molt bé fent de Keaton pels carrers de Sabadell.
No ho havies fet mai?
El primer cop va ser el 1988, a la cua de l’Imperial vell, quan feien un cicle de Keaton, em vaig posar a la cua disfressat i una nena li va dir a la seva mare: mira, el senyor que surt al cine. La mare ni em va mirar!
I professionalment?
Al Mercat de les Flors vaig fer de Keaton a l’espectacle de Brossa Quan serà pintada una escena de fons sense fi? Jo sortia 40 minuts en set fragments.
És un art?
Jo crec que sí. En aquell espectacle havia de llegir un llibre sobre un monocicle. Vaig caure a tots els assajos. Però el dia de l’estrena em va sortir bé (riu).
Ets el Keaton de Catalunya?
Sí perquè quan es necessita un ja em venen a buscar a mi. L’altre dia vaig ser a La Maquinista amb un Groucho i set Harpos.
El Maquinista de la General és realment la seva millor pel·lícula?
Només la més famosa. Allà estava fantàstic, però a mi m’agrada més fent d’home prehistòric. Arrossegant aquella dona pels cabells, ha-ha-ha!
No et mereixes un espectacle en solitari?
M’encantaria, tinc pensat tot un espectacle teatral en blanc i negre.
Keaton Tribute
I
És jardiner, però un bon dia es va apuntar a l’Institut del Teatre, va mostrar les seves qualitats innates de mim i va passar tots els càstings sobradament.
Durant cinc anys va ser Pierrot amb la companyia Teatre Mim de la Brume i paral·lelament feia créixer el seu alter-ego: Buster Keaton.