Mireia Gubianas ACTRIU DE «GORDA»
«Es pot ser gorda i sexi,
jo m’hi trobo»
14-1-2010
Mireia Gubianas ACTRIU DE «GORDA»

Durant dos anys seguits ha estat triomfant a Buenos Aires amb l’obra Gorda que havia estrenat a la Villarroel de Barcelona.
Abans de marxar a Mèxic DF, on també protagonitzarà Gorda, Mireia Gubianas Sabartés, 34, de pes i talla pectoral inconfessables, passa uns dies a Sabadell amb la família.

Es pot ser gorda i sexi?
I tant. Jo m’hi trobo. Té, ja t’he donat un titular.
Gràcies.
Vull dir que la feminitat no va en funció dels talons alts, sinó de la manera com una es planta en el món.
El teu físic ha ajudat en la teva carrera?
En tots els actors el nostre físic hi juga.
Com arriba una alumna acabada de sortir de l’escola de teatre a protagonitzar una obra a la Villarroel?
Per un càsting amb quatre actrius de pes i molt conegudes a Catalunya.
Quines?
No cal dir noms. Les més televisives.
Tres mesos a Barcelona, vuit de gira per Catalunya i cap a Argentina?
Sí, a Buenos Aires havien fet un càsting amb més de 30 actrius argentines, però el director va veure el meu vídeo, es va encapritxar de la meva manera de treballar i em va cridar.
Però dos anys en cartell és una barbaritat.
A Buenos Aires quan una obra funciona, funciona molt. Els primers onze mesos vam omplir cada nit.
Ser actriu espanyola ajuda?
Hi ha un escena de llit de gran generositat física que el públic argentí accepta millor si l’actriu és una «lliberal europea».
Tant estrets són els argentins?
Una mica sí. Tenen una fixació exagerada amb un únic model de bellesa: la dona alta, prima i de cabells llargs.
Gorda és la història de una noia grassa, simpàtica i sense complexes que es lliga un solter d’or?
Això és el principi. El fons de l’obra és el conflicte d’ell entre la seva promesa prima, guapa i «divina de la muerte», però poc interessant, i la gorda que el torna boig i li dóna una alegria de viure bestial.
Si li agrada la gorda que es quedi la gorda.
No és tan fàcil. I a l’Argentina menys. A mi a l Argentina m’han arribat a ofendre.
Qui, com, quan?
No dic que a Espanya no em pugui passar. Però un dia a Buenos Aires, en un problema de trànsit en el que jo no tenia cap culpa, un home va baixar del seu cotxe, em mira de dalt a baix i em diu «eres una gorda con un coche de mierda». És la única vegada que m’he sentit insultada. I més pel cotxe que per mi (riu).
Doncs el títol original de l’obra també és bastant despectiu: Fat pig.
Crec que la traducció Gorda és correcta doncs la paraula ja té un punt despectiu.
És més despectiu gorda que gordo?
Mmm... no ho sé.
Els gordos són més simpàtics?
Com a mínim els «diferents» hem passat per tot un procés d’auto-acceptació que els guapos no han passat.
I això us porta a viure la vida amb alegria?
Sí, però no tots, eh?. Per molts, l’humor és una fuita endavant, un arma per esquivar les situacions incòmodes.
T’has plantejat mai una reducció d’estómac?
Mai. Només ho faria per salut. Jo em cuido molt.
No menges tant com vols?
Ni molt menys. Precisament pel meu excés de pes em miro més el colesterol i tot el demés.
Aprimar-te ara seria professionalment un desastre?
No. No em puc aprimar 40 quilos, però tampoc em vé de 10 més o 10 menys.
T’amoïna estar-te etiquetant massa en papers de dona grassa?
Porto molts anys fent el mateix paper perquè no puc rebutxar les bones ofertes. Però per què el Calixto Bieito, per exemple, no em pot oferir un dia un paper de Julieta?
A Buenos Aires has fet capítols de sèries de televisió i teatre en català i tot.
Sí, al Casal Català de Buenos Aires on per cert vaig veure la final de la Champions del Barça.
Com es viu a Buenos Aires?
Amb diners molt bé.
Tot son quilos
FILÒLOGA
Llicenciada en Filologia per la UAB combinava la seva feina a editorials amb el cant als Cors de la Sarsuela de Sabadell i la coral Garbí.
«Però als 26 anys vaig dir prou, vaig tenir clar el que volia i vaig estudiar teatre a Eòlia i piano i cant al conservatori de Sabadell».
De seguida li va sortir una figuració al Liceu amb Calixto Bieito, una assistència de direcció al Mar i Cel amb J.Ll. Bozzo i Gorda.