DAMIÀ ROVIRA, addicte a Elvis Presley
«Elvis viu»
16-1-2010
DAMIÀ ROVIRA, addicte a Elvis Presley

Ha peregrinat sis cops a Memphis per agenollar-se a la tomba d’Elvis Presley, a Graceland. El setè cop havia de ser aquesta setmana pel 75 aniversari del rei del rock. Però la greu malaltia de, precisament, l’oncle que el va encomanar l’elvismania, l’ha retingut aquí.
Per l’assessor de peces de recanvi d’automoció, el sabadellenc Damià Rovira Ayllón, 33, «Elvis és la meva manera de viure».

Com es pot anar sis vegades, sis! a Graceland?
Els fans allà ens trobem com a casa. Però és que Graceland és un museu on fan exposicions diferents i concerts i festes en cada data del seu naixement i mort.


Així i tot...
També visites l’estudi de Sun Records, vius a Memphis que és una ciutat típica de l’Amèrica profunda i fins i tot veus els Gasol de bàsquet.


Com seri avui un Elvis de 75 anys?
Com va dir la seva dona Priscilla, només cantaria godspell i seria pastor d’església.


Tant sentia la religió?
Graceland és plena de llibres religiosos, tots subratllats per ell i amb apunts fets per ell.


L’haurien permès deixar la música?
Aquest era el seu problema. Era tan bona persona que sempre feia el que li deien.


Aquesta no la sabia.
És la seva part més desconeguda, però la que a mi m’interessa més. He parlat amb molta gent que el va conèixer i tots destaquen el seu cor, la seva humanitat. Per això és mort.


No veig la relació.
Era enormement vulnerable. Si el seu manager, el coronel Tom Parker, li deia que sortís a l’escenari, ell encara que estigués amb febre i fet pols, sortia a l’escenari. Sempre acabava cedint ell.


Com ho aguantava?
No ho aguantava. Jo sóc dels que penso que, no es va suïcidar, però es va deixar morir. No podia més, ni física ni mentalment.


N’estàs enamorat?
És la gran passió de la meva vida. Més que la música m’agrada la seva personalitat, la seva llegenda, el mite.
Les passions es curen amb l’edat.


A mi no em passarà. També m’agradaven Beatles i Tintin i són aficions que he abandonat. Però Elvis és al revés, cada dia és més important a la meva vida.


Com un Déu?
Sempre està allà. Per la meva vida passen persones que van i venen, però Elvis sempre està allà.


Com es el club de fans de Badalona?
El millor d’Espanya amb 3.000 socis. Publiquen una revista trimestral i tot. És aquesta que tinc a la mà a la foto.


Però encara queda alguna cosa a dir d’Elvis Presley?
I tant. Sony Music encara treu gravacions inèdites, apareixen noves fotos, vídeos mai vistos, nou merchandising... Elvis està viu!


Tan viu que segueix generant milions de dòlars.
Aquest any 55. Graceland la visiten 700.000 persones l’any i la xifra de mil milions de discos venuts per ell encara no ha estat superada per cap artista.


Ni per Michael Jackson?
No. Thriller és l’LP més venut de la història, però en discografia sencera, el supera Elvis.


Es drogava?
No, però abusava de les pastilles. Els últims anys se’n prenia 25 al dia i segurament va morir d’això.


Una altra analogia amb Michael Jackson.

Moltíssimes. Jo ara m’he posat en la pell de tots els fans que han sentit la mort de Jackson a qui, per cert, he anat a veure en concerts.


I a sobre la filla de Presley es casa amb Jackson. Massa casualitat?
Evidentment no va ser per amor. Però sí que es van ajudar tots dos.


Escoltes Elvis cada dia?
Sovint, però també escolto Robbie Williams, o Rolling Stones que m’encanten i vaig als seus concerts.


És cert que va gravar amb els Beatles?
Es van trobar un dia a Graceland, van jugar a billar, van riure, van cantar plegats i... diuen que van grabar i tot.


L’elvismania és hereditària?
Jo sí, l’he heredat de mare i tiet. I el meu cosí es diu Elvis.


El teu fill se’n dirà?
Ja m’agradaria, però segur que la meva dona voldrà que es digui... Johnatan.


Les dones no t’entenen?
Els hi costa. Veuen estrany que un noi tingui tanta passió per una persona.


Suspicious minds

COL·LECCIONISTA
Als 6 anys la seva mare ja li posava vinils d’Elvis i el seu oncle matern li explicava vida i miracles.
Veia totes les pel·lícules per la tele i recorda amb quina emoció d’infant els sentia parlar d’aquell concert a Hawai que va ser la primera connexió mundial via satèl·lit.
Avui té en la seva col·lecció 15 discos d’or, 270 CDs, 140 vinils, 25 llibres i desenes de vídeos i d’autògrafs d’amics i músics d’Elvis.