Joan Ventura, escriptor
«Quico Sabaté
no va ser cap terrorista
16-2-2010
Joan Ventura, escriptor

L’escriptor i fotògraf de Palau-Solità i Plegamans, Joan Ventura i Ballbé, 64, ha reconstruït el camí que va fer els últims nou dies de la seva vida el guerriller antifranquista Quico Sabaté, entre Dijon i Sant Celoni, on va morir metrallat per la Guàrdia Civil.
Durant dos anys s’ha entrevistat amb més de 200 persones i ha reconstruït al minut els últims dies del mític anarquista. El resultat és el llibre Tren correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys (Ed. Edithot)


Després de la guerra Quico Sabaté va passar 15 anys a França des d’on feia incursions d’amagat a Espanya... per fer què?
Per reorganitzar la CNT clandestina. La seva gran dèria era fer la revolta al franquisme des del sindicalisme.


Per que duia armes?
Per defensar-se si l’enxampava la policia. Si va matar tres policies va ser perquè se’ls va trobar de cara.


I per atracar bancs.
Va atracar mitja dotzena de bancs, però només per finançar la seva feina política i les famílies i vídues de la repressió.


No es quedava res?
Res. La seva dona es guanyava la vida fregant terres.


Tot recorda Puig Antich.
És que l’un és la continuació de l’altre. Tots dos lluitaven contra Franco des de l’anarquisme i atracaven bancs.


Llavors per què Puig Antich és un heroi i fins i tot Montilla va a l’estrena de la pel·lícula mentre Quico Sabaté ha caigut en l’oblit?
Perquè Puig Antich ens queda més a prop en el temps. Però també molta gent recorda a Sabaté.


Se l’admira encara?
Molta gent sí. Ja era admirat llavors. A L’Hospitalet tothom l’ajudava i encara se l’estimen. Però ara ningú s’atreveix a fer-li un monument.


A Sant Celoni commemoren cada any l’aniversari de la seva mort del que ja fa 50 anys.
Això ho han impulsat els joves de la CUP que són independentistes. S’han fet un batibull perquè el Sabaté mai no va ser catalanista.


Avui alguns li dirien terrorista.
No ho era. Un cop van col·locar bombes als consulats de Bolívia, Colòmbia i Brasil i va estar a punt de sortir malament per la cura de Sabaté en que no morís ningú.


No venia a matar dos policies en l’últim viatge a Espanya que recull vostè en el seu llibre?
No se sap. Es possible que vingués a executar dos torturadors del règim amb fama de sàdics, els germans policies, Juan Creix. Però jo això no he aconseguit aclarir-ho.


Quina és la seva teoria?
Jo penso que, fos quin fos l’objectiu, ell venia a immolar-se. Jo crec que ell sabia que aquest seria el seu últim viatge i venia a morir.


Què li fa pensar?
Tenia molts problemes: la policia francesa li buscava les pessigolles, la CNT l’havia expulsat de la directiva... s’havia quedat sol.


És aquesta la principal aportació del seu estudi?
Jo aporto el que ell va fer exactament, pas a pas, els nou últims dies de la seva vida. Cap de les seves biografies donava importància a aquest itinerari.


Vostè l’ha recorregut?
El 25% del camí que ell va fer per Catalunya l’he resseguit a peu. La resta en 4x4 i en bici. A tot arreu he buscat persones que l’haguessin vist o en sabessin alguna cosa.


Fins el 6 de gener de 1960 en que el maten a Sant Celoni.
Exacte, he trobat tots els llocs on va pernoctar i tos els camins per on va passar.


Seguit de prop per la Guàrdia Civil.
O no tant de prop perquè la Guàrdia Civil va seguir un parell de pistes falses que, curiosament, després també he seguit jo perdent tot un mes d’investigació.


Ha novel·lat el relat?
Els diàlegs lògicament els he imaginat. Però tot el demés està comprovat, fins i tot detalls com el paquet d’Ideales que es va deixar a la casa on el va encerclar el somatén, la temperatura o la puntualitat del tren.


Era l’enemic públic número 1?
Jo crec que no. La policia li va posar aquest sobrenom per magnificar més el seu assassinat.


L’aureola d’heroi li ve d’escapar-se sempre?
Sí, era molt llest, molt ràpid, molt intuïtiu, molt valent i sempre s’escapolia.


Quasi sempre

TOT TERRENY
E s guanya la vida com a fotògraf de motoclisime, però, quan una cosa l’apassiona, ho deixa tot i escriu un llibre.
Va començar escrivint sobre el club de futbol de Palau i ha acabat parlant de Quico Sabaté. Entremig ha escrit sobre temes tan diversos com la dona al Corà o la masmorra de la comissaria de Via Laietana.
Ara espera la publicació dels relats eròtics Pecats vaginals i Viatge al Nil.