XULIO R. TRIGO, ESCRIPTOR
«Els historiadors també inventen»
28-1-2010
XULIO R. TRIGO, ESCRIPTOR

..L’escriptor, traductor i periodista d’origen galleg que ha viscut a València, Barcelona i Tarragona, Xulio Ricardo Trigo, 50, presenta aquest vespre al Vapor Badia El somni de Tarraco (Ed.62)
Guardonat amb nombrosos premis literaris i autor d’una llarga obra, també ha estat crític literari a la revista El Temps i el diari Avui.


Què és El somni de Tarraco?
La història d’una ambició a la capital del món, Tarraco.


De debò Tarragona va ser capital de l’imperi del 27 al 25 a.C.?
Sí perquè el concepte de capitalitat viatjava amb el governant. L’emperador, en la seva lluita contra càntabres i asturs, es posa malalt i es replega fins a Tarraco convertint-la així en capital del món.


Quina falta hi fa una intriga amorosa en una història d’ambició?
Deia Flaubert que si un llibre no tenia intriga amorosa, no l’interessava.


Segur que no és imposició de l’editorial?
Només és un parell de personatges que s’estimen, res més. Intento que les meves novel·les reflexin la vida real.


L’acció va de Tarraco a Ausa (Vic) i Ilerda (Lleida). Per què no Arraona?
Home (rient), si arribo a saber que l’entitat Arraona Romana em prepararia una presentació del llibre com aquesta...


Revindica les arrels romanes dels catalans?
Totalment perquè els catalans tendim a pensar que venim de l’Edat Mitjana


Intelectualitat i institucions catalanes no assumeixen Roma?
No gaire i és evident que tenim Arraona, Barcino, Tarraco... tantes i tantes ciutats romanes. I en canvi quantes novel·les històriques hi ha de la Catalunya romana?


Dígui’m-ho vostè.
Es poden comptar amb els dits de la mà i em sobren dits.


Tarragona sí que mima el seu passat romà?
Sí, però també és el gran desconegut. A vegades entres a una casa particular i trobes una escala romana que ningú coneix.


Som els catalans més romans que fenicis, àrabs o jueus?
Ho som tot a la vegada. El català de tant obert, para una mica ingenu.


Ingenu jo?
Miri el que estan fent amb l’Estatut. Això al País Basc no li passaria. Ni als andalusos. És un autèntic «catxondeig».


Ha hagut d’investigar?
Clar, quan faig una novel·la el que més m’agrada és la investigació prèvia.


No ha ficat la pota?
No ho crec, però jo penso que un novel·lista històric tampoc no ha de ser un gran erudit.


Segur que algun historiador li ha retret alguna cosa.
Sí, però com diu Jacques Le Goff, la ignorància de l’historiador és la fortuna del novel·lista. Omplim amb imaginació les escletxes de la història.


I ells ho accepten?
Els historiadors també inventen. El meravellós Las ciudades de la Edad Media d’Henri Pirenne és inventat en un 70%.


Ai, ai, ai que s’enfadaran.
No. Ells saben que si només tenen una pedra, han d’elucubrar sobre aquella pedra. No poden fer altra cosa. És la seva feina: imaginar.


Fascina Roma per la complexitat d’una estructura social molt propera a la nostra?
Sí. Una carniceria, per exemple, era exacta a les nostres. I les voreres i els passos de vianants.


O el sistema financer, amb bancs i tot.
I txecs i targes de crèdit i fins i tot crisis, com la del 33, en què l’emperador havia de posar diners de la seva butxaca, com ha fet ara Obama.


I tot d’una arriba la foscor bàrbara i erma dels segles IV, V, VI...
El catolicisme va agafar força. Sort dels àrabs que van preservar tot el llegat greco-romà.


Vol dir que les èpoques de incultura i negritud són fruit de l’església catòlica?
Només cal mirar els mapes de Ptolomeu fets amb prou exactitud al segle II.


Què els va passar?
Desapareixen i s’imposa una cartografia simbòlica basada en Jerusalem com a centre del món. Els de Ptolomeu no tornen a Europa fins el segle XV gràcies als àrabs.


Li va agradar la pel·lícula Agora?
Prou.


Aclaridora

MULSUM
La presentació del llibre El somni de Tarraco serà aquest vespre a la Biblioteca del Vapor Badia, a les 19 h.
L’Associació Cultural Arraona Romana, que presideix Francesc Sànchez, no només vetlla per la seguretat de l’acte amb soldats de la Legio VIIII Hispana amb uniforme, pilum i casc.
També han preparat un piscolabis molt romà amb mulsum (ví amb mel) elaborat a bodegues sabadellenques.