Carles Martí: Aeroclub Barcelona-Sabadell
«Hi ha qui espera un accident
per treure profit de la por»
17-3-2009
Carles Martí: Aeroclub Barcelona-Sabadell

Del mig centenar d’empreses que integren l’Aeroport de Sabadell, la de més història i influència és, sens dubte, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell.
El seu president des de 1996, l’economista barceloní, consultor empresarial internacional i pilot acrobàtic amb més de mil hores de vol, Carles Martí Batera, 59, ho porta amb orgull.

—Sou el resultat de la fusió, el 1956, dels aeroclubs de Barcelona i de Sabadell. Teniu encara lligams amb la ciutat de Sabadell?
—Un 15% dels nostres socis són sabadellencs i, estatutàriament, un dels vice-presidents sempre ha de ser sabadellenc.
—Una clàusula estatutària incòmoda?
—De cap manera. N’estem molt orgullosos i som molt respectuosos amb la nostra història. En l’actualitat el nostre vice-president sabadellenc és el bon amic i directiu Pere Moratonas.
—Els ajuntament de Sant Quirze i Barberà no volen aeroport.
—Per una mala gestió urbanística. Tant Aena com la Generalitat han permès un creixement que era il·legal, com el de Sant Quirze, al final de l’Aeroport. I amb enganys.
—Quins enganys?
—Deien als compradors de pisos que l’aeroport se n’aniria. A Estats Units aquestes coses no passen.
—Que vol dir?
—Jo he vist a Estats Units un venedor immobiliari amb un gran cartell que deia «Aquestes cases estan en la vecinity de l’Aeroport». El primer que s’ha de fer és avisar al comprador.
—Després de l’últim accident molts veïns es van manifestar.
—Molts menys que els treballadors de l’Aeroport que també es van manifestar després. Aquí hi ha molts interessos.
—Quins?
—Hi ha constructores aliades amb un alcalde i amb alguns hereus que esperen recuperar algun dia uns terrenys de l’Aeroport.
—Nega que el soroll sigui un problema?
—No. Però el soroll cada dia és menor i és un conflicte gestionable. El que dic és que hi ha qui està esperant que hi hagi un accident per mobilitzar la por a favor dels seus interessos econòmics.
—Però d’accidents n’hi ha.
—Mai ha mort un veí. La probabilitat de que un accident de la nostra aviació mati un tercer és una cada 500 anys.
—Es va parlar de trasllat.
—Els polítics s’han adonat que traslladar aquest aeroport seria políticament més conflictiu que mantenir-lo. I ara, amb la crisi, han vist que és absolutament estratègic.
—Com us afecta la crisi?
—Menys que a altres sectors.
—Vol dir Sabadell el codi aeronàutic LELL?
—Evidentment. La elle final és de SabadeLL: Latino España Sabadell. Com la Seu es LESU i Igualada LEIG.
—Qualsevol pilot del món sap que això significa Sabadell?
—Sí com sap que l’SBD que emet el radio far de l’Aeroport també vol dir Sabadell. És a totes les cartes internacionals.
—Quina és la importància a Espanya de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell?
—Som el primer aeroclub d’Espanya de llarg. Fem 10.500 hores de vol a l’any i el que ens segueix, a Gran Canaria, no arriba a les 1.500.
—I a Europa?
—Estem entre els tres primers juntament amb un de París i un alemany.
—Socis?
—Un miler. El de Leon en té més, però és que ells, més que volar, juguen a tennis i a golf.
—I en formació?
—A la nostra escola es formen 50 pilots a l’any i entre Sabadell i la Cerdanya, tenim una flota de més de 40 avions.
—Quina és ara mateix la màxima preocupació del president de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell?
—Aprofitar l’actual revalorització del sector aeronàutic per fer un salt de gegant i posar-nos a nivell europeu.
—Com?
—Igual que hem impulsat les escoles d’enginyera aeronàutica, un sector que aguanta millor que el de l’automòbil a tot el món, apostem pel Prat com a hub intercontinental i per una xarxa catalana d’aeroports.
—Quin tipus de xarxa?
—A França l’aviació privada vola 20 vegades més que la nostra perquè tenen un aeroport cada 50 kms. Fins i tot per Jumbos al mig dels Alps.
—Per què el president d’un aeroclub està tan implicat en el creixement d’una indústria? Es passa el dia parlant amb polítics.
—Per què l’Administració catalana té un gran desconeixement del sector i Aena i Madrid queden molt lluny.
—Fins i tot diuen que la compra de Spanair per empresaris catalans es va fer gràcies a vostè.
—Bé (somriu), allò va ser una exageració periodística. Els conec a tots, m’han demanat opinió i m’han escoltat, però res més.
Déu n’hi do
AEROPORT NO ÉS AEROCLUB
A Sabadell molta gent confon encara Aeroport i Aeroclub. Les diferències són moltes, però les més clares són el número de treballadors i la facturació.
Totalment professionalitzat, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell té més de 40 treballadors, gestiona l’únic restaurant de l’Aeroport i factura 3’5 milions d’euros.
L’Aeroport de Sabadell del qual és una part i amb el que no s’ha de confondre, té entre totes les seves empreses i institucions 400 treballadors i factura quasi 400 milions d’euros.