Verònica López : Dependències
«Amb disciplina, no recaus
24-2-2010
Verònica López : Dependències

Des de fa dos anys la ONG Êthos (www. asociacinethos.org) treballa a Sabadell per rehabilitar malalts de dependències: de la coca al mòbil passant per l’alcohol, el joc, el sexe o el menjar.
Una de les psicòlogues que es deixa la pell per tractar 98 pacients (20 d’ells ja estan totalment rehabilitats) és Verònica López Pavón, 27.


L’objectiu d’Êthos és...?
Tractar els toxicòmans o dependents que no poden pagar els 3.000 euros d’un tractament privat.


El que és addicte a una cosa pot ser-ho a tot?
Sí. El que és dependent a un tema té tots els números per caure en altres dependències.


La dependència està en un gen?
No està demostrat. Hi ha alcohòlics fills d’alcohòlics, però també n’hi ha sense cap precedent familiar.


Tota dependència ve d’un trauma?
No. Moltes persones que no han patit a la vida, són dependents.


Què tenen en comú els dependents a una droga, el joc, el sexe o l’internet?
Immediatesa, incapacitat d’enfrontar-se al dia a dia, incapacitat per suportar la frustració, poc esforç per aconseguir alguna cosa, sensibilitat, perfeccionisme, sobreprotecció familiar...


I és això el que s’ha de curar?
Sí.


Com?
Tenim varis programes segons el grau de dependència. El més intens es el programa Sortida que dóna atenció cada dia de la setmana.


Me l’explica?
Dilluns tenim avaluació del cap de setmana, dimarts esports d’equip, dimecres habilitats socials, dijous formació de català, anglès...


Perdoni però estudiar anglès cura?
Augmenta seguretat i autoestima i ajuda a la reinserció laboral.


Tot això en abstinència total?
L’abstinència total és imprescindible per començar a treballar. I no només de la teva dependència, sinó de totes. Encara que no siguis alcohòlic no et deixarem beure.


Ells això ho entenen?
D’entrada els costa no beure un vaset de ví si ets cocainòman, però amb el temps, sí, ho entenen.


Un truc.
Programar una agenda al minut i complir-la al 100%. Quan et lleves ja saps què et rentaràs primer si les dents o la cara, com esmorzaràs i on, a quina hora et vestiràs, que et posaràs exactament, a quina hora agafaràs el cotxe per anar a treballar, que faràs a les 10, a les 11, a les 12... Es vital complir aquesta agenda fins el menor detall.


No veig que sigui tan important.
Marcar-se una disciplina i complir-la desestressa. I si no hi ha estrès no hi ha recaiguda.


I quan arriba aquell moment en que esnifaves una ratlla de coca?
Hi ha tècniques per superar-lo, des de fer-te mal al canell amb una goma fins altres de psicologia bàsica.


Funciona?
Ensenyem tècniques de respiració. També l’esport i la teràpia de grup reforcen molt el compromís. I, en cas de crisi, ens poden trucar als terapeutes per telèfon a qualsevol hora.


Com us troben els pacients?
La majoria ens arriben derivats del Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències, CASD, de l’Ajuntament de Sabadell.


La familia pot ajudar?
Ha d’ajudar. A casa no hi poden haver baralles. Tenim també un programa pels pares del pacient i un altre per la parella.


Com eviteu la recaiguda?
Amb un programa especial per rehabilitats. Però compte que mai ningú no es cura del tot. La dependència és crònica.


Què és això dels horts i els clowns?
Treballem la terra als horts de Can Roqueta i fem de clown a residències d’avis o diminuïts. Donar-se als demés es una teràpia molt útil.


Posar fotos de pulmons fumats als paquets de tabac servirà d’alguna cosa?
Potser pels que ja volen deixar de fumar. Per la resta, que és la majoria, no serveix de res.


Amy Winehouse diu No, No, No a la Rehab. Això us fa mal?
No. Sabem que molta gent no es vol rehabilitar. No els podem pas obligar. La salut és un dret, no una obligació.


Sóc lliure de no curar-me?
Clar. Si tu no vols, ningú no ho farà per tu. Ja arribarà el teu moment. Tard o d’hora sempre arriba.


Yes, yes, yes

EL 2011 JA VEUREM
L’any passat vam estar a punt de plegar, desaparèixer definitivament, i deixar penjats als pacients, perquè econòmicament no podíem seguir, no ens sortien els números», diu Verònica López.
Ara, gràcies al voluntariat de l’equip tècnic, a les minses subvencions d’Ajuntament i entitats financeres, a les mini-quotes de 150 socis i a les dues terapeutes que treballen 40 hores i en cobren 15, «salvarem el 2010. El 2011 ja veurem».