Josep M. Ruiz, MÀQUINA D´ENTREPANS
«A Singapur tenim 70 màquines
5-1-2010
Josep M. Ruiz, MÀQUINA D´ENTREPANS

..L’enginyer sabadellenc Josep Maria Ruiz Huertas, 64, amb experiència als sectors de l’engineria tèxtil, els automatismes i l’embalatge, dissenya i fabrica màquines expenedores de sandvitxos calents des de fa dotze anys.
El més curiós és que la seva empresa Hot Foodmatic (www.hotfoodmatic.com), amb seu a Castellar del Vallès, ven les expenedores a tot el món, però, a Espanya, només a la cornisa cantàbrica.

Per què a Espanya i , especialment a Catalunya, quasi no en ven cap?
Perquè no hi ha tradició de vending. Només n’hi ha una mica al Nord, de Biscaia a Galícia. Al País Basc hi ha molts bars automàtics.


I a fora d’ Espanya?
Venem molt a França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Polònia, Romania, Lituània, Austràlia, Filipines... a Estats Units tenim 20 màquines, a Singapur 70... En venem un centenar a l’any. Aquest menys, clar.


Però què saben a Austràlia del nostre biquini?
El pa de motlle planxat es menja a tot arreu. Nosaltres el fem amb formatge i pernil, però a altres llocs hi posen de tot.


Que hi posen, per exemple, a Singapur?
A Singapur precisament tenen 50 tipus diferents d’entrepà. Diga’m a mi quina imaginació no has de fer córrer per fer tants entrepans.


Però quins?
El dels musulmans sense porc, els dels vegetarians sense carn... Juguen molts amb salses, mostasa, espècies, ho combinen tot.


Aquesta màquina ofereix també barra de pa.
També els hi agrada. Si no tenen baguette posen xapata. Els americans a la xapata hi posen fins i tot xampinyons.


I la seva màquina està preparada per tot?
Sí perquè nosaltres donem una bossa de paper sulfuritzat perquè ells hi posin l’entrepà amb qualsevol producte dins.


I la màquina ho escalfa.
Sí, però no amb microones, eh? La gran diferència es que aquí hi ha una planxa, veu? (obre el moble).


Sembla ben bé la planxa dels frankfurts.

És que és el mateix. Quan l’usuari fa la selecció, el carrussel gira i posa un sandwitx, amb l’aliment i el paper i tot, entre aquestes dues planxes amb resistència elèctrica. Un microones no torraria el pa, un forn tampoc. Aquesta torradora sí, planxa el pa per dalt i per baix.


La gràcia és que surti cruixent?
Clar, és el que no fan la majoria de màquines de vending. Programes temps de torrat i temperatura i et surt perfecte, calentet i cruixent, és una cosa sèria.


Ho torra embolicat en paper?
També els forners posen la magdalena al forn amb paper. És el més higiènic.


Si el formatge, pernil o xampinyó és dins del pa. Com es conserva?
Els entrepans estan a la part del darrera del moble, un refrigerador a 2-5 graus de temperatura que és el que marca la normativa i permet mantenir el producte fresc fins a cinc dies.


Us costa fer entendre a la gent que d’una màquina pot sortir un bocata calentet i bo?
Les màquines de cafè han donat molt mala premsa al vending perquè, aliments abans, et donaven un aigua fosca que et feia mal de ventre.


Hi ha doncs desconfiança?
Cap a nosaltres no perquè aquesta màquina té tota una altra tecnologia. El nostre problema és el preu.


Són maquines per centres comercials?
S’han de posar on passi molta gent i on no hi hagi gaire bars ni restaurants. Treballen molt a la nit. Són ideals per hospitals, universitats com la de Deusto on tenim quatre màquines, aeroports com aquesta (foto) que se’n va ara a Barajas.


On posen els americans la seva màquina?
Hospitals, universitats, biblioteques i a l’agència Reuter. Totes a Nova York.


Japó?
No, aquests quan la vulguin ens la copiaran (riu). El nostre representant a Malàsia està mort de por.


I si la màquina s’espatlla?
Tots els nostres distribuïdors han fet un curset aquí a Castellar. Però si cal, un mecànic nostre agafa l’avió i viatja on calgui. Ara en tenim un a Rumania.
Mmm, quina gana

SEXY VENDING
Viatja per tot el món, va a totes les fires de vending i n’ha vist de tots colors.
Japó és probablement el país capdavanter en vending no per originalitat, sinó per magnitud. «Allà tenen màquines de begudes de 10 metres de llargada», diu admirat Josep M. Ruiz.
»El vending de sex shop és el més curiós. Són unes màquines amb cortinetes que només s’obren un moment i t’has d’afanyar a veure el que hi ha dins. No crec que triomfi gaire».