Margarita Mauri: la naturalesa humana
«La fidelitat és un valor
cada dia més discutit»
14-2-2008

Convidada per l’Acadèmia Catòlica i la Unió de Mares, la vicedegana de la facultat de Filosofia i professora d’ètica de la Universitat de Barcelona, Margarita Mauri Alvarez, 49, de Cambrils, serà avui a l’entitat del carrer Sant Joan, per parlar de la naturalesa humana.

Margarita Mauri: la naturalesa humana
—Què és naturalesa humana?
—Allò que és l’home abans de rebre una educació i una influència de la societat. La matèria primera.
—En el seu curs de quatre dies a l’Acadèmia Catòlica parlarà de la naturalesa humana segons Plató, Marx, Nietzsche i Freud. Per què aquests quatre i no altres?
—Són els que em van demanar els organitzadors.
—Comencem per Plató?
—Plató pensava que la naturalesa humana era bàsicament racional.
—Marx.
—Marx posa l’accent en la naturalesa social i material de l’home.
—Nietzsche.
—Ell veu un home més dionisíac que apolini, arrelat a la terra i amb voluntat de poder.
—Freud.
—Per Freud allò que ens defineix són les nostres pulsions positives i negatives a favor i en contra de la vida, especialment per la sexualitat.
—I Margarita Mauri amb quin s’identifica?
—Jo estic més a prop d’Aristòtil que de cap d’aquests quatre.
—Què deia Aristòtil?
—Que l’home és una barreja equilibrada d’elements racionals i passionals. L’home és una raó apassionada o una passió raonada.
—Vostè ve a Sabadell a explicar tot això en el context religiós de l’Acadèmia Catòlica.
—Difícil perquè Plató és pre-cristià, Marx diu que la religió és l’opi del poble, per Freud és font de neurosi i per Nietzsche ofega allò que te l’home de més propi.
—L’espiritualitat no està en la naturalesa humana?
—Penso que sí. Però l’espiritualitat no és cap religió.
—Tota religió acaba traint l’espiritualitat que la va originar?
—Jo crec que no. El que fan les religions és evolucionar.
—No acaben totes convertint-se en mera tradició buida de contingut?
—Segons el filòsof contemporani McIntire cada generació afegeix un nou element a cada tradició... i/o religió.
—Per tant?
—Per tant la part institucional de la religió se’n pot anar a l’aigua, però l’espiritual no.
—Quan s’enfronten religió i tradició, guanya la tradició?
—Normalment religió i tradició van unides i, quan entren en conflicte... sí, possiblement la tradició es menja la religió.
—Tendeix tota religió de forma natural cap el fonamentalisme?
—Tot grup, inclòs el religiós però no exclusivament el grup religiós, tendeix a defensar el propi contra el que és aliè. I d’aquí neix el fonamentalisme, però en qualsevol grup.
—Sia Cristianisme, PSOE o Barça?
—Exacte, tots els grups miren l’aliè amb cara estranya. I quan arriben a imposar aquesta actitud cauen en el fonamentalisme. En els nacionalismes passa molt.
—Déu és allò del que tothom parla, però que tothom s’ho imagina diferent?
—Segurament sí.
—El Déu Suprem de les tres religions monoteistes es busca ara, en el segle XXI, més en l’interior de l’home que en l’exterior?
—En el cristianisme catòlic més modern sí que s’observa una tendència en aquest sentit. Hi ha una intimització d’un Déu cada cop menys social.
—Què pensa de la nova assignatura Valors per la Ciutadania?
—En desconec els continguts. Però si es dóna una única perspectiva de cada valor no em sembla bé.
—Els més enfadats argumenten que es presenta la parella homosexual com un model familiar.
—Si és així, comprenc que s’enfadin. Si realment en l’assignatura hi ha afirmacions d’aquest tipus, s’hauria d’afegir que altres persones no hi estan d’acord.
—Els valors canvien amb el temps?
—Sens dubte. Però també n’hi ha alguns que s’han mantingut estables al llarg del segles.
—Per exemple?
—L’amistat i la veritat. Totes les societats des de molt abans de Crist els han reconegut com a valors.
—I un valor canviant en el temps?
—La fidelitat, especialment la de parella, és un valor cada dia més discutit. I valors com la caritat o la humilitat també són relatius perquè van començar amb el cristianisme. Abans no se’n parlava.
—El valor de la vida depèn de si som o no en una guerra?
—Naturalment.
—Avui tenir un esclau es castiga. Es castigarà aviat tenir un animal engabiat a casa?
—És possible. De la mateixa manera que el món ha obert els ulls a la igualtat de la dona, ara està obrint els ulls, no només a la vida dels animals, sinó a la vida del planeta.
Valors terrícoles
TRES DIJOUS
La doctora en filosofia Margarita Mauri serà a la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica (Sant Joan, 20) els tres dijous de febrer 14 (avui), 21 i 28, a partir de les 19’30.
Els socis de l’Acadèmia Catòlica i de la Unió de Mares li han demanat que parli de «Teories sobre la naturalesa humana. De Plató a Marx, Nietzsche i Freud».
L’entrada és lliure i gratuïta.