BERNAT VIVANCOS, director escolania de Montserrat
«Cal altre cor a tot Europa
fa tants quilos de música en públic»
24-11-2009
BERNAT VIVANCOS, director escolania de Montserrat

..És de Barcelona i vé de la branca més musical dels Farràs de Terrassa, però, per raons matrimonials, el director musical de l’Escolania de Montserrat, Bernat Vivancos Farràs, 36 viu a Sabadell.


Pot entrar a l’escolania de Montserrat un nen musulmà?
Per ara no s’ha donat el cas, però sí que han entrat alguns nens no batejats que s’han batejat allà.


Ho veu possible?
No se sap mai.


Són escolans de debò, vull dir ajuden a missa?
No, és una escolania molt moderna, però mantenim el vestit històric per respecte a la tradició.


Per què no accepteu nenes?
Per motius estrictament musicals. Els monjos, que són gent oberta i sabia, s’ho han plantejat i seria relativament senzill adequar-ho, però...


...però vostè no vol?
Doncs sí. Jo en tinc tota «la culpa». Un cor de veus blanques de nenes, sona completament diferent. És un altre color de veu.


Tant importa el color?
Per mi la coloració és molt important. Però és que a més aquest color fa 700 anys que dura.


I un cor mixte?
No és ni carn ni peix. I a més, al final les nenes sempre acaben sent massa majoria.


Ser catalanista és un valor a l’escolania de Montserrat?
No. Certament la majoria de famílies que ens porten els seus fills són una mica de la ceba (somriu) i la muntanya de Monterrat és símbol de Catalunya.


Cal o no ser catalanista?
No. Tenim un nen de Filipines.


Com els formeu musicalment?
Cada tarde estudien instrument, piano, llenguatge musical, educació de la veu, assaig, cambra, orquestra...


Què distingeix l’escolania de Monterrat de qualsevol altre cor infantil?
Els quilos i quilos de música que arriben a fer. Cada dia canten a la basílica la Salve del migdia i els vespres.
Això, més els concerts, suma 523 actuacions públiques en deu mesos.


Sembla una barbaritat.

Ho és. Cap altre cor infantil ni a Espanya ni a Europa fa tanta música en públic al cap de l’any.


Què se li pot dir a un nen quan perd la veu?
Paciència, és la vida. A l’últim curs, ja se sap, la veu comença el seu declivi. A més, ara el canvi de veu s’avança cada dia més.


Ah si?
Absolutament. Quan jo era escolà a la majoria ens canviava la veu als 14 anys i ara als 13 o fins i tot als 12, ja els hi canvia.


Per què?
No hi ha estudis. Potser per l’alimentació, la major activitat, la hiperinformació... no ho sabem.


Un problema també pel director?
I tant. Jo ho pateixo molt. Quan preparem un concert a mesos vista mai sé si podré comptar o no amb aquell noi per aquell solo. Els pot canviar d’un dia per l’altre És un patir constant.


Vostè és compositor. És correcte dir que fa música contemplativa?
Sí. No és música rítmica, sinó que m’agrada jugar amb el color, la textura dels instruments... és un quedar-se imbuït pel so. Es pot sentir a www.bernatvivancos.com.


Hi ha una tècnica de composició contemplativa?
Faig música espectral, és a dir, baso la part harmònica en el resultat dels harmònics d’una nota.


No sé si ho entenc.
Darrere de cada nota hi ha amagats molts sons extra que fan la bellesa d’aquella nota. Si ho analitzes bé, et dona harmonies molt belles.


La música li ve de família?
Sí perquè el meu avi tenia botiga d’ instruments a Terrassa, el meu oncle és el trompetista de jazz, Josep M. Farràs, el meu pare és organista professional i la meva mare toca el piano.


No tenia més remei que acabar a l’escolania de Montserrat.
No és cap obligació. El meu germà no en va voler ser. Hi vaig estar dels 10 als 14 anys.


I va sortir marcat per la resta de la vida.
Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.


I tots de la ceba

AQUEST DIVENDRES
Aquest divendres, dia 27, a les 9 de la nit, la parròquia de la Santíssima Trinitat iniciarà els actes del seu 75 aniversari amb el concert de l’Escolania de Montserrat.
Cinquanta-cinc nens de 10 a 14 anys cantaran cinc cançons del monjo sabadellenc assassinat a la guerra civil, Àngel Rodamilans, cants marians, d’Advent i de Nadal, i alguna composició per nens del propi Vivancos.